DOLORS BASSA
EXCONSELLERA DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES, CONDEMNADA A DOTZE ANYS DE PRESÓ PEL TRIBUNAL SUPREM PER L’1-O
“Tenia i tinc la sensació de ser un dels caps de turc d’un escarment col·lectiu”
“Qualsevol sentència que no fos l’absolució era una injustícia immensa, però 12 anys de presó és un intent de venjança miserable”
“L’error fa que rebi conseqüències penals que no em pertocarien”
“Si no és un procés polític, per què Mundó i Borràs, que van deixar la política, han estat condemnats només a inhabilitació?”
Si el delicte que vam cometre era organitzar un referèndum que no es va fer, per què ens condemnen?”
Han prevalgut els atestats de la Guàrdia Civil a qualsevol prova. No s’ha considerat cap testimoni”
Segons la pericial dels Mossos, no hi va haver cap centre de votació que fos titularitat de la meva conselleria”
Les imatges de les mobilitzacions em fan sentir orgullosa de la gent del país, que no claudica davant la injustícia”
Veure determinades imatges no m’ha agradat. Veig que hi ha una clara voluntat de criminalitzar l’independentisme”
ERC no s’ha mogut dels objectius pels quals porta 88 anys lluitant: la República i un país socialment just i pròsper
Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1959), exconseller de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, compleix dotze anys de presó al centre penitenciari del Puig de les Basses, prop de Figueres, al seu Empordà natal, condemnada per sedició, malversació de fons públics i desobediència pel Tribunal Suprem pel referèndum de l’1-O. Una sentència que ha indignat Dolors Bassa i que li ha deixat, segons comenta, amb la sensació que el dret penal i la seva defensa “no han servit per a res”. Bassa, que ahir va rebre El Punt Avui personalment al Puig de les Basses en una conversa a través del vidre dels locutoris d’uns quaranta minuts –vegeu crònica adjunta– ha contestat aquesta entrevista per escrit i responent a un qüestionari previ enviat per aquest diari.
Com es troba?
Han estat uns dies molt complicats. Qualsevol sentència que no fos l’absolució era una injustícia immensa, però 12 anys de presó és un intent de venjança miserable. Estic profundament indignada, emprenyada perquè només volen escarmentar-nos, i fer por als ciutadans, sense pensar en el dolor ni en la inutilitat de les seves accions. Després d’aquests primers dies de sotrac emocional, he tornat a la quotidianitat de la presó i tot i no estar-hi bé (a la presó jo mai hi estaré bé) m’ adapto a l’entorn. Sobrevisc, com diu la Carme Forcadell, i em dona al·licient pensar que ens en sortirem.
Com ha encaixat la dura sentència de dotze anys de presó que li ha imposat el Suprem?
Com he pogut. Evidentment trista, però també indignada i, com us deia, emprenyada. Estic molt enfadada. És evident que el judici no ha servit, que els testimonis i les proves de la defensa no han estat tinguts en compte, que hem estat testimonis i protagonistes d’una farsa. I una cosa és quan dèiem que podia passar i l’altra és evidenciar-ho amb proves. Els que diuen que el judici va ser just, que llegeixin les tres planes de les cinc-centes de la sentència de quins són els delictes que m’imposen! I llavors que vinguin a veure’m i m’ho diguin a la cara.
Havia confiat en algun moment que podria ser absolta?
No hi tenia gaire confiança. Però sí, confiava en el dret penal. I com a mínim pensava que les proves de defensa havien desmuntat els pretesos delictes, el relat fictici i la majoria dels arguments testimonials de l’acusació. Per això, i comptant que el dret penal és individual, mai vaig pensar en una condemna de dos dígits.
A més, l’han confosa amb la consellera d’Ensenyament.
