Hong Kong diu que la polèmica llei està “morta”
L’executiu es resisteix a anunciar la retirada del projecte
L’oposició ciutadana en desconfia i manté les protestes
El projecte de llei d’extradició a la Xina, que fa un mes uneix bona part de la societat de Hong Kong en massives manifestacions contràries, està “mort”. Així ho va assegurar ahir la cap de l’executiu, Carrie Lam. Un projecte que la mateixa Lam havia deixat en “suspensió” fa ja unes setmanes en un intent de contenir les protestes i que tampoc sembla que les hagi d’aturar.
En una roda de premsa, Lam va afirmar: “Dono per mort el projecte de llei d’extradició.” Va reconèixer que la seva tramitació ha estat “un complet fracàs”, i va insinuar que n’aturarà la tramitació parlamentària, que acaba el 2020. Això no és el que li demana insistentment el Front Civil pels Drets Humans, coordinador de les mobilitzacions. Com va recordar ahir la seva portaveu, Bonnie Leung, la cap de l’executiu no ha complert cap de les seves cinc demandes: la retirada definitiva del projecte legislatiu, la seva dimissió, deixar de considerar les mobilitzacions com a aldarulls, la llibertat dels detinguts i l’obertura d’una investigació sobre la “violència” policial. Leung ha assegurat que la declaració de Lam “no aporta res de nou” i el Front mantindrà les mobilitzacions. La cap del govern va anunciar ahir la creació d’un comitè d’investigació “independent” per fiscalitzar l’actuació policial del darrer mes, que ha deixat desenes de ferits. “Publicaré el resultat d’aquest informe perquè tot el món sàpiga què ha passat. Manifestants i agents podran aportar-hi proves”, va dir. El Front posa en dubte la neutralitat d’aquest comitè, ja que “no pot portar-se a terme una investigació amb garanties sota la supervisió del govern local”.
Amnistia Internacional també va considerar “vagues” les paraules de Lam, i creu que la negativa a “reconèixer les conseqüències fatals del projecte continua inflamant la situació”, va assenyalar el director local. La cap de l’executiu hongkonguès continua gaudint del “suport”, “entesa” i “respecte” de Pequín, segons va dir el portaveu d’Afers Estrangers, Geng Shuang, que va carregar també contra els Estats Units, a qui va advertir que “s’abstingui de fer res que faci mal a la prosperitat i estabilitat de Hong Kong”.
LA FRASE
Trump ven armes a Taiwan per “dissuadir” la Xina
El maig passat, els responsables de seguretat dels Estats Units (EUA) i Taiwan –John Bolton i David Lee, respectivament– van reunir-se per primer cop des que fa 40 anys van trencar les relacions diplomàtiques entre els dos països. La trobada no va agradar gens a Pequín. El president Donald Trump també aquí marca el seu camí i ha qüestionat la política “una sola Xina”, respectada des de Jimmy Carter. Ara, la venda d’armes dels Estats Units per valor de 2.200 milions de dòlars a Taiwan, coneguda ahir, suposa un nou empitjorament de les relacions entre les dues potències.
Taiwan assegura que la venda “mostra el suport del govern nord-americà a les nostres necessitats de defensa, així com la ferma determinació de complir els seus compromisos de seguretat”. Pel govern de l’illa, la venda de tancs i míssils és una eina per “millorar la capacitat de dissuasió” davant les “provocacions militars” de la Xina. El Departament de Defensa dels EUA afirma que l’acord “no canviarà els equilibris militars bàsics a la regió”. Per contra, el portaveu d’Afers Estrangers xinès, Geng Shuang, ha assegurat que “viola les lleis internacionals” perquè “Taiwan pertany a la Xina”. L’illa està controlada pel govern xinès, però amb un estatus reconegut com a estat independent.
