Política

El Líban no són divuit religions

Centenars de milers de libanesos reclamen un govern aconfessional

Les elits religioses que actualment dirigeixen el país preparen un nou gabinet que els mantingui en el poder

La Nicole, ciutadana libanesa de 54 anys, acumula oients al seu voltant. Sembla que s’hi sentin representats: “Pitjor del que estem no podem anar! –assevera aquesta treballadora d’una entitat social–. En nom de tot aquest jovent, és impossible quedar-nos com estem!”

Els que es concentren de manera massiva a la plaça dels Màrtirs de Beirut des del 17 d’octubre mostren alegria continguda i expectació. La renúncia del primer ministre, Saad Hariri, dimarts passat, implica per Constitució la de tot un govern que ara exerceix el càrrec en funcions, però no se’n refien que la mateixa elit política de la qual es volen desprendre per corrupta renovi el gabinet sense mantenir les seves posicions d’influència.

“Hariri ha dimitit, però volem que marxin tots!”, canta una multitud de persones. Amer Jalloul, matemàtic de 34 anys, se’ls mira picant de mans: “Els polítics actuen com si estiguéssim en contra d’alguns noms en concret, però estem en contra de tot el règim.” “Mira’ns –diu la Bayan, dietista de 26 anys–, gent de totes les religions seguim al carrer.” Diu que protestaran fins que el Líban tingui “un govern de tecnòcrates que faci alguna cosa pel país i que no s’apoderi dels seus recursos públics”.

El pla d’austeritat aprovat el juliol passat pel govern de Hariri, format per les mateixes famílies que ocupen la primera línia política des de la guerra civil, no va ser ben rebut: l’Estat d’un dels països més desiguals del món afegia noves taxes i retallades sobre una ciutadania a la qual no ofereix els serveis públics més bàsics, com el transport, l’educació i la sanitat, i a la qual és incapaç de subministrar electricitat de manera regular ni aigua potable a tot el país.

El Líban té l’economia en recessió, el deute extern supera el 150% del PIB i el preu de la vida puja mentre l’atur augmenta i els salaris s’estanquen. Pocs dies abans que esclatessin les protestes, es revelava el pagament de 16 milions de dòlars que Saad Hariri havia fet en condicions poc clares a una model sud-africana, i durant els pitjors incendis que el Líban experimentava en dècades l’Estat no tenia els helicòpters especialitzats amb el manteniment a punt. El 17 d’octubre, l’executiu anunciava un nou impost, aquesta vegada sobre aplicacions de missatgeria, com ara WhatsApp, que els libanesos utilitzen per evitar un dels preus de telefonia mòbil més elevats de la regió.

Les protestes van començar el mateix dia. Grups de joves aparentment coordinats de manera espontània per les xarxes socials van sortir al carrer i l’endemà les manifestacions ja eren massives. Exigien ser liderats per cares noves i reclamaven –per primer cop de manera multitudinària– la fi del particular sistema libanès que prioritza la identitat confessional davant de la nacional: cadascun dels divuit grups religiosos del país té la seva quota de poder institucional i els partits polítics afiliats a cada confessió serveixen la seva pròpia comunitat.

Voler posar fi a problemes compartits ha trencat una barrera que és religiosa i política, però també social i geogràfica: “Aquests dies he vist xiïtes resant en mesquites sunnites i cristians manifestant-se amb sunnites, xiïtes i drusos. És impressionant”, assegura en Mohammad, de 29 anys.

El poderós partit xiïta Hezbol·là, que lidera el govern amb partits aliats, ha revisat la seva posició inicial en què advertia d’una possible guerra civil i s’ha adherit a la crida per formar amb urgència un nou gabinet que afronti la crisi del país. El president i cristià maronita Michel Aoun, que ja ocupava càrrecs militars i polítics durant la guerra civil, es va afegir dijous passat durant el seu esperat discurs al rebuig contra la divisió sectària del poder. “Els ministres haurien de ser-ho pel seu coneixement, i no per la seva lleialtat política”, va dir.

Però superar el confessionalisme no serà fàcil. El sistema funciona com “un continu alto el foc”, diu l’analista libanès Lokman Slim, i encaixa en una situació regional en què “cada estat instrumentalitza una confessió per impulsar la seva agenda”. Els libanesos reclamen un estat sobirà, però els líders de dins i fora del país no semblen disposats a permetre’l.

LES XIFRES

18
grups religiosos
es reparteixen el poder en un sistema únic al món que molts manifestants volen deixar enrere.
9
mesos
ha durat el govern d’unitat nacional liderat pel primer ministre sunnita Saad Hariri, ara en funcions.

Una guerra que no ha acabat

“Dones, homes i infants, brutalment assassinats. Els nostres carrers, bombardejats. No puc descriure el patiment dels que vam viure la guerra. Encara la patim avui.” Ho diu Mustafa Mohamad, ciutadà de 48 anys, dècades després del final de la guerra civil libanesa (1975-90). Els joves han liderat recentment unes protestes inèdites al país, però a alguns la confrontació entre grups polítics els ha fet témer un conflicte armat com el que ja van viure: una guerra sense relat consensuat, 150.000 morts i un capítol amagat sota la catifa que alguns actors polítics destapen quan els convé.

L’acord de Taïf va posar fi al conflicte i va permetre que els senyors de la guerra esdevinguessin senyors del govern. La mesura va amnistiar els líders religiosos que havien instat els seus seguidors a atacar els seus veïns i va repartir quotes de poder institucional a les principals comunitats del país. Avui, el que demana el Líban és girar full.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l'est d'europa

Els EUA reprenen els contactes militars amb Rússia

Washington
regne unit
les festes a Downing Street

Noves fotos mostren a Boris Johnson brindant en una festa durant la pandèmia

Londres
conflicte bèl·lic a l'est d'europa

Els líders europeus estudien confiscar fons russos per a reconstruir Ucraïna

Brussel·les

Madrenas no es torna a presentar a les municipals

GIRONA
conflicte bèl·lic a l'est d'europa

Lukaixenko crida l’ONU a evitar que Ucraïna desemboqui en guerra mundial

Minsk

Antifrau investiga l’Ajuntament del Prat per presumptes irregularitats en el sou de quatre alliberats sindicals

El Prat de llobregat

Zelenski demana ajuda a líders i empreses a Davos i més sancions a Rússia

Davos (Suïssa)
política

Erdogan vol “passos concrets” per donar el sí a Suècia i Finlàndia a l’OTAN

ANKARA

El PDeCAT diu en el judici contra JxCat que els de Puigdemont es van constituir com a partit en una assemblea il·legal

Barcelona