El cost de l’1-O, també a judici
El Tribunal de Comptes cita el 28 de gener Puigdemont, Junqueras, els exconsellers i vint alts càrrecs per liquidar la despesa de l’1-O
La fiscalia els reclama 8 milions i Societat Civil, 2
Si no paguen, se’ls dictarà embargaments
El Tribunal de Comptes va citar ahir a declarar el 28 de gener del 2020 l’expresident català Carles Puigdemont i l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, per tal de fixar la liquidació provisional de les despeses ocasionades pel referèndum de l’1-O. Es tracta del mateix tràmit que ja va afectar l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau per les despeses del procés del 9-N.
Puigdemont i Junqueras no seran, però, els únics a declarar. També han estat citats la resta de membres de l’anterior executiu relacionats amb la consulta de l’1-O, com Neus Munté, Toni Comín, Clara Ponsatí, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Lluís Puig, Meritxell Serret i Santi Vila, entre altres alts càrrecs dels departaments de la Generalitat. Alguns d’aquests noms ja han estat condemnats per malversació de cabdals públics pel Tribunal Suprem en la sentència del 14 d’octubre, i ara tornaran a seure al banc dels acusats per liquidar les despeses.
Així ho va reclamar Societat Civil Catalana (SCC), que va presentar una denúncia contra els responsables de l’organització del referèndum del 2017 amb la finalitat que aquests polítics tornessin la despesa que va comportar l’1-O. També ho va fer la fiscalia, que indica que el Tribunal de Comptes requerirà ara tots aquests responsables perquè paguin o avalin aquestes despeses. També adverteix que en cas de no fer-ho es procediria a l’embargament dels seus béns. Durant el judici al Suprem, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat ja van acordar traslladar al Tribunal de Comptes la liquidació de les despeses de l’1-O. De moment, la cita del 28 de gener té per objectiu fixar la liquidació provisional de les despeses ocasionades. Tant Puigdemont com Junqueras podran enviar un apoderat a la vista.
Entre 2 i 8 milions
SCC reclama 2 milions d’euros, i la fiscalia, en el seu escrit inicial, arriba fins als 8 milions. Tot i que la quantitat serà revisada en la vista, en la denúncia el ministeri fiscal inclou factures de despeses referides als locals de votació –900.906,70 euros–, contractes publicitaris –1.000.000 euros–, paperetes –979.661,96– i cartells –38.431,20–. També s’hi incorporen 2,3 milions pel que fa a actes i actuacions de Presidència a l’exterior, com ara viatges, i la feina dels observadors internacionals.
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va ser la primera dirigent a referir-se a aquesta actuació, que va considerar “una mostra més de la repressió” de l’Estat contra l’independentisme. Des de Jaca (Osca), on va assistir al consell plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, Budó destacava que “governi qui governi” existeix “repressió” per part de l’Estat, i recordava com el mateix tribunal ja va fer el mateix amb l’expresident català Artur Mas i altres càrrecs del seu govern per haver organitzat la consulta sobiranista del 9-N del 2014. Per Budó, aquests procediments del Tribunal de Comptes representen una “injustícia”, una “utilització d’institucions per anar en contra de polítics catalans i exercir una repressió desmesurada contra polítics que no van fer res més que complir el mandat democràtic pel qual s’havien presentat a les eleccions”.
Fiança, presó i diners
La resta de citats el dia 28 de gener pel Tribunal de Comptes són Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Antoni Molons, Joaquim Nin, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Sierra, Francesc Sutrias, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro. El tribunal ja va tancar fa mesos la fase preliminar del procés, un cop va concloure que hi havia indicis d’irregularitat en l’ús de diner públic del govern. El següent pas és redactar l’acta de liquidació provisional, que determinarà les quantitats i els autors de la suposada malversació, i això anirà seguit de l’activació d’un embargament de béns preventiu. Es dona el cas, però, que alguns d’aquests alt càrrecs estan pendents de judici al jutjat d’instrucció on ja van pagar una fiança i exmembres del govern ja tenen una condemna de fins a 13 anys de presó.
LES FRASES
La caixa de resistència i el Suprem
Les defenses de l’expresident Mas, les exconselleres Ortega i Rigau i l’exconseller Homs i sis càrrecs més, multats per organitzar el 9-N, ja van presentar aquest novembre al Tribunal Suprem la preparació del recurs de cassació contra la sentència del Tribunal de Comptes, que l’estiu passat els va condemnar a pagar 4,9 milions d’euros com a responsables comptables de la votació popular. Aquest és un pas previ, en què s’anuncien els arguments principals, en espera que l’alt tribunal accepti l’admissió a tràmit del recurs, explicava l’advocat Rafael Entrena. La caixa de solidaritat va permetre que no s’embargués cap bé particular als càrrecs polítics i tècnics del govern de Mas. Primer es van aportar més de 3 milions, i l’estiu passat es va fer efectiva la quantitat pendent, de més de 2 milions.L’expresident Mas va afirmar que és un “abús de dret que t’exonerin per la via penal de malversació i després et condemnin per la via administrativa”.
