Interès i responsabilitat

Itàlia, el primer país occidental que va patir l’epidèmia de coronavirus, continua sent la pionera a haver de prendre decisions inèdites que tenen, de fons, debats ben antics. El més important: la pugna entre fins on ha de prevaler la salut i fins on l’economia. No es poden entendre les erràtiques i sovint contradictòries decisions de l’executiu italià en la crisi de la Covid-19 sense tenir en compte aquesta lluita d’interessos. Tots els governs del món estan passant pel mateix; alguns dissimulen millor, d’altres ni tan sols s’hi esforcen. La majoria, com ara el de Giuseppe Conte, trampeja la situació fent equilibris.

L’executiu italià, després de fer un balanç de costos i beneficis, ha decidit que per evitar un rebrot la majoria de mesures, com ara el confinament a casa, s’allargaran fins al 3 de maig. Amb algunes excepcions: podran obrir llibreries, papereries i negocis de roba infantil. Tot i que les filtracions, les opinions dels experts i el sentit comú ja ho feien preveure, el govern ha anunciat cada nova pròrroga gairebé en temps de descompte. Com si així, esglaonant les tongades de mesures, es difuminés l’acumulació de dies confinats –al nord, des del 8 de març; arreu del país, des del 10– i fos més suportable la perspectiva de romandre tancats prop de dos mesos. Però també per no espantar tant els mercats. I, sobretot, perquè, en el fons, ningú no acaba de saber com actuar davant l’emergència i s’intenta malmetre el menys possible l’economia sense que les conseqüències sobre la salut de la població siguin devastadores.

Itàlia ja ho ha viscut de prop, què vol dir fer prevaldre els interessos econòmics per sobre de tutelar el dret a la salut. Les pressions de la patronal, que no volia que es tanquessin les fàbriques, van aconseguir que un dels primers focus de coronavirus a Itàlia, la zona de Bèrgam, no es declarés mai zona roja. La conseqüències ha estat dramàtica: aquesta àrea del nord industrial és la zona amb més morts per habitant d’Europa per coronavirus. En nombre total de morts, des d’ahir els Estats Units superen Itàlia: 19.563, enfront dels 19.468 del país transalpí.

Ara, el conflicte entre salut i economia es fa palès en com afrontar la fase dos, el desconfinament progressiu. La fundació Gimbe, dedicada a la recerca científica, ha llançat l’alerta: la regió de la Llombardia –la més colpida– no ofereix correctament les dades, alterant la percepció de l’epidèmia i donant una falsa sensació d’optimisme. Infla la xifra de persones curades. En realitat, no dona la xifra de persones curades del virus, sinó de persones a qui s’ha donat l’alta de l’hospital. Així, milers de persones amb el virus que passen la malaltia a casa han estat comptades com a curades en el recompte total.

Nino Cartabellotta, metge i president de la fundació Gimbe, avisa de la intencionalitat que hi pot haver darrere. “Sobreestimar el nombre de falsos guarits condiciona la percepció pública i influencia les decisions sanitàries i polítiques”, assegura Cartabellotta, que vol evitar que les presses per tornar a la “normalitat” causin més morts. I hi afegeix: “La planificació de la fase 2 ha d’estar basada en dades reals, evitant distorsions que portin a decisions dirigides a tutelar els interessos econòmics i no la salut de les persones.” I ja som al cap del carrer.