Política

La crònica

Jordi Ferrer

El comiat i les distàncies

“En Carles és a l’exili i és dur per als fills i per a la família, però encara ho és molt més per als que són a la presó.” Ho havia dit en Xavier Puigdemont i Oliveras i ho va recordar el capellà d’Amer, mossèn Jesús Calm, en la cerimònia de comiat del pare del president Carles Puigdemont, ahir al migdia a l’església de Santa Maria, plena de gom a gom i amb més d’un centenar de persones a fora seguint-ho per altaveus.

El mestre pastisser d’Amer va morir dimecres als 91 anys i va ser acomiadat ahir acompanyat dels familiars, encapçalats per la vídua, Núria Casamajó, molts vilatans i personalitats del món de la cultura, la política i l’esport. Puigdemont va ser “un home de fe i de país”, va explicar l’alcaldessa amerenca, Maria Rosa Vila. “Un home de bondat”, va exposar dins de l’església el capellà, afectat.

Calm va donar alguna altra pinzellada de la personalitat del pare del 130è president de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Waterloo (Bèlgica). Va explicar que havia estat l’home de les tres c (civisme, cristianisme i catalanisme) i que havia sabut plantar la llavor de la bellesa, del bé i de la bondat. Després de la litúrgia, Montse Puigdemont, una de les filles del difunt, va recordar que el seu pare era un home que se sentia realitzat a l’obrador, enfarinat i amb les mans ocupades. Allà era feliç –va explicar la filla– i disposat a parlar i a fer tertúlia.

Puigdemont és el cinquè president del govern fill d’Amer. La seva germana Montse va agrair als presidents Quim Torra i Artur Mas que fossin a l’església, que justament avui fa 1.070 anys de la seva consagració com a monestir: “Gràcies a tothom per ser-hi i als presidents Torra i Mas pel vincle que té la institució [la Generalitat] amb Amer.” Abans de Puigdemont havien presidit la Generalitat Arnau des Colomer (s. XIV), Francesc de Giginta (s. XVI) i Miquel Silvestre d’Alentorn i de Salbà i Andreu Pont (s. XVII).

Xavier Puigdemont, pare de vuit fills, solia anar a missa regularment. També estimava la llibertat. No entenia com s’havia pogut reprimir els electors que van anar a dipositar un paper en una urna, l’1 d’octubre del 2017. Ho va recordar fa un any, un mes i vuit dies, quan l’Ajuntament d’Amer va batejar la sala polivalent amb el nom d’U d’Octubre.

El dia del referèndum de fa dos anys, Carles Puigdemont va haver de votar a Cornellà del Terri (Pla de l’Estany) perquè li va ser impossible fer-ho a Sant Julià de Ramis (Gironès), on la policia va reprimir els votants amb violència. El pare del president va anar a votar al migdia amb la seva muller a Amer (Selva) enmig d’una gentada i d’una ovació. Tots dos, pare i fill, havien d’estar en contacte des de feia mesos a través de cartes. Era la manera amb què amortien les distàncies.

La cerimònia d’ahir de Xavier Puigdemont va aplegar, entre molts altres, els consellers Miquel Buch, Ester Capella i Mariàngela Vilallonga. També hi van ser els diputats de JxCat Eduard Pujol, Albert Batet i Pep Riera; la candidata de JxCat en les eleccions al Congrés de demà, Laura Borràs; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l’eurodiputada Diana Riba, la dona de Raül Romeva, pres polític i clos a Lledoners; l’exparlamentari de la CUP David Fernàndez; l’expresident del Parlament Joan Rigol; l’historiador i amic de Carles Puigdemont Josep Lluís Alay, i l’expresident del Barça Joan Laporta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Avançament editorial
Persistim. Cartografia de l’1-O, el relat d’un pres polític

Després de la sentència: persistir

Els CDR actuen a Sants sense arribar a bloquejar l’estació

Barcelona

Aniversari agredolç a les rotondes

París
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Els que hem plantat cara hem ampliat la base”

Girona

La violència urbana marca la commemoració dels ‘armilles grogues’ a París

PARÍS

Les protestes a favor de Morales deixen cinc morts

Buenos Aires
Orient Mitjà
Protestes

Trípoli mostra el camí al Líban

Trípoli

Amnistia exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart

Barcelona

Òmnium commina l’Estat a obrir una negociació bilateral

barcelona