Política

Alex Salmond, absolt de tretze delictes sexuals

La justícia escocesa declara l’exprimer ministre “no culpable” de dotze càrrecs d’agressió

En l’altre cas ha sentenciat que no s’han pogut demostrar els fets

L’exprimer ministre escocès Alex Salmond va ser absolt ahir de tretze delictes sexuals, inclòs un d’intent de violació, contra nou dones entre el 2008 i el 2014, quan era al capdavant del govern i del Partit Nacional Escocès (SNP).

El jurat popular del Tribunal Superior de Justícia d’Edimburg, format per quinze membres, va acordar declarar l’exdirigent independentista “no culpable” de dotze càrrecs d’agressió sexual, mentre que pel que fa al tretzè no havia pogut ser provat. El sistema jurídic escocès permet tres deliberacions: culpable, no culpable i no provat, que a la pràctica és molt similar a un veredicte de no culpable.

Salmond, que durant el judici es va declarar innocent de totes les acusacions i les va qualificar de “fabricacions deliberades amb un propòsit polític”, s’enfrontava a un delicte de violació, una agressió amb temptativa de violació i onze agressions sexuals. Després que la jutgessa Leeona Dorrian li hagués comunicat la decisió del jurat, emesa després d’onze dies de judici, Salmond va fer una breu declaració als mitjans a la porta de la seu judicial, en què va agrair als seus familiars i amics els missatges de suport rebuts durant els dos anys que ha durat el procés i el treball del seu “brillant equip legal”. Va afirmar també que havia vist “reforçada” la fe en la justícia escocesa i va comparar el seu viacrucis amb la pandèmia del coronavirus: “Vull donar les gràcies als meus amics i a la meva família pel seu suport durant aquests dos últims anys, però aquest malson no és res comparat amb el que estem travessant ara cadascun de nosaltres a causa de la crisi del coronavirus”, va afirmar l’exdirigent de l’SNP a la sortida del Tribunal Suprem, que va fer una crida a la gent a quedar-se a casa.

L’exdirigent escocès sempre ha mantingut la seva innocència i així ho va reiterar durant el judici. Les denunciants, entre les quals figuren una política de l’SNP i diverses funcionàries del govern escocès, van afirmar que les agressions van ser durant els mandats de Salmond, entre el 2007 i el 2014. La majoria de delictes sexuals denunciats s’haurien comès a la residència oficial de l’aleshores primer ministre.

Salmond, de 65 anys, va dirigir el Partit Nacional Escocès i el govern d’Escòcia durant set anys, del 2007 al 2014, i va contribuir a impulsar el moviment independentista escocès. Sota el seu mandat es va celebrar un referèndum d’independència, el 18 de setembre del 2014. Precisament la victòria del no a separar-se del Regne Unit per un 55% dels vots va dur-lo a anunciar la renúncia al càrrec l’octubre del mateix any, i va ser substituït per Nicola Sturgeon al capdavant del govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

L’Estat descarta que el Suprem actués amb “directrius”, al judici a l’1-O

BARCELONA
polònia

Detenen un home acusat de planejar un atac contra Zelenski

barcelona
Canvi Climàtic

Escòcia renuncia a reduir les emissions un 75% el 2030

Barcelona
unió europea

Brussel·les proposa un acord de mobilitat juvenil amb el Regne Unit

barcelona
POLÍTICA

El PP diu que la planificació de les infraestructures hídriques serà una prioritat

GIRONA
Orient Mitjà

Els EUA i el Regne Unit anuncien sancions contra l’Iran per l’atac contra Israel

Barcelona
croàcia

Els conservadors tornen a guanyar les eleccions, però ho tindran difícil per governar

barcelona
orient mitjà

L’Iran avisa que podria revisar l’ús civil de la seva “doctrina nuclear”

barcelona
política

Brussel·les tindrà en compte l’aval de la Comissió de Venècia a l’amnistia

madrid