Els tremolors de Merkel abonen el rumor de retirada
La cancellera té un altre atac en públic impossible de dissimular, el segon en només nou dies
Manté la seva agenda i viatja al Japó per a la cimera del G20, on coincidirà amb Trump i Putin
Que una líder identificada amb el control –sobre Europa, sobre Alemanya, sobre si mateixa– de cop no pugui controlar uns tremolors que l’afecten de cap a peus sembla una paradoxa trista. Ni els seus adversaris polítics, neguitosos per veure-la fora del poder, haurien imaginat fa quinze dies que l’estat de salut de la cancellera pogués accelerar-ne la retirada.
Cada crisi de govern a Berlín, o sacsejada europea, ha fet que a Alemanya sortissin analistes pronosticant la Merkel-Dämmerung, el crepuscle de Merkel. Un terme una mica envellit, ja que ha acompanyat la líder alemanya gairebé des que va arribar al govern, el 2005, quan se li suposava un mandat curt. Però des que va arrencar la quarta legislatura, el 2017, els aires crepusculars han deixat de ser una hipòtesi discutible, vista la feblesa de la seva gran coalició amb els socialdemòcrates i que la mateixa cancellera ha deixat clar que no tornarà a presentar-se a unes eleccions ni aspirarà a cap altre càrrec.
Ahir, un segon episodi públic dels seus esforços per controlar un tremolor físic van multiplicar les especulacions sobre el seu estat físic. Va ser a l’acte en què el president del país, Frank-Walter Steinmeier, donava el relleu formal al capdavant del Ministeri de Justícia.
“Es troba bé”
Va ser un episodi més curt que el de nou dies abans, quan es van convertir en virals les imatges de Merkel tremolant de cap a peus mentre escoltava l’himne alemany al costat del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.
Aleshores va intentar minimitzar la qüestió. Va explicar poc després que, senzillament, necessitava aigua i que després de veure’n tres gots es trobava millor. Ahir va rebutjar el vas que un auxiliar li va acostar mentre encara tenia l’atac. En tots dos casos, Merkel va recuperar el control en qüestió d’uns segons, quan es va posar a caminar. No va canviar l’agenda: ahir a la tarda se n’anava al Japó per participar en la cimera del G20, on s’ha de trobar amb rostres tan poc amables per a la cancellera com els dels presidents Trump i Putin. La salut dels polítics és a Alemanya una qüestió estrictament privada. No se’n sol informar, i ahir l’única declaració la va fer un portaveu, explicant sense més detalls que es troba bé. Els informatius nacionals i la premsa seriosa se’n van fer ressò, òbviament, però sense donar-li un espai destacat. És clar, però, que Alemanya comença a demanar-se si no serà el factor salut el detonant de la retirada de Merkel, avançat al que havia marcat en el seu full de ruta.
A punt de complir els 65
Cada cop que se li ha preguntat –cosa que passa sovint–, ha dit que pensa acabar aquesta legislatura, el 2021. El desembre passat va deixar la presidència del partit que havia liderat 18 anys, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), a la seva sucessora, Annegret Kramp-Karrenbauer. La nova presidenta, però, no està consolidada como a líder dels conservadors alemanys i només un 25 % dels alemanys la veuen capaç per ocupar la cancelleria.
Pot ser que Merkel, a punt de complir els 65 anys i amb 14 dirigint la primera potència europea, necessiti prendre’s només unes bones vacances, fer una mica de dieta i obeir un bon metge. Sigui com sigui, als coneguts pronòstics de la Dämmerung s’hi ha afegit ara la salut, com a efecte multiplicador.
