Política

Moreno ofereix diàleg i fractura l’oposició indígena

El president equatorià proposa contrapartides als indígenes però manté l’augment del preu de la gasolina

Els manifestants mantindran les protestes fins que s’anul·li el decret dels combustibles

Acorralat per una setmana de protestes, Lenín Moreno ha fet una crida al diàleg. En un missatge dimecres a la nit, i quan encara no s’havien dispersat del tot les manifestacions a la ciutat de Quito, el president de l’Equador va oferir a les comunitats indígenes que lideren les protestes un pla de “sis punts”. Entre aquests, el desenvolupament rural de les seves comunitats i una rebaixa d’impostos, però res que suposi la fi del decret que l’1 d’octubre va duplicar el preu dels combustibles i que és en l’origen de les revoltes.

La proposta ha fracturat els grups indígenes, que fa una setmana que són als carrers amb el suport de milers d’estudiants, sindicalistes i activistes de tot el país. Mentre que un sector dels indígenes ha acceptat el diàleg, un altre ha radicalitzat les protestes amb el segrest de vuit policies, exhibits com a trofeus en un acte públic a la capital.

El president va tornar dimecres a Quito des de Guayaquil, la ciutat costanera on s’havia refugiat per seguretat davant la vaga nacional anunciada per la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie). Després de les promeses inicials de duresa contra les protestes, que ja acumulen cinc morts, entre les quals la d’un dirigent de la Conaie, Moreno va decidir allargar la mà als manifestants. “Germans indígenes, mai els he ofès, sempre els he tractat amb respecte i afecte i ara vull fer-ho novament. Fer-los una abraçada sincera d’agraïment per haver portat aquesta marxa en pau”, va dir el president. La proposta de diàleg inclou ajudes a la producció rural que permetin “compensar els efectes del final del subsidi als combustibles”, que va derivar en una pujada de fins al 123% del preu a les gasolineres.

L’escalada del preu va ser l’espurna que va encendre les revoltes, però està lluny de ser el problema de fons. L’Equador travessa una dura crisi econòmica que va obligar Moreno a recórrer el febrer passat a l’ajuda del Fons Monetari Internacional (FMI). Va obtenir, així, un rescat de 4.200 milions de pesos. Va prometre, a canvi, un dur ajust fiscal. Amb el final dels subsidis als combustibles, el govern espera estalviar uns 1.200 milions d’euros l’any, però no va tenir en compte l’impacte de la mesura en la paciència dels equatorians.

L’economia del país està, des de fa vint anys, dolaritzada, una mesura que ha reduït al mínim la inflació però que no ha servit per millorar el dia a dia de la seva població. Un salari mitjà a l’Equador volta els 410 euros i llogar un pis d’una habitació en una zona allunyada del centre costa no menys de 350 euros al mes. L’ajust econòmic ha colpejat amb duresa els sectors més vulnerables, que han decidit finalment sortir al carrer. Primer van ser els transportistes, principals afectats per l’alça del preu dels combustibles, i aviat s’hi van sumar les comunitats indígenes populoses i les més colpejades per la crisi.

Quito va començar ahir el dia en pau, amb el rastre dels disturbis de la vigília entre manifestants i policies al centre històric de la capital. La pau, no obstant això, pot ser efímera. Els grups indígenes de la costa equatoriana que van acceptar seure en una mateixa taula amb Moreno van ser acusats de traïdors pel líder de la Conaie, Jaime Vargas. Els grups més radicals van destacar la intenció mediadora de l’Església catòlica i de l’ONU en el conflicte, però van advertir que no hi haurà diàleg ni solució possible si Moreno no anul·la el decret dels combustibles. Vargas va ser clar: “Ens van preguntar si hi havia la possibilitat de dialogar, i vam dir que no.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bèlgica reclama a Llarena una traducció de l’euroordre

Brussel·les

“La lluita pel dret a la protesta s’inicia ara”

barcelona

Puigdemont reclama la restitució com a diputat

Barcelona

JxCat i ERC deixen a Torra la resposta a la sentència

Barcelona

Rebuig del món local a la condemna independentista

barcelona

La sentència, en portades de diaris d’arreu del món

barcelona
Moçambic

El president del país surt com a favorit en les eleccions, celebrades sota l’amenaça gihadista

Indignació en el món de la cultura, que suspèn actes

BARCELONA

Els ajuntaments gironins se sumen a la protesta

girona