Política

PERE REGULL ELS NOSTRES AJUNTAMENTS

ALCALDE DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS (JXCAT) VILAFRANCA DEL PENEDÈS

“Un pacte amb ERC hauria trontollat”

pressió Creu que els republicans no haurien aguantat la pressió del govern amb ells per les diferències polítiques de fons TERRITORI Adverteix que s’han de donar sortides als pagesos en defensa del territori

Si fas oposició en temes de gestió, pots pactar amb qui vulguis, però si la fas amb fons polític, els pactes són difícils d’argumentar
Ha arribat el moment de plantejar un retorn de la inversió al manteniment de carrers, voreres i enllumenat
És fonamental que treballem per garantir un període de certa estabilitat al Parlament i en el govern. Si no perilla tot

En les últimes eleccions municipals ha revalidat la majoria amb set regidors, un menys dels que tenia en el mandat passat, seguit d’ERC i el PSC, amb cinc regidors cada un.

Vostè és independentista?
Sí. Des dels 16 anys.
Què li va passar que es recordi tan clarament del moment en què va apostar per la línia independentista?
Jo abans era socialista. Però als 16 anys vaig ingressar en el Front Nacional.
Es va donar per al·ludit quan JuntsxCat va proposar revertir tots els pactes als ajuntaments a canvi de repensar-se el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona?
No. En cap moment. La proposta de JuntsxCat fa referència als pactes de la discòrdia, que són aquells que s’han fet a partir d’aliances amb els partits del 155 per provocar un canvi de govern contra un partit independentista, quan aquest va ser el més votat en les eleccions. Nosaltres a Vilafranca vam ser el partit més votat i entenc que tenim el dret a triar el soci amb el qual volem governar. Una altra cosa seria que haguéssim pactat per fer fora el partit més votat però, això, no ho hem fet.
Vostè ha dit que ERC no li genera prou confiança política per intentar governar amb ells.
La meva relació personal tant amb la cap de llista com amb el número dos d’ERC és bona. Els altres regidors no els conec. Però després de tants anys a l’alcaldia sé que els partits reben moltes pressions quan governen i no els veig capaços d’aguantar aquesta pressió. Jo crec que un pacte amb ells, a partir del segon any, hauria trontollat. En canvi, amb el PSC ja tenim una experiència d’anys. Vam fer el primer pacte en uns anys de crisi i amb el procés independentista iniciat i els regidors socialistes de Vilafranca han aguantat la pressió. I nosaltres podem dir que no hem fet res ni hem deixat de fer res pel pacte amb el PSC. De fet, durant la campanya, no vaig posar mai línies vermells.
En què es basa el pacte amb el PSC?
En primer lloc és un acord programàtic, manté el sentit de govern unitari, sobretot en temes que ja han sortit en els plens i estan iniciats, i recull el compromís dels membres del govern amb el país i les seves institucions. De fet, ERC tampoc no buscava el pacte amb JuntsxCat. Durant la campanya ells van deixar clar que el seu govern ideal era amb la CUP i Vilafranca En Comú. Nosaltres érem un plat de segona.
Quins són els temes en què creu que no es podria arribar a un acord en un govern amb ERC?
Hi ha temes urbanístics importants com ara el desenvolupament del projecte del carrer del Comerç, o el model de participació ciutadana, que no compartim en absolut, o l’ordenança de civisme. Jo crec que, durant el primer any, les coses s’haurien pogut mantenir bé perquè tenim la tensió del context polític general i hi haurà les sentències, però després hauríem acabat topant. Si fas oposició en temes de gestió, després pots pactar amb qui vulguis, però si fas oposició amb un fons polític molt clar, els pactes es fan difícils d’argumentar.
Com creu que es pot avançar cap a la República des dels ajuntaments?
A l’Ajuntament no hi ha reis... A Vilafranca sempre hem governat des dels valors republicans i ho continuarem fent: llibertat, igualtat d’oportunitats, promoció dels drets socials dels ciutadans, inclusió social i lingüística... Són aquests els valors republicans? Els hem promogut i els promovem.
Quines són les prioritats del govern per als pròxims quatre anys?
En els últims 10 anys hi ha hagut un transvasament de 10 milions d’euros anuals que a causa de la crisi s’han hagut de destinar a reforçar els serveis a les persones (gent gran, escoles...). Ara hem vist com han crescut una mica els ingressos. No només nosaltres, la majoria dels ajuntaments. Amb aquesta millora de la situació econòmica hem de plantejar un retorn d’aquesta inversió als llocs que han quedat en espera, i això és el manteniment de carrers, voreres i enllumenat.
Hi ha altres obres en marxa...
Sí. Tenim les obres sobre la coberta de la via, que és un espai de 90.000 m² que han de permetre relligar el centre amb els barris que queden a l’altra banda de la via del tren; hi ha el nou pavelló esportiu, la Casa de la Festa Major, el projecte de la Biblioteca i noves sales d’estudi. En aquest últim cas hi ha un debat interessant perquè no és el mateix una biblioteca que unes sales d’estudi i haurem de mirar-ho bé perquè el pressupost canvia molt.
Fa quatre anys van presentar el projecte d’adequació de l’Hospital Vell per centralitzar serveis i estalviar en dependències municipals...
Sí. En aquest projecte, l’oposició ens va fer veure que potser suposava una inversió massa elevada i, a més, hem comprovat que la dispersió de les dependències municipals ens garanteix fluxos de circulació de gent als carrers del nucli antic i això considerem que és bo. Potser val la pena no tenir aquest estalvi que havíem previst però contribuir a donar vida al centre de Vilafranca. A més, com que just abans de les eleccions vam tancar l’acord amb la càtedra de Filosofia de la UB, creiem que l’Hospital Vell pot ser un bon espai per ubicar aquests estudis i d’altres que puguin venir.
