Censurats per electoralistes

“Incívics i violents”

Ciutadans va justificar la presentació de la moció dient que era l’oportunitat que tenia el constitucionalisme per posar fi a l’independentisme “incívic, antidemocràtic i violent”, que, pel portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, té atemorits els catalans. La va justificar al·ludint a la situació “excepcional” per la línia vermella que el president Torra i l’independentisme haurien creuat “ovacionant els violents” en criticar l’empresonament dels set membres dels CDR que l’Audiencia Nacional ha acusat de terrorisme. “Mai un lehendakari havia aplaudit ningú que l’Audiencia Nacional hagués detingut per terrorisme”, clamava el portaveu del grup.

Però Ciutadans va assenyalar també com a còmplices d’aquesta suposada situació Iceta, Pedro Sánchez, el PSC i el PSOE. Posava al descobert, així, la seva intenció electoral. “De veritat, senyor Iceta, que no veu la gravetat de les accions d’aquest president?”, assenyalava Carrizosa, i hi afegia: “No entenc per què el PSC no es pot posar al costat dels que condemnem la violència i es posa al costat dels que l’aplaudeixen.” En el seu discurs com a candidata alternativa a Torra, la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, en revelava el motiu últim. “Avui el que importa és qui es posarà al costat de la democràcia”, afirmava en una acusació implícita al PSC, que mantenia la intenció d’abstenir-se.

Preveient aquesta abstenció, Roldán els situava al bàndol dels “dolents” –durant el discurs, havia parlat de bons i dolents– i interpretava a la seva manera el dilema de la votació: “O dir no i posar-se al costat de Torra o dir sí i posar-se al costat de la democràcia i la llibertat.”

“Cop digital” aviat

Roldán va demanar als partits unionistes ser la imatge de la unitat per “derrotar la por” i va prometre “posar Catalunya en marxa” si guanyava la votació, tot i saber que no la guanyaria.

Els eixos que va defensar per posar en marxa el país són “aturar l’independentisme del procés” –de nou, el va situar en primer lloc–; una auditoria per “aixecar les catifes” i tancar els “chiringuitos que només serveixen per tacar la imatge d’Espanya” –de nou–; la neutralitat de les institucions públiques –“prou d’ofegar-nos amb els llaços grocs”, de nou–; un pla de xoc per a la sanitat pública; un pla de xoc per a les empreses que han “marxat per culpa del separatisme”, i diverses iniciatives en universitats, infraestructures, medi ambient i contra la corrupció. I el tancament del Cesicat, que Roldán pronostica que serà l’epicentre del proper “cop a la democràcia” per part de l’independentisme: el “cop digital”.

“Acte electoral” de Cs

Per no contribuir a “l’acte electoral” de Ciutadans, el govern va triar la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, perquè repliqués a Roldán amb l’objectiu de deixar-ne al marge el president Torra.

Budó va recriminar a Ciutadans que el Parlament “no és un bar, ni un plató de televisió ni un pavelló per fer actes de campanya”, i va argumentar per què l’acte d’ahir en realitat només era una moció de censura “formalment”: es va anunciar pocs dies després de la convocatòria electoral del 10-N; Ciutadans sabia que no tenia cap possibilitat d’obtenir els suports necessaris, perquè les majories al Parlament són les mateixes que van fer que Arrimadas renunciés a presentar candidatura a la presidència arran de les darreres eleccions catalanes, i, per acabar, “fa onze dies aquest Parlament va reprovar per majoria absoluta la candidata que avui es presenta”. Budó va concloure que “avui Ciutadans no pot construir cap alternativa real” a Catalunya i els va acusar d’utilitzar el seu discurs suposadament centrat en “els problemes reals dels ciutadans” només per amagar “el conflicte real més important”, que és, per ella, la falta d’encaix de Catalunya a Espanya.

“Si presento una moció de censura, regalo una victòria als independentistes”, va dir el líder socialista Miquel Iceta parafrasejant la que va ser cap de l’oposició, Inés Arrimadas. Encara que la moció de Ciutadans amb el suport del PP hagués tingut el sí del PSC, no hauria sumat, va assegurar Iceta en resposta a les crides constants al suport del seu partit en la segona intervenció de Roldán.

Puja el to amb el PSC

Però el to de retret es va elevar molt quan Roldán va insistir en la complicitat del PSC amb aquells que “aplaudeixen i instiguen els violents”. Iceta li va exigir: “No s’atreveixin a acusar-nos de còmplices [del terrorisme].” I recordava que en van ser víctimes en l’època d’ETA. El líder del PSC els va acusar aleshores de fer una moció “propagandística” i també de mentir: “No menteixin a la gent. És la moció de la fracassada Lorena Roldán, perquè està cridada al fracàs.” Si volien demostrar la unitat del constitucionalisme –hi afegia–, no havien d’atacar-lo en els debats públics.

La intervenció d’Iceta va desagradar al líder del PP català, Alejandro Fernández, que va qualificar d’imperdonable que Iceta, segons ell, ataqués Roldán i desfés les esperances de futur dels ciutadans constitucionalistes.

Per la seva banda, la presidenta de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, va acusar Cs de mentir contínuament amb un relat fals d’una Catalunya amb violència als carrers i va instar la resta de grups a no col·laborar amb la formació d’Albert Rivera, a la qual retreu saber fer oposició només amb un “discurs d’odi” i “terra cremada” i convertir el Parlament en “un circ” o en “un plató de televisió” una setmana sí i l’altra també.