El 10-N no impedeix a Torra convocar eleccions tot i que no en té intenció
Amb la publicació al BOE, corre el termini per tornar a constituir les Corts el 5 de desembre com a molt tard
Compromís demana unitat a Iglesias i Errejón
Si el president de la Generalitat, Quim Torra, es repensés la seva negativa a convocar de manera imminent eleccions catalanes la convocatòria avui de les espanyoles per al 10 de novembre no suposaria cap incompatibilitat jurídica. Així ho han confirmat tant fonts de la Genera com de partit, algunes de les quals recorden que el govern valencià va fer coincidir les seves autonòmiques amb les eleccions generals espanyoles.
En contra del que li demanen els partits de l’oposició, com ara Ciutadans o el PSC, i que no descarta la mateixa ERC, com a soci de govern, Torra ha repetit en diverses ocasions que no preveu convocar eleccions catalanes com a resposta a la sentència del Suprem contra els líders independentistes, que s’ha anunciat per a la primera quinzena d’octubre.
En el context actual de judicialització de la política catalana, però, caldrà veure què decideix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel fet que Torra va desobeir la prohibició de la Junta Electoral de mantenir la pancarta per la llibertat dels presos i els exiliats al balcó de la Generalitat. En una entrevista a TV3, ahir mateix l’expresident Mas donava per fet que s’hauran de convocar eleccions si Torra és inhabilitat pel TSJC.
Avui es publica al Boletín Oficial del Estado (BOE) la dissolució de les Corts espanyoles i la convocatòria dels comicis del 10-N després de la investidura fallida de Pedro Sánchez. Demà comença a comptar el termini de 47 dies fins a la votació, un termini més curt a l’habitual de 54 dies després que es va aprovar el 2016 una reforma de la llei electoral que redueix terminis, durada de la campanya –seran vuit i no quinze dies com fins ara era habitual– i també les subvencions i el límit de despesa electorals.
Per altra banda, la intenció del partit d’Íñigo Errejón de concórrer a les espanyoles obliga les confluències a plantejar-se les candidatures i ahir es van escoltar diverses veus favorables a un acord preelectoral. Des de Compromís, Mònica Oltra demanava a Iglesias i Errejón “altura de mires” per aparcar diferències i fer-ho possible.
LA DATA
El TSJC dona 48 hores a Torra perquè retiri la pancarta
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha requerit personalment al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè faci retirar la pancarta que demana la llibertat dels presos polítics i exiliats al balcó del Palau de la Generalitat. Torra ja havia anunciat que recorreria contra la decisió en saber-se, divendres, que el tribunal li enviaria un requeriment al respecte. El president justificava la presentació d’un recurs en considerar l’ordre una “vulneració flagrant” del dret a la llibertat d’expressió i opinió. Ahir mateix, el TSJC va notificar al president de la Generalitat el requeriment personal perquè fes retirar la pancarta, però de nou Torra reafirmava la seva posició a través del seu compte de Twitter: “M’han notificat l’ordre del TSJC de retirada de la pancarta per la llibertat dels presos polítics. Quan es tracta de drets civils, socials i polítics no ens podem fer enrere i no podem cedir a la involució que promou l’Estat. El meu compromís amb la llibertat d’expressió és total”. En espera que presenti recurs i el TSJC el resolgui, el termini conclou dimecres coincidint tant amb la reunió del govern català com amb el ple de política general en què Torra ha de presentar el pla de l’executiu per als pròxims mesos.