Això de mantenir els fluxos de circulació de la gent als carrers del centre afavoreix el comerç i la restauració?
Des de l’Ajuntament col·laborem amb l’associació Centre Vila amb l’organització de festes pensades exclusivament per al sector del comerç i amb altres iniciatives d’una manera comparable a la implicació que hi pot haver en ajuntaments com el de Vic. El regidor de Promoció Econòmica planifica conjuntament amb ells perquè compartim amb ells el neguit que tenen però la situació del sector no és una cosa exclusiva de Vilafranca. El comerç està en un punt d’inflexió i s’ha de ressituar. En aquest moment, o som capaços de generar un plus per al comerç tradicional o haurem d’acabar penalitzant les compres per internet, si volem mantenir les botigues obertes.
El sector del comerç va molt lligat al del turisme. Com evoluciona el model turístic que estan implantant a Vilafranca?
El nombre de turistes creix però d’una manera que és perfectament assimilable. Gràcies a l’enoturisme s’han aturat algunes destrosses que es podien haver fet al paisatge i moltes caves i cellers s’han adonat del potencial que tenen i han invertit a recuperar espais que els fan més atractius i els permeten tenir més èxit al mercat. L’aposta per l’enoturisme i el turisme cultural amb projectes com ara la Carretera del Vi i el Camí del Vi estan beneficiant els visitants, però també beneficien els veïns del Penedès. Tot el projecte que desenvolupem conjuntament des de l’Ajuntament i el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès tindrà un plus important quan estiguin acabades les obres del Vinseum i s’hagi pogut enllestir el projecte museogràfic, que és el que al final donarà sentit a les obres del museu.
Però això ja està en marxa, no?
Tenim iniciades les obres, gràcies als fons Feder que vam aconseguir més els 2,5 milions d’euros que posem nosaltres, però encara ens falten 3 milions d’euros per al projecte museogràfic.
Amb la petita recuperació econòmica s’han tornat a posar sobre la taula debats que havien quedat silenciats com ara el pas del quart cinturó i el projecte del Logis Penedès...
Aquest és un moment difícil per als que defensem la identitat vitivinícola del Penedès. L’única sortida és aconseguir que els pagesos s’hi guanyin la vida per evitar que es venguin les terres per a la construcció de polígons industrials. Estem molt a prop de Barcelona i és molt temptador tenir una segona Zona Franca. Les ofertes econòmiques seran importants però si els pagesos treuen un bon rendiment de la terra i estan orgullosos del paisatge i el territori, ho podrem contenir.
En el cas del quart cinturó no es tracta només que el pagès digui no a una oferta...
En el cas del quart cinturó és diferent. Des del Penedès ja no podem jugar a posar sempre la pancarta del “no a tot”. Aquesta via és una necessitat de país i nosaltres estem situats en un corredor de pas. Ara jo penso que hem d’analitzar bé les alternatives perquè, a vegades, per a un país, una obra més costosa pot ser una inversió de futur. Hem d’estudiar bé com podem reconduir les connexions perquè des del quart cinturó s’accedeixi a l’autopista abans d’entrar al Penedès, si pot ser, encara que això ens costi més diners d’entrada.
És aquest un dels temes que es poden defensar des de les estructures de la futura vegueria?
Hem de ser conscients que la llei de vegueries és en un calaix. No ens hem d’enganyar. Jo soc el delegat del govern aquí, i des de les competències de la delegació no està previst això. Les vegueries en el futur hauran d’atendre i resoldre aquests temes però, amb l’estructura que hi ha ara, oblidem-nos-en!
Però els ciutadans ho esperen...
La Generalitat funciona amb pressupost prorrogat des del 2017 i no hi ha partides per a res... Al Penedès tenim la delegació del govern que està treballant com pot, perquè no hi ha partida pressupostària prevista. Jo espero que el 2020 hi hagi pressupost i poder tenir una petita estructura que ens permeti fer la feina normal de la delegació del govern.
Espera el pressupost del 2020. Descarta, per tant, eleccions anticipades al Parlament?
No es pot descartar res, però jo crec que és fonamental que treballem per garantir que hi hagi un període de certa estabilitat al Parlament i la Generalitat. Si volem que el poble continuï tenint estima cap a les institucions, aquestes institucions han de tenir la possibilitat de fer coses i això depèn de tenir partides econòmiques. Si no som útils, pot perillar tot el que nosaltres entenem com a país, tots: el PDeCAT, ERC, tots!

Idil·lis, odis i amors de conveniència

Té 59 anys. És advocat i alcalde des del 2009. En aquests anys ha estat diputat al Parlament de Catalunya, diputat adjunt de Turisme a la Diputació de Barcelona i actualment és delegat del govern al Penedès. Va accedir a l’alcaldia com a cap de CiU, després de capitalitzar una moció de censura contra el PSC —que havia governat durant 30 anys de manera ininterrompuda a Vilafranca— amb el suport d’ERC i la CUP. Després, però, cap d’aquests dos partits es va voler incorporar al seu govern i va dirigir l’Ajuntament en minoria fins l’any 2013, moment en què va arribar a un acord de governabilitat amb el mateix PSC que ell havia deixat a l’oposició. L’any 2015 va revalidar el pacte amb els socialistes, assegurant que ja no es tornaria a presentar. I, arribat el moment, va tornar a encapçalar la llista, ara sota el paraigua de Junts per Vilafranca, i ha tornat a fer l’aposta segura pel PSC.

Malgrat les crítiques que ha rebut de plataformes independentistes, que ja li van demanar que trenqués amb el PSC quan es va aplicar l’article 155 a Catalunya, ha descartat el pacte amb ERC, segona força més votada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES