Política

El cas d’Adrià i Tamara Carrasco, el precedent de CDR acusats de terrorisme per l’Audiència Nacional

Mesos després de l’operatiu es van retirar els càrrecs més greus i es va remetre el cas a Catalunya

Les detencions d’aquest dilluns de membres dels CDR per part de la Guàrdia Civil per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa aquest cos policial a membres d’aquest col·lectiu. L’abril del 2018, i també per ordre de l’Audiència Nacional, es va detenir l’activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d’Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal. Mesos després, al novembre, l’Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l’Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se’ls acusa d’incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.

Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d’abril del 2018 i traslladada a Madrid per ser investigada per l’Audiència Nacional pels delictes de rebel·lió i terrorisme. Al novembre, el magistrat de l’Audiència Nacional Diego de Egea va decidir deixar de banda l’acusació de terrorisme i rebel·lió i enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l’obligació d’estar confinada a Viladecans. Sis mesos més tard i després d’intensos debats entre els jutjats, l’Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d’instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals del maig passat, la magistrada instructora va decidir aixecar el confinament, gairebé 14 mesos després, per considerar-lo desproporcionat, tot i que la va mantenir com a investigada.

En el cas d’Adrià Carrasco, la Guàrdia Civil l’anava a detenir al seu domicili d’Esplugues el mateix 10 d’abril, però l’activista es va poder escapar just quan els agents eren a la porta de casa seva i va fugir a Bèlgica. Es va dictar una ordre de recerca i captura, però igual que amb Tamara, l’Audiència va retirar els càrrecs per terrorisme i es va inhibir en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va assumir el cas de la Tamara, però va remetre el cas de l’Adrià als jutjats de Granollers i Vilanova i la Geltrú pels talls dels peatges de la Roca del Vallès, a l’AP-7, i de Vallcarca, a la C-32, respectivament.

D’altra banda, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d’aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cúpula d’ERC es reuneix per valorar els escenaris de futur: “No ens limitarem a escoltar”

barcelona

Borràs: “Torra farà un anunci que no serà intranscendent”

barcelona

Montse Bassa defensa que “no es poden llençar per la borda” els pressupostos

barcelona

El Santander guanya 6.515 milions el 2019, un 17% menys pel Brexit

barcelona

Puigdemont i Comín retiren la petició per entrar al grup Verds/ALE

brussel·Les

Torra convoca una declaració institucional a Palau a les 12h després de la crisi entre ERC i JxCat

barcelona

Les lliçons dels presos

barcelona

La JEC fa amb Ponsatí com si el TJUE no existís

madrid

El TC demana que s’investigui Torrent per desobediència

Barcelona