Cuixart recorrerà al Constitucional el rebuig del Suprem a anul·lar la sentència de l’1-O
Òmnium Cultural denuncia que l’alt tribunal jutja el seu president per les idees i considera la causa “eminentment política”
Jordi Cuixart recorrerà davant del Tribunal Constitucional la decisió del Tribunal Suprem de no anul·lar la sentència de l’1-O, que s’ha conegut aquest dimecres. L’alt tribunal ha ratificat d’aquesta manera les penes a la cúpula del Govern Puigdemont i als líders de les entitats civils Òmnium Cultural i ANC, que en el cas de Cuixart, president de la primera, va ser de 9 anys de presó per un delicte de sedició. A parer d’Òmnium la decisió del Suprem “constata que els poders de l’Estat mantenen la via repressiva” i segueixen “situant-se fora de la legalitat internacional”, perquè fan “cas omís” a les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i els dictàmens d’entitats com l’ONU o Amnistia Internacional, entre d’altres.
Òmnium ha lamentat que a la sentència es fa esment de l’expressió ’ho tornarem a fer’ que Cuixart va fer servir durant el judici, i ha assegurat que bona part de l’escrit dels jutges es dedica a “atacar-lo directament per les seves idees polítiques”. Per això ha alertat que la resolució “criminalitza el dret a reunió” i posa “en risc” qualsevol mobilització “a favor dels drets socials, civils i nacional, sigui a Catalunya o a la resta de l’Estat”.
Òmnium Cultural manté que la sentència del Suprem del 14 d’octubre “és fruit d’un tribunal parcial i polititzat amb un biaix ideològic clar contra el dret a l’autodeterminació”. Afegeix, a més, que el text del tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena “xoca frontalment amb el dret fonamental de ser jutjat per un tribunal independent i imparcial ideològicament”.
En aquest sentit, l’entitat afirma que el suprem va “qüestionar obertament durant tot el judici” les idees de Cuixart i “va vulnerar el dret a reunió i d’expressió”.
Pel que fa al recurs davant del Constitucional, Òmnium afirma que és un pas “imprescindible” abans d’apel·lar als tribunals europeus, “instàncies amb majors garanties jurídiques i democràtiques”.