Delgado topa amb la dreta i el repte de desjudicialitzar
La nova fiscal s’examina al Congrés i nega que la puguin recusar en afers del procés
“Si m’abstinc o no, cas a cas”
L’únic antecedent d’un ministre que esdevé fiscal és Javier Moscoso amb Felipe González el 1986 i ahir Dolores Delgado va fer de nou un camí que desafia la independència judicial. Amb l’estret aval del Consell General del Poder Judicial per 12 vots a 7 i negant-li el mot “idònia”, l’exministra de Justícia es va sotmetre a l’examen del Congrés i hi va trobar el rebuig de la dreta i la cautela d’ERC, JxCat i la CUP en el repte de desjudicialitzar. Delgado va negar que la puguin apartar recusant-la en casos del procés. “Els supòsits de si m’abstinc o no, cas a cas”, va dir. “El TC ha dit en la sentència del cas del magistrat Andrés Ollero, amb 17 anys com a diputat del PP, que la ideologia d’un jutge no computa per a la recusació”, alerta al PP, Vox i Cs.
Perseguida pel passat de diputada del PSOE i pels àudios del comissari Villarejo, Delgado es va examinar al Congrés com a substituta de María José Segarra convidant a confiar en el sistema: “Poden no confiar en mi, però confiïn en el sistema”. La nova fiscal va evocar els orígens laborals a Catalunya amb la plaça obtinguda al Prat i va oir la ira de la dreta i la cautela independentista. “Sigui valenta i exerceixi la potestas per guanyar-se l’auctoritas que havent estat al Prat segur que pot”, va animar-la Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat). Després de criticar “el dret penal de ciència-ficció aplicat” al procés, Carolina Telechea (ERC) va fer un prec: “Demanem que la fiscalia sigui decent i justa.” Per la CUP, Mireia Vehí va censurar l’abús del Codi Penal. “Més enllà d’opinions, el currículum l’avala”, va lloar-la Jaume Asens (Podem). “Debilita la separació de poders”, va dir Luis Santamaría (PP). “Estarà sempre sota sospita”, hi va afegir Edmundo Bal (Cs). “És dolorós i indigne compartir institucions amb proetarres i procolpistes”, va lamentar Javier Ortega-Smith (Vox), que va lloar “la gloriosa Guàrdia Civil”.
El fiscal Zaragoza dicta al Congrés no refer la sedició
El poder judicial es va revoltar contra el vicepresident Pablo Iglesias i li va exigir “mesura” pel fet d’opinar que tribunals europeus han “humiliat” la justícia espanyola, però ahir la crítica va fer el viatge invers i el fiscal Javier Zaragoza va gosar dictar al Congrés com ha de procedir amb el Codi Penal. El fiscal del Suprem que va acusar els presos polítics pel delicte de rebel·lió no només no acata la sentència per sedició, sinó que censura tota “reforma ad hominem”i exigeix mantenir els tipus de rebel·lió i sedició actuals.
En un article al diari El Mundo titulat La reforma y el procés, el fiscal Zaragoza fa el pas de criticar una reforma que ara per ara és només una declaració d’intencions del ministre Juan Carlos Campo i aposta per incorporar nous tipus delictius al Codi Penal, com ara la pena de presó per convocar referèndums –com va imposar José María Aznar el 2003 abans que José Luis Rodríguez Zapatero l’abolís el 2005– o tipificar com a desobediència agreujada el fet d’ignorar reiteradament el Constitucional. Zaragoza al·ludeix a Oriol Junqueras sense citar-lo pel nom avisant que si un nou Codi Penal resta anys de presó a la sedició “el caràcter ad hominem de la reforma quedaria en evidència”. “Tot indueix a pensar que consistirà en la creació d’un subtipus agreujat per l’ús indegut de fons públics i en la reducció de les penes, tantles de presó com les d’inhabilitació, fins i tot per als casos en què es tracti d’una sedició agreujada”, sosté. Zaragoza etziba a Manuel Marchena que és “forçat” aplicar la sedició a l’octubre del 2017.
