Política

Macron, líder amb peus de fang

La crisi del macronisme s’accentua amb la renúncia del seu candidat a les municipals de París

El president francès intenta assumir el lideratge europeu malgrat la forta contestació interna

La catastròfica campanya de La República en Marxa (LREM) en les municipals a París esdevindrà un símbol de la feblesa interna d’Emmanuel Macron?

Dilluns començarà a debatre’s en el ple a l’Assemblée Nationale la contestada reforma de les pensions. Malgrat dos mesos d’intenses protestes, el president francès no s’ha fet enrere. Aquesta fermesa –o obstinació– coincideix amb una oportunitat d’or per a Macron per erigir-se en el nou home fort d’Europa, davant de la crisi dels conservadors alemanys i la retirada d’Angela Merkel que s’apropa.

Un context internacional aparentment favorable que es veu llastat per la impopularitat del jove dirigent entre els francesos i la caòtica campanya del seu partit per a les municipals, que es celebraran el mes que ve.

L’exministre Benjamin Griveaux, candidat de LREM a la capital francesa, va anunciar que retira la seva candidatura després de la publicació d’uns vídeos de caràcter sexual. “Ahir va ultrapassar-se un nou límit després que pàgines web van difondre atacs innobles que qüestionen la meva vida privada”, va declarar l’exportaveu del govern després que, dijous al vespre, comencessin a circular a les xarxes socials presumptes imatges de Griveaux, en què apareixia masturbant-se, que havia enviat a una amant. Uns vídeos, compartits fins i tot per un exdiputat de LREM, que van propiciar la caiguda del número u de la llista macronista.

Amb aquesta renúncia, el partit presidencial es queda sense candidat a París, la joia de la corona de les municipals, que tindran lloc el 15 (primera volta) i 22 de març (segona volta). Tot i que una ciutat burgesa com la capital francesa és propícia per esdevenir un feu macronista –el jove president va imposar-s’hi amb el 34% dels vots en les presidencials del 2017 i el 33% en les europees–, la cursa per a l’Ajuntament parisenc ha esdevingut un camí de penitència per a LREM.

Primer, aquesta formació, fundada el 2016, va dividir-se en dos candidats: l’oficialista Griveaux i el dissident Cédric Villani, un prestigiós matemàtic expulsat del partit a principis de febrer. I, ara, haurà de buscar un substitut d’urgència tan sols un mes abans dels comicis.

De fet, les dissidències internes a LREM es reprodueixen en nombroses ciutats, com ara a Lió, Tolosa o Lilla. “Us demano la unitat, no la uniformitat”, va assegurar dimarts passat Macron a l’Elisi durant una reunió amb més de 300 diputats de la majoria presidencial. Unes discrepàncies en el si del macronisme que no només es produeixen a àmbit local, sinó també estatal. Així va reflectir-se en la forta polèmica suscitada arran del vot negatiu de la majoria presidencial d’una esmena que proposava augmentar de 5 a 12 dies el temps de baixa per la mort d’un fill. Malgrat ser rectificada pocs dies després pel president, aquesta decisió va reforçar la reputació d’escassa sensibilitat social de l’executiu, força desgastat pel conflicte per les pensions.

Segons un sondeig recent de l’institut Kantar per al diari conservador Le Figaro, només un 24% dels francesos senten simpatia pel jove dirigent, després que la seva popularitat hagi caigut vuit punts des del setembre i s’apropi als nivells més baixos de la crisi dels armilles grogues.

“Macron ha decidit que farà votar com sigui una reforma de les pensions rebutjada per la majoria de l’opinió pública, però això pot convertir-se en un suïcidi polític”, adverteix el politòleg Christophe Bouillaud, professor a Sciences Po Grenoble. “Difícilment es pot assumir el lideratge de la UE quan la contestació interna és tan forta”, hi afegeix. Davant del pas enrere de Merkel, Macron ha aconseguit establir algunes de les seves propostes en el centre de la política europea, com ara el Green New Deal. L’actiu dirigent continua en el centre de les càmeres. Per exemple, amb el seu desplaçament a Polònia per impulsar una hipotètica recomposició de la UE després del Brexit o la recent proposta d’adoptar una estratègia europea sobre l’armament nuclear. Aquestes iniciatives han tingut, però, una acollida més aviat tèbia. Igual que la promesa d’una “refundació d’Europa” sembla un somni d’una nit d’estiu... que ja es remunta al 2017.

LES FRASES

S’ha ultrapassat un nou límit en difondre atacs innobles que qüestionen la meva vida privada
Benjamin Griveaux
excandidat de La República en Marxa a les municipals de París
Difícilment es pot assumir el lideratge de la Unió Europea quan la contestació interna és tan forta
Christophe Bouillaud
analista polític i professor a Sciences Po Grenoble

Menys atur, però més desigualtats

Els nivells de desocupació a França van assolir a finals de l’any passat el seu percentatge més baix des de la crisi del 2008. Segons l’Institut Estatal d’Estadística i d’Estudis Econòmics (Insee), el nombre d’aturats representa el 8,1% de la població activa, és a dir, un total de 2,4 milions de persones.

Tot i que continua essent un dels països de la zona euro amb uns nivells de desocupació més elevats, l’atur va reduir-se l’any passat set dècimes. Una disminució considerable de la qual l’executiu centrista espera fer-ne una de les vitrines de l’encert de les seves reformes neoliberals. Tanmateix, l’altra cara de la moneda de la política econòmica del president Emmanuel Macron és l’augment de les desigualtats. Segons un informe recent del prestigiós Observatori Francès de Conjuntures Econòmiques (OFCE), les principals beneficiades de les mesures adoptades des del 2018 són les classes mitjanes i superiors, mentre que els més pobres en resulten els més desafavorits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Marlaska reitera la voluntat de derogar la Llei Mordassa per substituir-la per una “adaptada als valors constitucionals”

Madrid

Calvet veu “molt difícil” una ampliació del Prat que no tingui en compte les zones de protecció

barcelona

El govern espanyol està “absolutament tranquil que es compleix la llei” amb els permisos dels presos

Madrid

El ministeri de Consum regularà la publicitat de les cases de joc ‘online’

barcelona

Torra es reuneix amb partits i entitats independentistes per explicar-los el contingut de la reunió amb Sánchez

barcelona

Tres mossos asseguren que l’1-O es van reforçar les plantilles de les comissaries de Barcelona

madrid

Casado exigeix a Sánchez renunciar a la taula de diàleg

Madrid

El govern espanyol lamenta que el PP continuï instal·lat en “la seva estratègia de bloqueig”

Madrid

El govern espanyol inverteix 5,75 milions per reparar danys del Gloria a la costa catalana

barcelona