ERC refermarà el discurs pactista i mantindrà fins al final l’aposta per Junqueras
No preveu grans canvis i veu el 10-N com a oportunitat per rebre un nou aval a l’estratègia de diàleg
No pensa censurar el seu líder a la llista abans d’hora
Igual que per a la majoria de partits, la convocatòria electoral a corts espanyoles no té per a ERC precisament el do de l’oportunitat, tot i que sempre ha defensat que mai li fan por les urnes. La formació ja va dir fa mesos que el seu candidat a totes les cites que es convoquin, mentre pugui, serà el seu president acabat de reelegir, Oriol Junqueras, i d’entrada aquesta és la premissa amb què es parteix. Fonts internes, en aquest sentit, apuntaven ahir que ja estan estudiant el cas en detall, perquè el termini per presentar candidatures es podria obrir abans que es faci pública la sentència del Suprem, i en aquest cas no serà ERC qui hi autocensurarà abans d’hora la presència del seu líder. I el mateix passarà amb Raül Romeva al Senat. En tot cas, tant el diputat com el senador ara en la pràctica ja no podien exercir en haver estat suspesos per la seva mesa, igual que els altres presos polítics elegits.
És evident, sigui com sigui, que ERC haurà d’estudiar ja alternatives davant la més que probable inhabilitació que els impedirà ser a les llistes, i en aquest sentit tot fa pensar que Gabriel Rufián revalidarà el lideratge indiscutible que avui ja té al ring madrileny, i més després de la retirada de Joan Tardà abans de l’última cita electoral. L’objectiu, no cal dir-ho, serà revalidar l’històric triomf del 28-A a Catalunya, i si pot ser ampliar-lo a més de 15 diputats, tot i que una de les grans batalles l’haurà de lliurar contra l’abstenció i el cansament de l’electorat. I mobilitzar el seu serà clau.
Primer, la coalició
Per fer-ho, amb la incògnita de Junqueras, no es preveuen d’entrada gaires canvis en la llista, tal com ja va passar en l’anterior repetició electoral el 2016, amb noms que guanyaran ascendència com la fa cinc mesos número 3, Carolina Telechea; el número 6, Gerard Gómez del Moral; la 7, Marta Rosique, la diputada més jove de la cambra, o Montse Bassa, número 1 per Girona i germana de l’exconsellera empresonada. Això sí, tot i que res fa pensar el contrari, el primer que ha de decidir ara el partit és si revalida, i en quins termes, l’aliança amb Sobiranistes, la formació que va situar Joan Josep Nuet en el número 4, ja que el termini per inscriure coalicions hi obliga. Per això és probable que en les properes setmanes es convoqui un consell nacional extraordinari que ratifiqui la proposta que faci la direcció.
Una direcció que ja va rebre en les eleccions internes de diumenge passat un aval implícit al seu discurs pro diàleg, i que el 10-N tindrà una nova prova de foc perquè el conjunt de l’electorat català ratifiqui l’aposta que ja va guanyar el 28-A. En aquest sentit, tot i els evidents menyspreus de Sánchez a negociar amb l’independentisme i la seva pèssima gestió de la victòria, des del partit donen per fet que mantindran la “coherència” i arribat el cas no posaran obstacles a un eventual executiu progressista que en freni un d’extrema dreta, tal com va dir el mateix Junqueras a l’inici de l’anterior campanya i ha repetit després Rufián: “Per nosaltres no serà.” Això, i una “llei de llibertat” que el 28-A no va formar part del programa però que es va presentar amb tots els ets i uts en campanya, seran probablement els leitmotiv de la que ve ara, més curta, amb una premissa clara: no als indults i sí a l’amnistia de presos i exiliats polítics.
Eleccions com a resposta
El que quedaran si més no aparcades seran probablement les peticions d’eleccions catalanes com a resposta a la sentència. I és que les espanyoles potser no formaran part del full de ruta que l’independentisme està intentant pactar, però de facto la sentència estarà molt present en la campanya, i el vot el 10-N serà pres com un element més de resposta ciutadana, que els partits voldran utilitzar per mobilitzar l’electorat. Una tasca a què ERC s’abocarà en cos i ànima, tot i que és evident que la probable inhabilitació de Junqueras també obrirà la veda interna sobre qui ha de ser el proper candidat a la Generalitat.
El 10-N, per cert, també retardarà el procés de redefinició de la ponència estratègica. Els republicans volien fer a final de novembre el seu congrés, però possiblement s’hagi d’endarrerir dues o tres setmanes, fins a mitjan desembre, tal com preveuen ja els estatuts del partit.
