Tres magistrats del TC defensen que s’havia d’emparar Junqueras en defensa del dret de participació i representació política
El Tribunal Constitucional avala sense unanimitat la decisió del Suprem de no permetre al líder d’ERC anar a la constitució del Parlament al gener de 2018
Argumenta que el permís penitenciari podia comportar risc de “reiteració delictiva” i d’“alterar la seguretat”
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no deixar sortir de la presó a Oriol Junqueras per assistir a la sessió de constitució del Parlament, el 17 de gener del 2018. El tribunal argumenta els mateixos motius que ja va utilitzar en relació al recurs de Jordi Sànchez, com el risc de reiteració delictiva i d’alteració de la seguretat públic pel fet de traslladar Junqueras des del centre penitenciari fins al Parlament. La decisió té tres vots discrepants i ratifica la fi de la unanimitat dels magistrats en abordar el fons dels assumptes relacionats amb la causa de l’1-O.
La sentència, donada a conèixer aquest dimarts, desestima el recurs d’empara presentat pel president d’ERC contra les interlocutòries del Suprem que li van denegar el permís penitenciari i conclou que les resolucions impugnades no han vulnerat el dret de Junqueras a exercir les seves funcions representatives.
En aquest sentit, el Constitucional considera que els òrgans judicials van ponderar “de manera constitucionalment adequada la concurrència de dades objectives i contestables” que permetien fonamentar –a parer del TC– un “risc rellevant de reiteració delictiva” si es concedia el permís a Junqueras, que aleshores estava en presó preventiva. A més, el TC entén que la concessió del permís podria suposar “una greu alteració de la convivència ciutadana”.
El tribunal admet que la denegació del permís de sortida sol·licitat per un càrrec públic per exercir les seves funcions suposa una “ingerència” en el contingut del seu dret, però creu que aquesta ingerència no pot considerar en si mateixa una “vulneració “si respon a una finalitat” legítima i ha estat exterioritzada en una resolució motivada i proporcional”.
En aquest context estima que el Suprem va analitzar les circumstàncies objectives que concorrien en el cas concret i recorda que es va permetre a Parlament que habilités els instruments necessaris perquè Junqueras pogués accedir a la condició de diputat i delegar el seu vot, tot i estar a la presó provisional.
El TC espanyol subratlla que el republicà es trobava en aquesta situació perquè se li atribuïa l’execució de fets “dilatats en el temps, degudament planificats, i orientats a un trencament estructural de l’Estat de dret i de la convivència social a la qual hauria contribuït de manera destacada, com a membre del Parlament de Catalunya i vicepresident de la Generalitat de Catalunya”.
Sense unanimitat
La sentència té, però, tres vots particulars discrepants, entre els quals el del ponent de la sentència. Els magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer, considerats de tendència progressista, consideren que s’havia d’emparar Junqueras en defensa el dret de participació i representació política.
Segons la seva opinió, en analitzar els possibles aldarulls, el tribunal hauria d’haver “ponderat” de manera adequada que “en el moment al que s’acotava la sortida del centre penitenciari, el demandant ja no tenia cap càrrec executiu a la Generalitat” i que estava en vigor l’article 155 de la Constitució. És per aquest motiu que consideren que hauria estat procedent estimar el recurs i anul·lar les resolucions impugnades.
Els mateixos tres magistrats ja van discrepar de la resta dels seus companys al novembre passat, quan el ple va rebutjar el recurs de Junqueras contra la seva situació de presó preventiva.
