Política

Prova de càrrec contra Trump

L’ambaixador nord-americà a Kíev relaciona la congelació d’ajuda militar amb la demanda d’investigació als Biden

El president compara el procés contra ell amb un “linxament”

Ha passat un mes exacte des que la Cambra de Representants, controlada pels demòcrates, va iniciar el procés d’investigació per l’impeachment del president Donald Trump. Des de llavors, cada declaració, document o descobriment ha anat ferint la imatge del mandatari, i la Casa Blanca, enterbolint l’escàndol ucraïnès i acumulant proves que consoliden una possible mala praxi que pot dur al judici polític. Però cap havia estat tan “nociu”, en paraules de diversos congressistes, com el testimoni de l’actual ambaixador nord-americà a Kíev, William Taylor.

Taylor, diplomàtic de carrera reconegut i respectat arreu, va exposar tot de proves i relats que, apilats amb tot el que se sap, consoliden les acusacions que han anat apareixent sobre el quid pro quo de la Casa Blanca amb el govern ucraïnès, tot donant arguments als demòcrates per al cas que hauria de dur al judici polític del president que, segons algunes previsions, podria iniciar-se a finals de novembre.

L’opinió pública només ha tingut accés a la declaració inicial del diplomàtic davant els congressistes: quinze pàgines explosives que resumeixen com l’administració Tump hauria determinat que congelaria l’ajuda militar a Kíev fins que els ucraïnesos “sortissin davant d’un micròfon i diguessin que obrien una investigació contra (l’exvicepresident i candidat presidencial demòcrata Joe Biden)”.

“Tot depenia d’aquest anunci, incloent-hi assistència en seguretat”, van ser les ordres que havia rebut de l’ambaixador nord-americà davant la Unió Europea, Gordon Sondland, una de les figures centrals en l’escàndol i interlocutor del president amb Taylor. De forma explícita, vinculava una política impulsada pel president al benefici personal de Donald Trump.

Pressió a Kíev

La Casa Blanca ha defensat des de fa dies que és impossible que Ucraïna sentís la pressió perquè no sabien que l’ajuda s’havia aturat. No obstant això, el diari The New York Times publicava ahir que Ucraïna sabia que se’ls havien congelat més de 350 milions d’euros en ajuda militar i que se’n van assabentar pocs dies després de la nefasta trucada entre Trump i el president ucraïnès Volodímir Zelenski. I, evidentment, podrien arribar a la conclusió que per rebre el paquet de suport havien de complir amb la “sol·licitud” que els havia fet l’inquilí del Despatx Oval.

Els congressistes que van assistir a l’interrogatori de Taylor van sortir de la sessió a porta tancada astorats, responent que tot el que van sentir de boca de l’ambaixador és “increïblement condemnatori”. “La imatge que surt de la informació que he vist diria que no és gaire bona”, va dir John Thune, número dos dels republicans al Senat, després de llegir les notícies.

En la declaració, Taylor també va donar pistes i es va mostrar “alarmat” de la suposada “diplomàcia a l’ombra” amb Ucraïna, que estaria deixant de banda funcionaris de carrera i tindria al capdavant, entre altres, l’advocat personal del president, Rudy Giuliani. Dos dels seus socis, acusats criminalment per delictes que tenen punts de contacte amb negocis i diners emprats irregularment provinents de Kíev, van comparèixer ahir davant d’un jutge de Nova York i van declarar-se “no culpables” de finançament electoral il·legal.

Mentrestant, la Casa Blanca continua amb una estratègia defensiva agressiva. Després de l’entrebancada de fa una setmana del cap de gabinet Mick Mulvaney, que en poques hores va passar de gairebé confessar l’existència de quid pro quo a fer marxa enrere i negar-ho rotundament, Trump no ha cedit en l’intent de desprestigiar la nova “cacera de bruixes” de la qual diu que és objecte.

A banda d’expressar dubtes sobre l’informant que va destapar l’escàndol –no para de preguntar-se “on és el delator?”– i d’insinuar que tot és una invenció, poques hores abans que Taylor entrés al Congrés, va comparar el procés d’investigació d’impeachment amb un “linxament”, una comparació escandalosa però habitual en la retòrica racista del president en un país com els Estats Units, amb un passat on els linxaments estaven destinats a assassinar negres.

L’onada de crítiques va ser ferotge per totes bandes, amb demòcrates i força republicans astorats que el president igualés un procés constitucional amb pràctiques brutals contra les minories dels Estats Units.

350
milions
d’euros en ajuda militar haurien congelat els EUA a Ucraïna, segons el diari ‘The New York Times’.

Zuckerberg defensa la libra

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, davant els dubtes que s’han generat sobre la criptomoneda que aquesta xarxa vol posar al mercat l’any vinent, va dir ahir que la libra servirà per millorar el “lideratge financer” dels EUA, ja que tindrà el suport majoritari d’empreses que operen en dòlars. Davant d’un comitè del Congrés, Zuckerberg va advertir que si posen traves al projecte es perdrà l’oportunitat de ser pioners en monedes virtuals i liderar el nou sector, al qual va assegurar que la Xina ja està posant un ull i començant a investigar i desenvolupar els seus propis projectes.

La libra ha estat objecte en les últimes setmanes d’alguns cops durs amb l’abandonament del projecte d’algunes de les empreses que s’hi van sumar en el seu llançament. Set de les 28 companyies fundacionals, entre elles les del sector de pagaments i targetes de crèdit com PayPal, Visa o Mastercard, van sortir-ne a principis de mes per la pressió i els dubtes dels reguladors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les Cambres reclamen uns nous pressupostos “com més aviat millor”

Barcelona

Llibertat amb càrrecs per a un detingut després d’una manifestació a Sabadell

Sabadell

L’expresident croat Stjepan Mesic impulsa un comitè de suport als presos polítics

Zagreb

ERC i JxCat s’insten a consensuar una estratègia comuna de cara a la investidura de Sánchez

Barcelona

L’Audiència Nacional veu “legítima i proporcionada” l’actuació policial de l’1-O

Madrid

El govern espanyol recorda a ERC que aposta pel diàleg, però no farà “ni un pas fora de la Constitució”

madrid

Borràs diu que l’acord de la Llotja pot ser “punt de partida” i crida ERC i CUP a una cimera per la investidura de Sánchez

barcelona

En llibertat tres joves més empresonats arran de les manifestacions posteriors a la sentència de l’1-O

girona

Els CDR criden al “bloqueig total” aquest dissabte

barcelona