ERNEST MARAGALL
CAP DE L’OPOSICIÓ A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
“És el moment que aquest país tingui governació”
“Hi ha un predomini socialista creixent i l’alcaldessa no fa el paper de líder de la ciutat”
“Ara li toca demostrar si vol passar d’etern candidat a home d’estat”
“Pensar que només valia si guanyava l’alcaldia és una actitud poc democràtica”
“La ciutat necessita més inversió, que al cap i a la fi vol dir tenir més ambició”
El nou símbol groc
Ernest Maragall llueix a la solapa de l’americana un cercle no del tot tancat, com una sageta encorbada que apunta cap amunt. És el símbol del “govern d’impuls”, que és com anomena el seu grup, el més nombrós al consistori. És també símbol de llibertat, perquè, inevitablement, el pin és groc.
Ernest Maragall lidera el que ell anomena “govern d’impuls”, convençut que l’acció d’ERC a Barcelona està marcant des de l’oposició l’executiu d’Ada Colau i Jaume Collboni.
Del resultat del 10-N a Barcelona es pot concloure que el ciutadà no avala el pacte entre comuns i socialistes?
Es pot dir al revés: si la coalició de govern funcionés bé i la gent la valorés, s’hauria notat. És evident que l’efecte de governar no es tradueix en un suport més ampli, més aviat al contrari. La gent no s’ha adonat que el pacte existeix com a valor propi, més aviat passa desapercebut.
No té la sensació que Ada Colau està passant desapercebuda en aquest inici de mandat?
Abans era un rol omnipresent i gairebé exclusiu de l’alcaldessa i ara s’ha convertit en una aliança amb equilibri fràgil i un predomini socialista creixent. L’alcaldessa no fa el paper de líder de la ciutat. En vam tenir un exemple dilluns en la comissió mixta Generalitat-Ajuntament, en què l’acord principal, amb relació a la taxa turística, neix d’una iniciativa d’Esquerra.
L’acord entre Sánchez i Iglesias pot enfortir Colau i Collboni. Cal donar-hi suport?
Hi ha una consciència compartida dins d’ERC, molt sòlida, que, esgotats tots els mecanismes previs de confiança, ara estem en una partida més interessant de negociació amb l’Estat. Estem negociant amb l’Estat; el PSOE n’és només el portaveu provisional. Ara és l’hora de la política, hem de traduir la força negociadora en decisions.
I l’hora dels valents. Veu Sánchez disposat al diàleg?
Ara és el moment perquè demostri si es vol quedar en etern candidat del màrqueting o vol esdevenir home d’estat.
L’ha sorprès la reacció popular en contra de la sentència?
Hi ha un missatge molt dur, d’afirmació, des de l’Estat: “Nosaltres som partidaris de la repressió, ja sabem que és injust, però ens és igual”, amb un objectiu polític que és doblegar-nos. I, davant d’això, hi ha una reacció sana i forta de la ciutadania catalana.
I aquesta energia o força popular com es vehicula?
A Catalunya fa deu anys que estem fent una cursa de relleus i hi ha un moment per a cadascú. Ara és molt clar que toca, perquè així ho han encarregat els ciutadans, que els partits tradueixin la mobilització en resultats. El que busca Esquerra, i esperem compartir-ho amb Junts i la CUP, és un canvi en la posició inflexible de l’Estat per primera vegada en molt de temps. Som davant l’evidència que aquest estat no es governa si no és comptant, en una mesura significativa, amb la majoria democràtica per la independència; doncs mira, nosaltres som aquesta majoria.
Les protestes violentes han fet mal a la imatge de la ciutat?
Hi ha hagut episodis de violència protagonitzats no se sap per qui, però en tot cas sí que se sap ben bé que les forces de seguretat, sobretot les espanyoles, en algun moment s’han excedit. En la manera com han actuat amb els detinguts, hi ha una evidència de voluntat política afegida en el sentit repressiu. Potser sí que hi ha l’interès d’algú que la negociació política acabi sent només sobre els efectes de la repressió, que és una tradició: “Bé, d’acord, ja us perdonem.”
A vegades sembla que el debat només giri a l’entorn de la llibertat dels presos...
És evident que això hi ha de ser, però no ens podem quedar enganxats en això.
Com va viure l’acord entre els comuns, el PSC i Valls que el va deixar sense alcaldia?
Amb una barreja de sentiments, però amb sorpresa pel fet que les forces progressistes acceptin aquest tipus de sumes. Però no ens podíem instal·lar en l’oposició radical. Som el primer partit de la ciutat, tenim aquesta consciència i aquesta responsabilitat.
Ernest Maragall seguirà tot el mandat?
Pensar que només valia si guanyava és una actitud molt poc democràtica. Em vaig presentar amb totes les conseqüències i tant els ciutadans que em van votar com els que no tenen dret a esperar una acció responsable.
La decisió de Manuel Valls a quins interessos responia?
Van decidir, amb els socialistes, i acompanyats dels poders institucionals de l’Estat, impedir a tot preu que Barcelona tingués un govern de majoria independentista, perquè això hauria contribuït a fer evident que des de l’independentisme es pot governar amb qualitat, solvència i capacitat real de transformació.
Aquests pactes contra natura queden oblidats pels votants?
Jo crec que no. Ara a Barcelona no s’aprova res que no sigui a través de la iniciativa, el lideratge o el suport d’ERC, i per impedir que una proposta d’Esquerra prosperi cal que el govern voti amb els partits de dreta.
Quin diagnòstic fa de la ciutat?
La ciutat està molt per sota de les seves possibilitats. Està en un moment més de gestió que no pas d’afrontar els nous reptes, que són molt clars, des de l’emergència en l’habitatge fins al xoc climàtic i recuperar la dignitat en termes de desigualtat. La desigualtat s’ha fet crònica i l’acció de les administracions s’ha de notar, i aquí és on centrarem el debat en el tema dels pressupostos.
És temps de política i també temps de pressupost.
De pressupost de mandat. Hauríem d’estar discutint què fem en els propers quatre anys o en els propers vuit. La ciutat necessita inversió, que vol dir més ambició, no limitar-se a la gestió. Això demana múscul financer, lideratge institucional i dimensió metropolitana en molts sentits.
Tinc la sensació que la negociació dels pressupostos va més enllà de l’Ajuntament.
És moment que aquest país tingui governació, i la tingui en els pressupostos del país i a les grans ciutats, especialment a Barcelona. És fonamental formular objectius estratègics.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
