Política

Sánchez veurà Torra aviat, obviant la JEC

El té com a interlocutor mentre no hi hagi sentència ferma i el cita abans de la taula de governs

El president reserva per a ell, Calvo i Illa el diàleg amb Catalunya

Campo té el repte de desjudicialitzar

Montero repensa el FLA

El repte d’Hisenda és que Aragonès retorni al Consell de Política Fiscal

Dialogar amb Quim Torra com si la Junta Electoral Central i la de Barcelona no existissin i respectant el president de la Generalitat com un interlocutor que no ha deixat de ser-ho. Aquest és el compromís que s’ha imposat Pedro Sánchez els seus primers dies i ja com a president espanyol investit. Mentre que les dretes volen fer del vet a “l’expresident” Torra la primera batalla de la llarga guerra de la legislatura, Sánchez es disposa a reunir-se amb el president català aviat, abans fins i tot de crear la taula de governs que ha de néixer en un termini de quinze dies, i l’únic dubte que es manté és trobar una data que convingui a les dues agendes i decidir si la cita és a Madrid o a Barcelona. En una conversa informal amb els periodistes acreditats a La Moncloa, Sánchez va reivindicar que Torra serà interlocutor seu mentre no hi hagi una sentència ferma del Tribunal Suprem –“la seva situació judicial va per llarg i no s’aclarirà fins més endavant”, assenyalava– i es va reservar per a ell i per a la vicepresidenta Carmen Calvo el fil telefònic amb Catalunya. “Serà la legislatura del diàleg. No hi ha res més progressista que dialogar”, va sentenciar.

Si amb algun dels nous ministres està entusiasmat Sánchez és amb la de Política Territorial, la canària Carolina Darias, de qui lloa la capacitat desplegada al govern canari com a consellera d’Economia, que li ha valgut ara el salt a Madrid. Però això no vol dir que Darias proposi un cafè dialogat per a tothom.

Illa, pes polític específic

En la conversa informal d’ahir a La Moncloa, Sánchez va deixar clar que Catalunya seu a part en una taula bilateral i que seran ell i la vicepresidenta Calvo –i, en algun moment, també el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i Salvador Illa (Sanitat)– els que s’impliquin directament en el dia a dia del conflicte polític que ara el president ja no tem definir com a tal. “Illa és molt més que ministre de Sanitat, té un pes polític específic”, va dir Sánchez per elogiar la incorporació del secretari d’organització del PSC. Illa, a qui Sánchez es refereix com a Salva, s’ha guanyat les credencials d’alfil dialogant després de ser un dels tres negociadors –juntament amb José Luis Ábalos i Adriana Lastra– que van acordar amb ERC el pacte d’investidura. Amb Illa, el PSC viurà informat del minut i resultat del diàleg, fet que no succeïa des del salt de Meritxell Batet de Política Territorial a la presidència del Congrés.

29 de gener, data límit

Si el juny del 2018 va pensar a posar un perfil pròxim com el de Batet a Política Territorial com a gest d’obertura catalana, ara és Sánchez en persona qui es vol arromangar, almenys en els primers cent dies de govern i mentre no hi hagi una convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya que congeli el diàleg. L’acord amb ERC obliga a constituir la mesa en els quinze dies posteriors a la formació de govern, així que el compte enrere es posarà en marxa demà amb el primer Consell de Ministres. El 29 de gener és la data límit per donar a conèixer els integrants de les dues delegacions.

En els set minuts que va durar la seva conversa telefònica de dijous, Torra i Sánchez van acordar que “deixarien passar els dies intensos” de la formació de govern i després del traspàs de carteres fixarien dia i hora. “Els ciutadans ens demanen una Espanya de convivència i no una Espanya de discòrdia, ens demanen una Espanya fonamentada en l’acord i no una Espanya abonada a l’insult”, avisa Sánchez.

Desfer el camí judicial

Que Sánchez citi Juan Carlos Campo en el marc del diàleg amb Catalunya no és casual. Amb ERC en espera de veure com es va desfent la judicialització, i després del fracàs de Dolores Delgado, ara Sánchez confia la missió a aquest diputat per Cadis, exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i secretari d’estat de Justícia del 2009 al 2011 en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero quan el ministre era Francisco Caamaño. Amb el PP impossibilitat per firmar cap pacte d’estat amb Sánchez pel fet de tenir Pablo Iglesias a bord d’una coalició i també per la pressió de Vox a la dreta, Campo ja sap que no podrà renovar el Consell General del Poder Judicial i que Carlos Lesmes, amb el mandat caducat des del desembre del 2018, aspira a eternitzar-se en la interinitat de la doble presidència del CGPJ i del Suprem. Però on s’espera veure la mà de Campo és en la reducció del nombre de litigis judicials, des dels recursos al Tribunal Constitucional fins a les causes del Tribunal de Comptes, passant per la mateixa condemna dels presos, que està sota la lupa de la justícia europea.