Una prova més de judici polític. Aquest error suposa que m’adjudiquen més responsabilitats i conseqüències penals que no em pertocarien a mi. Un error d’autoria, impropi d’haver-lo atribuït una persona que ha tingut dos anys de presó preventiva, que a la instrucció no hi sortia i que han tingut quatre mesos de judici per saber qui soc. També hi ha errades com no haver tingut en compte les proves testimonials ni les pericials de la defensa que desmuntaven efectivament alguns arguments acusatoris. Per exemple, en relació a la malversació, a correus electrònics enviats o rebuts o al paper dels sindicats. En la sentència, tornen a confondre l’aturada de país amb la vaga convocada formalment.
Creu que si, com van fer Carles Mundó o Meritxell Borràs, hagués renunciat a presentar-se el 21-D i haver deixat la política, la seva condemna hauria estat la mateixa?
Sembla evident que no es jutgen fets, sinó idees i intencions polítiques. Amb aquesta decisió, el Tribunal llança una idea molt clara: si segueixes en política se’t castiga, i busca que te n’hagis de penedir.
Què li comenten les altres preses, de la seva condemna?
El dia 14 d’octubre, quan vaig rebre la sentència, elles ho van veure per la televisió. En arribar al mòdul al migdia algunes ploraven i totes van venir a abraçar-me i a donar-me ànims. Ho troben una aberració. No entenen que sigui la que tinc la condemna més alta de totes les quaranta-set internes del mòdul (només una em supera), quan n’hi ha que tenen delictes de sang greus (homicidis, assassinats) i de salut (tràfic de drogues). Elles havien fet apostes de quina seria la condemna sabent el que em demanava la fiscalia, i cap va dir mai dos dígits. Han quedat molt sorpreses.
Després d’haver llegit la sentència, com la valora?
És un error històric. Que porta que moltes persones sentin indignació i ràbia. I que en l’aspecte col·lectiu es visqui com una venjança cap al moviment independentista, i concretament cap a nou persones que som demòcrates, de pau i innocents. Però també a disminuir més la confiança en el poder judicial i a provocar un gran distanciament entre la ciutadania en general i la valoració positiva de la justícia.
L’ha sorprès que saltés el delicte de rebel·lió i que, finalment, contra la petició de la fiscalia i del que havia mantingut l’instructor Llarena, la condemna sigui per sedició?
El que em sorprèn és que ens condemnin per sedició quan no hi va haver cap tipus de violència. L’única violència que vam veure va ser la dels cossos de seguretat de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional l’1 d’octubre cap a una ciutadania indefensa i que només volia exercir el seu dret a vot. No hi va haver cap altre tipus de violència. Tampoc estic d’acord en la sedició. Penso que han confós un adjectiu, el de mobilitzacions multitudinàries per mobilitzacions tumultuàries, i així condemnen drets fonamentals com el de manifestació i reunió.
La sentència diu que vostè va tenir una intervenció decisiva en el referèndum per garantir que els centres de votació estiguessin oberts el dia 1 “blindant-los davant una eventual negativa dels seus directors”. Recorda quants centres de votació depenien del seu departament? Semblaria que aquí també li atribueixen competències d’Ensenyament, oi?
I tant! Però hi ha tantes errades i afirmacions que no són veritat... És una mostra més que és un judici polític i que hi ha molts arguments per rebatre la sentència. Com us deia abans, aquest error suposa que m’adjudiquen més responsabilitats i conseqüències penals que no eren meves. En el judici la meva defensa va evidenciar que els centres cívics que es van posar a disposició l’1 d’octubre no arribaven ni a l’1% dels col·legis electorals. I també van presentar una prova pericial perquè es confirmés quants centres de votació eren de titularitat de la conselleria que jo liderava segons la llista dels Mossos. Doncs no n’hi havia cap.
També diuen que va adoptar “decisions executives imprescindibles” per poder fer el referèndum. Com ho valora?
El mateix. Han prevalgut els atestats de la Guàrdia Civil a qualsevol prova. Hem vist que no s’han tingut en compte els testimonis presentats per la meva defensa. I es continua al·legant que jo donava instruccions als sindicats per un correu informatiu, encara que els seus representants van venir a negar-ho. Vaig tenir i tinc la sensació de ser un dels caps de turc d’una venjança i escarment col·lectiu.
També li retreuen que encoratgés la participació i la mobilització social i també un missatge a Twitter en què defensa “la llibertat, la democràcia i el mandat dels catalans?
Doncs no hi veig cap delicte en aquesta frase. Sempre he defensat, defenso i defensaré la llibertat, la democràcia i el mandat que sorgeixi de les urnes. I aquest text l’entenen com a encoratjar a la mobilització?
La sentència afirma que el referèndum va ser un engany i que al final l’únic que es pretenia era pressionar el govern espanyol per celebrar un referèndum acordat. Va ser així?
Si és així, què hi faig jo com a condemnada en una presó?, si segons ells el delicte era organitzar un referèndum que no es va fer, per què ens porten a judici i ens condemnen? No s’entén. El que va ser un engany va ser la resposta d’uns policies i guàrdies civils com a cossos de seguretat per a la ciutadania i d’un estat democràtic, quan el que van impartir va ser cops de porra i violència.
El president del Tribunal manté que no s’ha tractat d’un procés polític. Què li diria?
Que si no es tracta d’un procés polític per què en Carles Mundó i la Meritxell Borràs tenen una sentència d’inhabilitació i no de dotze anys de presó com la meva o la d’en Raül Romeva, per exemple, si les decisions de govern són consensuades i s’assumeixen cooperativament? Fins i tot ho vam remarcar en un acord de govern. O per què la Carme Forcadell ha estat jutjada per aquest tribunal i no al TSJC com la resta de companys de la mesa del Parlament?
Què opina d’altres aspectes de la sentència com quan nega rotundament el dret a decidir i penalitza la desobediència?
Es crea un precedent molt perillós a l’Estat, que posa en dubte i en qüestió drets fonamentals com ara el dret a manifestació, de reunió, a votar, a la desobediència civil.
Com ha viscut la reacció de la ciutadania a la sentència?
Les imatges de les Marxes per la Llibertat amb els carrers plens de gent, de la vaga general, les manifestacions arreu del país… Tot això em fa sentir orgullosa de la gent del país, una gent que no claudica davant la injustícia i que clama llibertat. Aquestes mobilitzacions crec que són reflex de la decepció, de la tristesa, però també de l’enuig i la indignació que la sentència ha provocat en la ciutadania. De fet, aquesta primera setmana estava força tocada, el sotrac emocional em costava autogestionar-lo, i va ser aquesta reacció de la ciutadania que em va canalitzar la indignació en fermesa de nou i en saber-me acompanyada.
Com valora els incidents que hi va haver els primers dies?
Evidentment veure segons quines imatges no m’ha agradat. No em representen ni a mi ni a la resta de companys empresonats, els qui pretenguin defensar res per la via violenta, ni ara ni mai. Però també veig que hi ha una clara voluntat de criminalitzar i associar a la violència el moviment independentista, quan aquest moviment ha estat sempre pacífic, cívic i democràtic, i ho demostren les nombroses manifestacions que s’han fet durant anys i també les dels últims dies. Però no vull perdre mai de vista que quan l’estat de dret aplica la força genera violència, i això és només una reflexió, no serveix per a excusa de res, eh.
L’ha sorprès la capacitat de mobilització de #Tsunamidemocràtic”?
No m’ha sorprès. És normal que la ciutadania vulgui respondre massivament contra una sentència injusta, aberrant i que busca la venjança. A més, la mobilització social és una part essencial d’aquest procés d’independència. Sense les mobilitzacions de la gent no podrem avançar. El Tsunami Democràtic ha aconseguit mobilitzar molta gent en accions concretes. Això també és la unitat que tant demanem, unitat d’acció i unitat estratègica.
Què li ha semblat la repressió policial i judicial, amb càrregues contundents, la intervenció de la Policía Nacional i l’enviament a la presó d’uns quants joves?
