El bipartidisme s’enfonsa i pugen ultres, liberals i verds
El PPE i els socialdemòcrates es mantenen en els dos primers llocs, però perden la majoria absoluta que tenien plegats des de fa quatre dècades
El centreesquerra venç a Portugal, Holanda, Suècia i a l’Estat espanyol
La derrota de Syriza força Tsipras a avançar les generals
Tal com pronosticaven les enquestes, els dos grans partits que han controlat plegats el Parlament Europeu durant els darrers 40 anys –el conservador i el socialdemòcrata– van perdre ahir la majoria absoluta enmig de l’anunciat ascens de les formacions ultradretanes i euroescèptiques i , també, dels grups liberal i Verd, segons les primeres projeccions de vot de l’Eurocambra.
Una estimació de les 00.20 hores indicava que el Partit Popular Europeu (PPE) i els socialdemòcrates (SD) mantenen la primera i segona posició, respectivament, però al cost d’una important davallada de vots. El PPE tindria ara 180 escons (39 menys que el 2014) i els SD, 152 (-37), seguits del grup liberals ALDE, que saltaria al tercer lloc amb 105 escons (+37). L’esquerra europea baixa fins als 38 eurodiputats (-13), mentre que els partits euroescèptics –repartits fins ara en dos grups a l’hemicicle– sumarien una trentena més d’escons. fins als 111 .
Les llistes nacional-populistes es van imposar en places com ara França, Itàlia, Polònia i Hongria i s’esperava que ho fessin també al Regne Unit, on, segons els primers resultats el Partit del Brexit, de Nigel Farage, s’hauria fet amb el 33% dels vots, seguits dels liberal demòcrates (20,1%), laboristes (16,1%), Verds (10,6%). Els conservadors de Theresa May haurien quedat en cinquena posició (8%).
A França, Emmanuel Macron va perdre el torcebraç per la primera posició davant el Reagrupament Nacional (RN), de Marine Le Pen. Amb un 22,5% dels vots, la llista presidencial, Renaixement, va quedar per sota del 24% dels ultradretans. Els Verds van completar el pòdium, molt per davant de la candidatura dels Republicans (dreta), que va obtenir un 8,5%, seguida de la França Insubmisa (esquerra) i el Partit Socialista, amb un 6,7% tots dos.
Aquests resultats van privar Macron del reforç que buscava per donar un nou impuls al seu mandat, afeblit per la forta contestació social dels armilles grogues. Després que ho demanés Le Pen, també el cap de llista del RN, Jordan Bardella, va exigir a Macron que dissolgués l’Assemblée Nationale i convoqués eleccions anticipades.
“El president no podrà governar contra els interessos dels francesos durant la segona part del seu quinquenni. És per això que reclamem que dissolgui l’Assemblée Nationale”, va dir Bardella. Tot i la derrota i tot i admetre la frustració per segon lloc, el primer ministre francès, Édouard Philippe, va descartar un canvi de rumb polític. “Acullo aquests resultats amb humilitat. Quan quedes segon, no pots dir que has guanyat”, va dir. “L’extrema dreta consolida les seves posicions. Aquest missatge és fort i l’hem rebut”, hi va afegir, tot destacant l’ensorrament dels partits tradicionals –conservadors i socialistes– que no superen cadascú el 10% dels vots.
També a Itàlia, la ultradreta es perfilava com l’opció més votada. Un sondeig a peu d’urna difós per la RAI atorgava entre el 27% i el 31% dels vots a la Lliga, del viceprimer ministre Matteo Salvini. En segon i tercer lloc, hi hauria el Partit Demòcrata (centreesquerra), que podria obtenir entre un 21% i un 25 % dels vots, i l’antisistema Moviment Cinc Estrelles (M5S), que governa a Itàlia juntament amb la Lliga, i que es mouria en una forquilla d’entre el 18,5% i el 22,5%.
La conservadora Força Itàlia, de Silvio Berlusconi, tindria entre un 8% i un 12%, i l’ultraconservador Germans d’Itàlia, entre un 5 % i un 7 %.
A Polònia, el partit nacionalista-conservador Llei i Justícia (PiS) va obtenir el 42,4% dels vots, mentre que la Coalició Europeista, una amalgama de partits de diferent ideologia liderada per la centredretana Plataforma Ciutadana, creada per enfrontar-se al PiS en aquests comicis europeus, assolia el 39,1%. ).