La valentia de Campo

Que Campo és valent ho va evidenciar el 15 de març del 2018: el PP va convidar a la tribuna del Congrés pares i mares de nens i joves assassinats –el crim del nen Gabriel Cruz a Almeria era recent– i ell va pujar al faristol a defensar la derogació de la presó permanent revisable com a portaveu de Justícia del PSOE tot acusant el PP i Ciutadans de guiar-se per “ràbia, ira i sed de venjança”. Ara el repte de Campo és que les togues no governin la política en un moment en què està pendent el judici del major dels Mossos Josep Lluís Trapero a l’Audiencia Nacional, el judici al procés bis al TSJC i el possible judici a Joan Josep Nuet al Suprem. Que el frenesí judicial no s’ha aturat ho sap un negociador de la investidura de Sánchez com és Josep Maria Jové, perseguit ara pel Tribunal de Comptes.

Retorn a fòrums a disset

Tot i respectar els marcs bilaterals, el nou govern de Sánchez no oculta que al mateix temps espera que la Generalitat torni als fòrums multilaterals a disset com ara la conferència de presidents al Senat i el Consell de Política Fiscal i Financera, l’ens que aplega el Ministeri d’Hisenda amb els consellers del ram i que pacta la singladura del dèficit.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, és una vella coneguda tant d’Oriol Junqueras com de Pere Aragonès: es tracten des que el popular Cristóbal Montoro els convocava als CPFF a Madrid i el tàndem Junqueras-Aragonès hi acudia per la Generalitat i Montero ho feia com a consellera de la Junta d’Andalusia. Montero afronta el repte de refer el Fons de Liquiditat (FLA), que ara manté viu un saldo de 200.000 milions de deute autonòmic amb l’Estat –més de 60.000 milions en el cas de la Generalitat–, i aprovar un sistema de quitacions. La ministra vol que Aragonès torni a un fòrum multilateral com el del CPFF a Madrid, en el qual només el País Basc i Navarra seuen a part perquè estan fora del règim comú gràcies al concert basc i al conveni navarrès.

LES FRASES DEL PRESIDENT ESPANYOL

Serà la legislatura del diàleg. Es demana una Espanya de convivència i no de discòrdia, fonamentada en l’acord i no abonada a l’insult
La situació judicial del president Quim Torra va per llarg i no s’aclarirà fins més endavant
La interlocució amb la Generalitat la portaré jo amb la vicepresidenta Calvo, i també amb el ministre de Justícia i Salvador Illa
Salvador Illa és molt més que el ministre de Sanitat. Té un pes específic propi

Laya desafia l’estigma de Borrell, Dastis i Margallo

Des del novembre del 2011, amb la victòria de Mariano Rajoy, el Consell de Ministres té una regla no escrita que ni la moció de censura de Pedro Sánchez el juny del 2018 va alterar: el ministre espanyol d’Exteriors és el cap de la diplomàcia estatal, però alhora esdevé el ministre per a Catalunya de manera oficiosa en el Consell de Ministres.

Després que els populars Alfonso Dastis i José Manuel García-Margallo i el socialista Josep Borrell actuessin com a ministres d’afers catalans, amb Arancha González Laya, Sánchez ha triat un perfil de ministra que desafia aquest estigma de viatjar pel món a opinar a l’estranger sobre el que teòricament és un afer intern d’acord amb la versió oficial. Llicenciada en dret a la Universitat de Navarra i màster de dret comunitari, aquesta jurista basca viurà de prop el foc encreuat judicial entre el Tribunal Suprem i el Tribunal de Justícia de la UE sobre el cas de la immunitat d’Oriol Junqueras, així com amb el suplicatori que Pablo Llarena aspira a veure cursat al Parlament Europeu sobre Carles Puigdemont.

Tot i els fronts judicials en què aterri internacionalment, però, Sánchez confia en Laya per desplegar una diplomàcia econòmica que trenqui amb el segell de Borrell. Laya és una socialista basca que no només no té una biografia de trinxera política, sinó que va ser entre el 2003 i el 2015 cap de gabinet de Pascal Lamy al capdavant de l’Organització Mundial del Comerç i és subdirectora general de l’ONU.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Avançar en el diàleg amb tacte pels presos

Barcelona

Escullen Pau Presas nou president regional d’ERC

salt
Estats Units
El centenari de la ‘prohibition’

El dia que la Constitució va prohibir l’alcohol

Washington

Merkel busca una treva en el trencaclosques de Líbia, amb Putin i Erdogan de convidats

Berlín
EL RADAR

Putin i Merkel, en la recta final

La policia evacua Macron d’un teatre de París

parís
Visió oberta i concreció d’acords

Visió oberta i concreció d’acords

Barcelona

La capital vol diners per al transport públic i la cultura

barcelona

El Debat Constituent s’obrirà al febrer a la participació ciutadana

Barcelona