Brussel·les vol tancar fronteres fins al 15 de maig
La Comissió Europea demana que s’ampliï la restricció de viatges a la Unió Europea un mes més
Els ministres de Finances de l’eurozona tornaran a discutir avui la sortida europea de la recessió
Brussel·les aposta per deixar tancada la porta del club europeu fins al 15 de maig pel coronavirus. Seguint la tendència d’alguns governs amb les mesures de distanciament social, la Comissió Europea va proposar ahir que es mantingui la prohibició d’entrada a la Unió Europea durant 30 dies més.
Una petició als estats membres que el 17 de març passat ja van acordar restringir els viatges que no siguin essencials durant un mes. Excepte el Regne Unit i Irlanda, la resta de països han tancat la frontera externa de la UE amb la resta del món fins a finals d’abril.
Ara que s’acosta l’aixecament d’aquestes mesures, l’executiu europeu ha fet aquest pas per allargar-les més. Des de Brussel·les consideren que és necessari fer-ho perquè “siguin efectives” i el virus no es propagui més. Tanmateix, la decisió no és a les seves mans i, per això, prega als estats que cooperin entre ells per acordar la reobertura el mateix dia.
Una cooperació que en el camp econòmic de moment no té gaire èxit. Les negociacions sobre com superar conjuntament el xoc del coronavirus han encallat pel bloqueig d’Itàlia i els Països Baixos. Amb posicions completament contraposades, tots dos van impedir ahir una solució de consens després de 16 hores de reunió entre els ministres de Finances de l’eurozona.
Hi havia sobre la taula una fórmula que incloïa l’accés al fons de rescat, el Mede, injectar més finançament des del Banc Europeu d’Inversions, i crear un sistema de préstecs europeus per mantenir l’ocupació. Un paquet valorat en uns 500.000 milions d’euros. Però les condicions d’accés al Mede i els oblidats coronabons han embarrancat les converses entre els ministres.
Italians, espanyols i francesos reclamen la mutualització del deute, però només els primers insisteixen en la recepta dels coronabons. Tanmateix, Alemanya, els Països Baixos, Àustria i Finlàndia es neguen en bloc a compartir riscos.
L’altre front és el Mede. Els italians es resisteixen a acceptar la llosa del rescat, especialment quan l’ultradretà Matteo Salvini fa campanya contra aquest fons. Al seu torn, els neerlandesos no volen donar via lliure al Mede per sufragar mesures de recuperació econòmica i exigeixen que s’imposin condicions, en contra de la voluntat del sud.
En aquest partit l’eix francoalemany fa de mediador teixint ponts entre tots dos bàndols. Fins ara sense èxit, però ho tornaran a provar avui en una altra reunió clau dels ministres que anirà seguida d’una nova cimera suposadament decisiva.