A Hongria, el partit Fidesz, del primer ministre Viktor Orbán, aconseguia una victòria aclaparadora amb el 52,1% dels vots, que es tradueix en 13 dels 21 eurodiputats que el país envia a Brussel·les, un més dels que té ara.
Tot i un retrocés de set punts respecte al 2014, a Alemanya, la coalició conservadora de la cancellera Angela Merkel (CDU-CSU) va aconseguir mantenir-se com a primera força amb un 27,5% dels vots, segons el sondeig difós per la televisió pública ZDF al tancament dels col·legis electorals. Els Verds, per contra, van escalar fins al 20,5% dels vots i van arrabassar la segona posició als socialdemòcrates (SPD), que van encaixar un altre resultat catastròfic (15,5%), seguits de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va recollir un 10,5% de suports.
A Àustria, on tot just fa una setmana saltava pels aires la coalició de govern entre la dreta i la ultradreta a causa d’un escàndol de corrupció, el Partit Popular (ÖVP) s’hauria imposat amb el 34,5% dels vots, segons els sondejos. De confirmar-se aquests resultats, els conservadors del canceller Sebastian Kurz obtindrien 7 dels 18 diputats que els austríacs aporten a l’Eurocambra, dos més que fa cinc anys.
En segon lloc, quedarien els socialdemòcrates (SPÖ) amb el 23,5% i retindrien els 5 diputats que tenia fins ara. Per contra, els ultranacionalistes de l’FPÖ, fins la setmana passada socis de govern dels populars, baixarien fins el 17,5% i perdrien un dels seus quatre eurodiputats. Els Verds tindrien dos diputats (un menys que ara) i el liberal Neos continuaria aportant un representant al grup de liberals i reformistes (ALDE). Falta el vot per correu, que a Àustria suposa al voltant del 9% del total, que no es recomptarà fins avui.
La socialdemocràcia obtenia els seus millors resultats a la península ibèrica, Suècia i Holanda, país aquest últim on, contra tot pronòstic, hauria quedat primera amb un 18,1% dels vots, segons el sondeig a peu d’urna. A Portugal, el Partit Socialista, del primer ministre António Costa, guanyava els comicis europeus amb entre el 30% i el 34% i a l’Estat espanyol, també hi feia el PSOE (20 escons), seguit del PP (12), Ciutadans (7) i Unides Podem (6).
A Grècia, el primer ministre, Alexis Tsipras, va anunciar un avançament de les eleccions generals després que la seva coalició d’esquerres, Syriza, caigués derrotada a les europees per la conservadora Nova Democràcia.
De Bremen a la reforma de la llei de divorci a Irlanda
En paral·lel a les eleccions europees, altres consultes van centrar l’interès informatiu en diversos estats de la UE. A Alemanya, per exemple, se celebraven comicis regionals a Bremen. L’SPD perdia en aquest land de només mig milió de votants la condició de primer partit, després d’haver-hi estat la força dominant durant més de set dècades.
Segons els sondejos de la televisió pública ZDF, els conservadors de la CDU van superar els socialdemòcrates per 26,5% dels vots a 24,5% , enmig d’una pujada dels Verds, que van assolir el 18,5%. Quant a Irlanda, ahir es va saber que el “sí” a la reforma de l’estricta llei del divorci es va imposar en el referèndum del divendres, amb més del 80 % de vots.
A falta del resultat de tres circumscripcions, aquesta àmplia victòria dona via lliure al govern del partit democratacristià Fine Gael per suavitzar l’actual legislació, vigent des de fa 24 anys i que estableix que la conclusió oficial d’un matrimoni només es concedeix quan els cònjugues han viscut per separat durant quatre dels cinc anys previs. La dura derrota dels defensors d’aquestes restriccions, amb l’església catòlica al capdavant, dona una idea de la profunda transformació que ha experimentat aquest país en les últimes tres dècades, durant les quals la jerarquia eclesiàstica ha perdut prestigi i gairebé tot el seu poder. Valgui com a exemple el fet que el divorci és legal a Irlanda només des del 1995, quan el “sí” va aconseguir el 50,3% i el “no” el 49,7%, amb una diferència de menys de 10.000 vots.
Quant a les europees, els primers resultats donaven vencedor també al Fine Gael. El recompte a Irlanda continua avui.
