Política

El fons per a subsidis de Brussel·les és un sistema de préstecs amb capacitat per mobilitzar fins a 100.000 milions euros

La proposta planteja que els estats facin una aportació de 25.000 milions d’euros en garanties

La Comissió Europea aposta per canalitzar el pla de xoc contra la crisi del covid-19 a través del pressupost plurianual de la UE

La Comissió Europea ha aprovat una proposta per crear un sistema europeu de préstecs que permeti als governs finançar subsidis de treball a temps parcial o mesures similars i que estarà especialment destinat als estats més afectats per la pandèmia de coronavirus, Itàlia i Espanya. La presidenta de l’executiu europeu, Úrsula von der Leyen, ha presentat aquest dijous la creació d’aquest instrument anomenat ‘Sure’ que pretén mobilitzar fins a 100.000 milions d’euros. La mateixa CE serà qui accedeixi als mercats financers per poder oferir els préstecs, però els estats membre de la UE hauran d’aportar com a mínim 25.000 milions d’euros en garanties per poder-ho fer. “Això és la solidaritat de la EU en acció”, ha defensat l’alemanya.

La setmana que ve els ministres d’economia discutiran aquesta proposta a la reunió de l’Eurogrup.

Von der Leyen confia que s’adopti “ràpidament” i es pugui posar en marxa aquest sistema de préstecs per evitar que un augment de l’atur a la UE “limiti” les seves possibilitats de recuperació un cop s’acabin els confinaments.

Mecanisme de préstecs

El mecanisme proposat per la CE permetria als estats demanar a Brussel·les un préstec per finançar mesures de suport a l’ocupació relacionades amb el covid-19. Una petició que hauria d’obtenir el vistiplau també dels altres socis europeus.

Llavors, seria la CE qui demanaria als mercats financers aquest préstec que posteriorment aniria a parar al país en qüestió. D’aquesta manera, estats com Espanya i Itàlia es beneficiarien de la bona qualificació creditícia de la UE i dels seus baixos costos d’endeutament.

Per fer aquesta operació, l’executiu europeu demanarà als socis europeus que aportin el 25% del préstec en garanties. És a dir, que si s’arriben a mobilitzar 100.000 milions d’euros, els estats hauran de comprometre 25.000 milions d’euros en garanties.

Aquesta aportació serà voluntària i, de moment, la CE no ha detallat quins països estan disposats a participar-hi. Von der Leyen ha assegurat que està en contacte amb les capitals i que algunes ja han mostrat “interès” per aquest mecanisme. “Seria una solidaritat europea tangible”, ha defensat.

Evitar els acomiadaments

La idea darrere d’aquest sistema de préstecs és facilitar als governs amb més limitacions per endeutar-se, com Espanya i Itàlia, que puguin obtenir préstecs en “condicions favorables” per finançar subsidis de treball o d’atur durant el confinament pel covid-19. Unes mesures que ja s’estan adoptant a molts estats membre de la UE.

D’aquesta manera, Brussel·les vol evitar que caigui el consum i les contribucions a la seguretat social per un augment de l’atur, el que dificultaria la reactivació de l’economia un cop s’acabin les restriccions.

Pressupost pluriannual

La Comissió Europea ha apostat per canalitzar el pla de xoc contra la crisi del covid-19 a través del pressupost plurianual de la Unió Europea. La presidenta de la CE ha defensat aquest dijous que el marc financer plurianual per al 2021-2022 serveixi per contrarestar les conseqüències econòmiques de la pandèmia. “El pressupost de la UE hauria de ser el nostre pla Marshall”, ha reivindicat, en referència a la proposta del govern espanyol per un gran paquet d’estímuls. L’alemanya ha argumentat que per “inventar noves eines” trigarien anys i que, en canvi, el pressupost plurianual ja està acceptat per les capitals i serà un instrument més ràpid per injectar diners a l’economia.

A finals de febrer els líders europeus van fracassar en la negociació del nou pressupost de la Unió Europea. La proposta sobre la taula plantejava dedicar l’1,074% del PIB de la UE als comptes. Uns la rebutjaven per ser poc ambiciosa i plantejar retallades en fons agrícoles i de cohesió, mentre d’altres volien uns comptes encara inferiors.

Estava previst que a la cimera del març tornessin a discutir els macropressupost, però finalment aquesta reunió es va centrar en la crisi de salut del coronavirus i en el finançament dels estats per afrontar les repercussions econòmiques més immediates.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez lamenta el no de Torra tot i cedir-li la fase 3

madrid

Foc encreuat en el govern per la mala digestió de l’acord

barcelona

La Unió Europea busca una relació d’iguals amb la Xina

Brussel·les

L’advocat de Floyd denuncia un crim “premeditat”

minneapolis (minnesota)

El virus força Trump a ajornar la cimera del G7 fins al setembre

WASHINGTON
MEMÒRIA HISTÒRICA

Desenterren un soldat de la Lleva del Biberó

La nau de SpaceX arriba a l’Estació Espacial Internacional

miami

El Brasil ja és el quart país amb més morts

brasília
Francesc: abans que l’economia, hi ha les persones

Francesc: abans que l’economia, hi ha les persones