Trump adopta un to venjatiu i presumeix de la victòria en l’‘impeachment’
El president nord-americà va celebrar l’absolució en el judici polític insultant els seus rivals
Pelosi va recordar al mandatari que la “cicatriu” perdurarà sempre
Donald Trump somreia com mai mentre brandava la portada d’ahir del The Washington Post, diari que ha criticat i insultat constantment, cofoi perquè el titular era fantàstic per als seus interessos: “Trump absolt.” Acabat el serial de l’impeachment, el president dels EUA es va autoregalar una “celebració” a la Casa Blanca, on va deixar via lliure a tota la ira i venjança que ha acumulat durant mesos, en 90 minuts televisats en directe en què tot van ser insults i ressentiment sense filtre.
La festa de la fi de l’impeachment va ser directament un linxament públic dels seus rivals demòcrates i l’únic senador republicà que va votar per condemnar-lo, Mitt Romney. Va qualificar-los de “vils”, “corruptes”, “filtradors”, “mentiders”, “mala gent”, “malvats”, “malalts”: un compendi de llenguatge vulgar i barroer digne del Trump més autèntic. “Ens han fet passar un infern, injustament, no vaig fer res de dolent”, va dir Trump, aclamat per una claca plena de tota la plana major del Partit Republicà, fet que demostra, una vegada més, que el conservadorisme nord-americà ara és pur trumpisme.
La declaració institucional va començar amb la fanfàrria i el protocol dels grans discursos d’estat, però ràpidament es va convertir en un míting de campanya. Un to totalment oposat al que va utilitzar el darrer president que va passar pel mateix tràngol, Bill Clinton, l’any 1999: després de ser absolt, va fer un discurs de poc més de dos minuts per demanar “perdó profundament al poble nord-americà” per tot el que va passar.
Trump només va demanar perdó a la seva família per haver-los fet “passar per un impeachment fals i podrit” organitzat per gent “malvada i malalta”. Cap reflexió interior ni anàlisi de la situació ni ganes de reunificar el país després d’un procés que encara ha fracturat més les divergències ideològiques i polítiques. Ans al contrari. “La meva família, el nostre gran país i el seu president han hagut de passar per un terrible calvari impulsat per gent molt deshonesta i corrupta que ha fet tot el possible per destruir-nos i, amb això, han fet molt de mal a la nostra nació”, va dir unes hores abans, en un esmorzar a Washington.
Envalentit, va augurar que els demòcrates el voldrien tornar a portar a judici polític, encara que fos per “passar el carrer en vermell”. “I els tornaré a derrotar”, va amenaçar.
Poc abans de la fanfàrria presidencial, la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, va recordar-li que, tot i haver-se escapat de la destitució, la cambra baixa el va acusar de delictes greus, un impeachment que “és per sempre, digui el que digui i ensenyi els titulars que ensenyi”.
“Mai et podràs treure aquesta cicatriu”, li va advertir, i el va instar a acceptar que els llibres d’història el recordaran com un president acusat “de minar la seguretat del país, de posar en risc la integritat de les eleccions i de violar la Constitució dels EUA”.
