Prop del 70% dels gironins inicien converses en català
Són més els que parlen molt el català en el dia a dia que no pas els que parlen molt el castellà
Els estrangers tenen més coneixements de la llengua que en altres territoris
Respecte al 2013, l’ús del català puja en el comerç i baixa a classe
Gairebé el 70% de la població de les comarques gironines inicia sempre (40,8%) o sovint (29,1%) les converses en català. En concret, un 16,3% mai utilitza el català per començar a parlar amb el seu interlocutor. La freqüència d’inici de converses en català, superior a les comarques gironines respecte a la mitjana catalana (52,5%), és un dels indicadors de l ’enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) del 2018.
L’estudi, que es fa cada cinc anys, recull una evolució en positiu de la salut de la llengua a les comarques gironines, si bé no es detecten grans canvis respecte al 2013 quant a coneixements i usos en general. Hi ha alguns àmbits en què ha millorat en relació amb l’última enquesta, com és el cas de les botigues i el petit comerç, si bé l’ús del català no ha millorat entre companys d’estudi. En termes generals, però, és un dels territoris on es detecten més avenços respecte al 2013.
L’enquesta acumula quinze anys d’estudis. Així, des del 2003 fins al 2018, el coneixement del català, en valors absoluts, ha crescut en 100.000 parlants. Hi destaca l’augment del nombre de gironins que respecte al 2003 el saben escriure: un creixement de 115.989 persones. Quant a indicadors demogràfics a tenir en compte en l’ús de la llengua, l’estudi destaca que a les comarques gironines hi ha un percentatge de població estrangera més alt que la mitjana catalana i, en canvi, la població nascuda a la resta de l’Estat hi té menys pes. En aquest sentit, la població estrangera que viu a les comarques gironines té més coneixement de català que en altres territoris. Així, un 82% diu que l’entén i un 61,9%, que el parla. A tot Catalunya, hi ha un 81,3% d’estrangers que l’entenen i un 51% que el parlen. El percentatge de població estrangera que l’escriu se situa en un 39,6% a la demarcació gironina, mentre que al conjunt del país, en un 37,5%.
L’enquesta també pregunta sobre l’interès per aprendre català o millorar-ne els coneixements. En aquest punt, només un 34,9% dels enquestats a la demarcació s’hi mostren a favor. És un percentatge inferior a la mitjana catalana, que és d’un 35,7%. Només un 20% de la població gironina afirma que ha fet un curs de català per a adults.
L’estudi recull dades sobre la transmissió lingüística intergeneracional. A Catalunya, aquest procés, que es mesura com la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill, és de 7,1 punts favorable al català. A les comarques gironines, aquesta diferència és de 8,5 punts i és un dels territoris amb una diferència més gran juntament amb les comarques centrals, l’Alt Pirineu i Aran i el Penedès.
En relació amb les actituds lingüístiques, es demana sobre la llengua de futur: un 22%, només català, i un 21,3%, més català que castellà. L’opció que aposta per totes dues és més alta: 32,8%.
LES XIFRES
Usos lingüístics en consum, en serveis i en l’àmbit personal
L’ús només del català en l’administració local (57,9%) i amb la Generalitat (52,8%) és superior a les comarques gironines respecte a la mitjana catalana i és l’opció lingüística majoritària. Un 30,9% dels enquestats usen només el català amb l’administració de l’Estat, un percentatge similar al dels que parlen exclusivament en català als grans establiments comercials. En aquest àmbit, un 24% diuen que fan servir més el català que el castellà, igual que en botigues i petits comerços. El 28,5% parlen només en castellà amb els funcionaris de l’Estat. Amb el personal mèdic, un 43,2% assenyalen que hi parlen només en català.
En les comunicacions personals, l’ús només del català no arriba al 40%. Així, entre companys d’estudi, el percentatge és del 37,5%; entre companys de feina, del 30,5%, i entre les amistats, un 27,5%. Un 23,3% envien missatges de mòbil només en català, quan al conjunt del país el percentatge és de l’11,8%. L’ús de més castellà que català no arriba al 10% en les comunicacions personals de la població gironina. Així, és un 7,3% entre companys de feina, un 6,9% entre les amistats i un 5,8% en els missatges de mòbil.
Per franges d’edat, un 44,7% de la població gironina de 15 a 29 anys parla català i un 32,4%, castellà. De 30 a 44 anys, el percentatge de catalanoparlants és similar, 44,6%, mentre que el de castellanoparlants és del 32,5%. El percentatge més alt de catalanoparlants entre la població gironina es troba en la franja d’edat de més de 65 anys: un 70,9%. A tot Catalunya, és del 44,4%.
La gestió emocional de l’acolliment lingüístic
L’acolliment lingüístic i l’acompanyament emocional són “el cap i el cor, dos elements que són dues cares d’una mateixa moneda”. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va reflexionar d’aquesta manera en la jornada que es va celebrar divendres al matí a la Casa de Cultura de Girona i que posava en relleu la importància de la neurociència cognitiva i de la gestió emocional per a l’aprenentatge de la llengua d’acollida. Franquesa va destacar el paper de les llengües com a instrument de comunicació i com a element d’identificació: “La llengua té un marcat valor emocional; serveix per fer, però també per sentir. I perquè la gent vulgui aprendre la llengua catalana, necessitem interpel·lar el cap i el cor.”
La directora general de Política Lingüística va exposar que un quart de la població catalana és nascuda fora de Catalunya: “Moltes d’aquestes persones encara han d’aprendre la llengua; per tant, encara tenim feina i és contínua, ja que cal tenir present que hi ha persones que marxen, però també que n’arriben de noves.”
La jornada va incorporar cinc tallers simultanis, que, amb un format més pràctic, van tractar sobre les eines de gestió emocional, el dol migratori per la llengua, les emocions i la llengua a través de la música, el teatre com a eina pedagògica per treballar llenguatge i emocions, i la posada en pràctica d’activitats del nou curs oral de català de la Direcció General de Política Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística, batejat com a Ep! Escolta i parla i adreçat a persones adultes no alfabetitzades o amb poc bagatge acadèmic.
Les jornades d’acolliment lingüístic tenen lloc cada dos anys i són una activitat formativa i d’intercanvi entre professionals i voluntaris que treballen amb persones immigrades, molt consolidada a les comarques gironines. Les organitza el Grup d’Immigració de la Comissió per la Llengua de les comarques gironines.