Com deia abans, no ens representen els qui pretenguin defensar res per la via violenta. Ara bé, que tampoc en quedi cap dubte, l’abús policial és absolutament inadmissible i impropi d’una democràcia. Una policia democràtica no empresona els seus ciutadans pel fet de manifestar-se. Sempre estaré al costat dels més dèbils. Sense fissures. No es pot posar la gent a la presó per haver anat a una manifestació, veiem com es vulneren, de nou, drets bàsics com el de manifestació i protesta. De fet, el poder de l’Estat a través de la fiscalia està utilitzant la presó preventiva com una eina de repressió política. S’ha d’aturar de manera immediata aquesta onada repressiva.
Quina ha de ser la resposta dels partits a partir d’ara? Creu que és possible una unitat d’estratègia?
Després d’una sentència que ens empresona durant un segle, el conflicte polític no s’acaba, al contrari, ara més que mai cal una solució política i democràtica perquè aquest és un conflicte polític. Però veiem com se’ns respon només amb repressió, amenaces, negant-se a dialogar i reactivant les clavegueres. Davant d’això crec que ja tenim una resposta consensuada, amb les formacions independentistes i sobiranistes, i que apel·la una gran majoria de les catalanes i els catalans, que és un front antirepressiu, que demana l’amnistia, la nostra llibertat i el dret a l’autodeterminació. Sense oblidar mai l’objectiu: la República
Hem d’anar a eleccions al Parlament de Catalunya?
Hem d’anar cap a aquell camí que més enforteixi i faci avançar l’independentisme i el sobiranisme, tornant a prendre la iniciativa. Hem de preparar i consensuar el proper embat amb l’Estat espanyol, un embat que ha de ser democràtic, decisiu i definitiu. Qualsevol resposta que ens enforteixi com a moviment serà benvinguda, però no si ens afebleix.
El seu partit, ERC, ha rebut algunes crítiques d’alguns sectors de l’independentisme, que l’acusen d’haver fet marxa enrere. Què n’opina?
Que és totalment fals. Esquerra Republicana no s’ha mogut ni un mil·límetre dels objectius pels quals porta més de 88 anys lluitant, la República catalana i un país socialment just i pròsper. I ara que hem arribat fins aquí, tampoc ho farà. Esquerra Republicana està composta per companys i companyes compromesos amb la llibertat, la justícia i la igualtat. I jo represento ERC, així que el que digui que fa marxa enrere que vingui aquí a veure’m!
La seva germana Montse tornarà a ser cap de llista. L’ha sorprès com a política? S’ho hauria imaginat mai?
La Montse és una persona compromeses amb la justícia i la llibertat. És, a més de germana, una gran amiga. Sempre ha estat i està al meu costat. És una ferma activista i no s’arronsa davant les injustícies. Que jo mateixa la pugui votar, que sé que portarà no sols la meva veu sinó la de tots els represaliats al Congrés, em fa sentir plenament orgullosa. Es mirarà a la cara als carcellers i no deixarà que desinformin amb el seu relat fictici de violència. Sé que s’hi deixarà la pell i parlarà de democràcia, igualtat i llibertat en tots els àmbits on pugui.
Demanarà l’indult? L’acceptarà si l’hi donen?
Ara el que farem és continuar denunciant per la via judicial. Primer un incident de nul·litat al mateix Tribunal Suprem per les errades, després el recurs al Tribunal Constitucional. Esgotar la via judicial de l’Estat per poder anar al Tribunal d’ Estrasburg. El camí és llarg. Aquesta setmana ho hem vist amb el cas Atutxa; onze anys ha tardat a anul·lar-se la causa. Però res em fa preveure que qui ens ha condemnat injustament i venjativament ens doni un indult. Denunciarem a totes les instàncies possibles la injustícia que s’ha comès i lluitarem perquè retorni a la política un conflicte polític.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
