Política

Bougainville vota de forma massiva a favor de constituir-se en un nou estat

El 97,7% dels votants es decanten per independitzar-se de Papua Nova Guinea

El referèndum no és vinculant i l’última paraula la tindrà el Parlament papú

Bougainville vol constituir-se com a estat. Així es va pronunciar una aclaparadora majoria de la població d’aquesta regió autònoma, situada al mig del mar de Salomó, que va votar a favor d’independitzar-se de Papua Nova Guinea en un històric referèndum que es va dur a terme entre el 23 de novembre i el 7 de desembre. Un 97,7% dels votants van votar a favor d’independitzar-se de Papua Nova Guinea, d’acord amb les dades publicades ahir per la Comissió Electoral. La consulta es va allargar dues setmanes perquè hi ha regions remotes, sense telèfon, on fer arribar les urnes era una operació molt complexa.

Les votacions van ser “netes, justes i conformes als estàndards internacionals”, va assenyalar un membre de la Comissió Electoral que va revelar que la participació havia superat el 87% d’un cens de més de 207.000 inscrits. Els participants en el referèndum havien de respondre a la pregunta: “Està d’acord que Bougainville tingui: (1) Més autonomia (2); Independència?” I de manera rotunda es van decantar per la segona opció, la independència. De les 207.067 persones inscrites al cens, 176.928 van votar a favor de la independència (97,7%), 3.043 a favor d’una autonomia més gran (1,68 %) i 1.096 en blanc (0,6 %), mentre que gairebé 26.000 persones es van abstenir.

El resultat del referèndum no és vinculant i queda supeditat a una negociació entre el govern autònom de Bougainville i el de Port Moresby, i a una votació en el Parlament papú, que tindrà la decisió final d’acceptar o rebutjar l’acord.

En fer-se públics els resultats de l’històric referèndum, que va llegir el president de la Comissió Electoral de Bougainville, l’ex-primer ministre irlandès Bertie Ahern (1997-2008), els assistents van irrompre en aplaudiments i celebracions, segons la retransmissió en directe que va poder seguir-se a través de les xarxes socials.

El referèndum forma part dels acords de pau del 2001 entre l’Exèrcit Revolucionari de Bougainville i el govern de Papua Nova Guinea, que van posar fi a una devastadora guerra civil derivada d’un conflicte marcat pel coure, que va deixar 20.000 morts (un 10% de la població) i el desplaçament de 15.000 persones a camps de refugiats i a les illes Salomó.

A Bougainville el 1969 s’hi va descobrir una de les reserves de coure més grans del món, la mina de Panguna, que representava el 40% del PIB de Papua Nova Guinea i el 45% dels ingressos per exportacions, però la regió només rebia entre el 0,5% i l’1,25% del benefici total.

El 1988 la població local de les terres ocupades per la mina, operada per una subsidiària de l’empresa angloaustraliana Rio Tinto, va agafar les armes per discrepàncies amb la distribució de beneficis i pel nefast impacte ambiental que l’explotació de la mina tenia en el territori. L’exèrcit papú va intervenir en defensa dels interessos de l’empresa minera i del govern de Port Moresby, fet que va desencadenar una guerra que es va allargar fins al 1997, gairebé deu anys, i el 2001 es van signar els acords de pau, que incloïen la celebració de l’històric referèndum.

LES XIFRES

87
per cent
va ser la participació en el referèndum de Bougainville, d’un cens de més de 207.000 inscrits.
1,68
per cent
van votar a favor de més autonomia, un 0,6% van fer-ho en blanc i 26.000 persones es van abstenir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La decisió de la mesa de retirar l’escó a Torra esquerda la majoria independentista

Barcelona

Torra: “En una democràcia, no hi pot haver res per sobre la voluntat democràtica dels ciutadans”

barcelona

El PSOE diu que Sánchez es reunirà “amb qui sigui president de la Generalitat”

Madrid

Roldán manté que Torra “no és president de la Generalitat” perquè ha perdut l’escó

Barcelona

ERC es compromet a “blindar” Torra i diu que s’han de garantir les votacions al Parlament

Barcelona

La Mesa pren nota de l’escrit del secretari general i s’assumeix que Torra no manté l’escó

Barcelona

El PSC-Units diu que Torra “ja no és diputat” però sí manté la condició de president

Barcelona

La Junta Electoral Provincial atorga l’escó de Torra a Maria Senserrich

Barcelona

JxCat, ERC i la CUP busquen sense èxit una sortida unitària després que Muro hagi ordenat retirar l’acta a Torra

Barcelona