Estat d’emergència a Xile per les protestes contra la pujada del preu del metro

L’exèrcit xilè va començar ahir a la matinada (hora local) a desplegar-se per la capital de Xile, Santiago. Així ho va confirmar el general de divisió Javier Iturriaga del Campo, designat cap de la defensa nacional pel president xilè, Sebastián Piñera, després de decretar l’estat d’emergència per les protestes que hi havia hagut a la capital unes hores abans per la pujada del preu del bitllet de metro. “En vista dels greus i reiterats atacs i atemptats contra les estacions i les instal·lacions del metro de Santiago, contra l’ordre públic i la seguretat ciutadana i contra la propietat tant pública com privada [...], he decretat l’estat d’emergència a les províncies de Santiago i a les comunes de Puente Alto i San Bernardo a la regió metropolitana”, va anunciar Piñera en una compareixença al Palau de La Moneda la mitjanit de divendres. El mandatari va assegurar que l’objectiu de l’estat d’emergència és “assegurar l’ordre públic, la tranquil·litat dels habitants de la ciutat de Santiago, protegir els béns tant públics com privats i garantir els drets” d’aquells que s’han vist afectats per “l’acció de delinqüents que no respecten res ni ningú”. L’article 42 de la Constitució xilena estableix que, en cas de declarar l’estat d’emergència per greu alteració de l’ordre públic, “les zones respectives quedaran sota la dependència immediata del cap de la defensa nacional que nomeni el president” i assumirà atribucions i deures. L’estat d’emergència pot durar quinze dies i pot ser prorrogat amb autorització del Congrés Nacional. La mesura atorga poders addicionals al govern per restringir la llibertat de circulació dels ciutadans i el dret de reunió.

És la primera vegada des del 2010, quan un terratrèmol va devastar part del país, que els militars patrullen pels carrers de la capital de Xile. En total s’han desplegat 500 soldats, tot i que el general Iturriaga va detallar que hi ha més efectius aquarterats i preparats per incorporar-se a les feines de control i contenció en cas necessari.

Al tancament d’aquesta edició, no es tenia coneixement de nous incidents. Les protestes van començar dilluns després que el govern decidís apujar el preu del bitllet de metro de 800 a 830 pesos (de prop d’1,01 a 1,05 euros), però divendres al vespre van derivar en greus aldarulls als carrers, que van sembrar el caos a la capital i van convertir Santiago de Xile en una ciutat en flames. Els focs van cremar 41 de les gairebé 140 estacions del metro de Santiago i 16 autobusos urbans, segons el primer balanç fet per les autoritats.

Els aldarulls també van provocar almenys 308 detinguts i 167 persones ferides, entre les quals hi ha diversos civils. Metro de Santiago, una empresa privada en la propietat de la qual participa l’Estat, va anunciar el tancament de totes les línies de metro, que transporten diàriament prop de tres milions de persones, la qual cosa va col·lapsar la circulació de cotxes i vianants a la capital.