Brasil
Crisi ecològica al pulmó verd del planeta
L’Amazònia s’empetiteix
Un informe xifra en un 66% l’augment de la desforestació el darrer any a causa de la política de tala d’arbres de Bolsonaro
Alemanya i Noruega suspenen les ajudes a Brasília perquè no hi veuen voluntat de preservar la selva
La tala d’arbres de l’Amazònia brasilera s’ha accelerat dramàticament durant l’últim any. Un estudi de l’organització Imazon va registrar un creixement del 66% interanual al juliol, fins a sumar 1.287 quilòmetres quadrats menys de selva, una àrea tan gran com Rio de Janeiro. La tala d’arbres s’ha convertit en una política d’estat per al president Jair Bolsonaro, que defensa l’avenç sobre terres protegides per augmentar la quantitat de camps cultivables. La falta de voluntat oficial contra la tala, promoguda per grans productors ramaders i de soia, ja ha tingut repercussions polítiques. Alemanya i Noruega han suspès les últimes aportacions al Fons Amazònia, un mecanisme de cooperació per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle producte de la desforestació.
La protecció de la selva amazònica no és una prioritat per a Bolsonaro, un fet que no ha sorprès ningú. El president del Brasil va assumir el càrrec al gener d’aquest any amb el suport dels grups de pressió dels grans terratinents, que exigeixen als governs que se’ls permeti sumar terres fèrtils a les seves finques. A principis d’aquest mes, l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE) va determinar que la desaparició de la selva havia crescut un 40% respecte a l’any anterior. La xifra no és comparable amb la d’Imazon perquè utilitza mètodes de mesurament diferents, però confirma l’augment de la tala. Bolsonaro va respondre a l’informe amb la destitució del director de l’INPE, Ricardo Galvão, al qual va acusar de mentir.
El nou torcebraç del president brasiler és ara amb Noruega i Alemanya. Després de la suspensió de les aportacions dels dos països al Fons Amazònia, creat el 2008 en el marc de les Nacions Unides per a la lluita contra la desforestació, Bolsonaro va respondre de la manera menys diplomàtica possible. “Tinc un missatge per a l’estimada Angela Merkel: agafa els teus diners i reforesta Alemanya. Ho necessiten molt més allà que aquí”, va dir dimecres. L’endemà, un cop coneguda la decisió del govern d’Oslo, hi va afegir: “Noruega no és el país que mata balenes aquí a dalt, al pol nord? Que explota petroli també aquí? No és cap exemple per a nosaltres. Que es quedi amb aquests diners i que ajudi Merkel a reforestar Alemanya.”
Protegir els terratinents
Noruega ha aportat al Fons Amazònia 1.200 milions de dòlars des de la seva creació, fa onze anys, i Alemanya, 68 milions. Els problemes van començar amb la decisió de Bolsonaro de canviar unilateralment la direcció que ha de controlar el fons. El president d’ultradreta pretén també que els diners del programa no s’utilitzin només per a projectes que beneficien les comunitats indígenes, sinó també per indemnitzar els terratinents expropiats en àrees protegides. “Les polítiques del Brasil a l’Amazònia provoquen dubtes sobre si encara volen reduir de manera sostinguda la taxa de desforestació”, va plantejar dissabte passat la ministra de Medi Ambient d’Alemanya, Svenja Schulze.
El Brasil sempre ha estat molt gelós de la seva sobirania sobre l’Amazònia, el principal pulmó verd del planeta. Ja durant la presidència de Luiz Inácio Lula da Silva es va considerar una intromissió estrangera els intents internacionals d’assumir la cura de la selva. El Fons Amazònia va ser acceptat perquè era un projecte sota l’empara de l’ONU, una entesa que Bolsonaro posa ara en perill.
