Irlanda torna a desafiar els seus valors i vota per suavitzar la llei del divorci
Celebra un plebiscit per posar fi al temps d’espera obligatori per separar-se
Els irlandesos també escullen els seus representants a Brussel·les i als municipis
La República d’Irlanda va tornar ahir a desafiar la tradició i la influència de l’Església catòlica i va celebrar un referèndum per reduir el temps d’espera obligatori per poder divorciar-se, i suavitzar així la llei del divorci. Es tracta d’un dels països europeus amb la legislació més dura contra la separació de les parelles. L’any passat ja va decidir legalitzar l’avortament en una altra consulta popular que va provocar una forta divisió social.
Segons la legislació actual, una persona només pot sol·licitar el divorci si demostra que ha viscut separada de la seva parella durant quatre dels últims cinc anys. La llei és molt estricta i ni tan sols permet divorciar-se a les persones que han patit abusos o maltractaments de les seves parelles, majoritàriament dones. El Consell Nacional de les Dones d’Irlanda considera que aquests canvis legals podrien beneficiar les dones que pateixen violència domèstica i permetria també protegir els seus fills d’abusos.
En el plebiscit, els irlandesos havien de decidir si donen suport a la proposta del govern de Leo Varadkar d’eliminar els quatre anys d’espera que marca la constitució. No obstant això, en cas de guanyar el sí, la mesura no serà automàtica, sinó que llavors serà el Parlament el que determini el temps d’espera. S’apunta que podria reduir-lo a dos anys. En qualsevol cas, obriria la porta a eliminar l’espera completament en un futur.
Tant el govern, que és qui va convocar el referèndum, com els principals partits de l’oposició estan a favor del canvi constitucional. L’Església, en canvi, s’hi oposa. David Quinn, activista catòlic, va denunciar que “no hauria de ser tan fàcil posar fi a una cosa tan important com el matrimoni”. Tot i això, s’espera una victòria del sí. Els resultats es podrien saber dissabte.
Si s’aprovés, seria un nou pas de la societat irlandesa per reduir la tradicional influència de l’Església catòlica i modernitzar-se a còpia de referèndums. El 2015 ja va aprovar els matrimonis del mateix sexe i l’any passat va legalitzar l’avortament. El país està liderat pel primer ministre, que es va declarar obertament gai.
També ahir es van celebrar eleccions europees i locals. En les europees, el favorit en els sondejos és el partit de Varadkar, els democratacristians del Fine Gael, amb el 28% de la intenció de vot, mentre que el principal partit de l’oposició, el centrista Fianna Fáil, se situa en el 25%. El suport als nacionalistes del Sinn Féin oscil·la entre el 13% i el 19%. En joc hi ha 11 escons a Estrasburg. Tots els partits són europeistes i no han hagut d’afrontar el fenomen de la ultradreta.
Pel que fa a les locals, havien d’escollir els 949 regidors dels 31 consells municipals.
