Mascaretes en el punt de mira
El Suprem ordena al Ministeri de Sanitat que millori la distribució de material als professionals sanitaris i l’informi del repartiment a les comunitats autònomes
Catalunya ha comprat el 54% de les mascaretes repartides des del març
El Tribunal Suprem va entrar ahir en escena en la crisi pel coronavirus a requeriment de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics i va ordenar al Ministeri de Sanitat que adopti “totes les mesures al seu abast per aconseguir la millor distribució dels mitjans de protecció al personal sanitari” i que l’informi quinzenalment de les mesures adoptades, els mitjans posats a disposició dels professionals sanitaris i la distribució entre les comunitats autònomes. El ministeri de Salvador Illa haurà de demanar dades a les autonomies sobre el repartiment entre els seus hospitals i posar-les a disposició dels magistrats per “preservar el dret fonamental a la integritat física i el dret a la salut dels professionals sanitaris així com de les persones a les quals assisteixen”.
Els sindicats mèdics van denunciar la “inactivitat” del ministeri i l’incompliment del decret que declara l’estat d’alarma per no haver subministrat als centres hospitalaris i assistencials bates impermeables, mascaretes, ulleres de protecció i contenidors més grans de residus. Els magistrats van rebutjar el 31 de març la pretensió principal dels sindicats: que requerís al ministeri que poses a disposició dels centres material amb caràcter urgent.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va ordenar el 6 d’abril al Departament d’Interior fer tests a tots els mossos d’esquadra de manera urgent. El conseller, Miquel Buch, va respondre que era “pràcticament impossible” per falta de material sanitari: “Estem resolent, en la mesura que podem, aquesta situació i recordant, una vegada més, que el govern de la Generalitat, des del primer dia, està exercint aquesta compra al màxim de ràpid.”
Malgrat la recentralització de competències, la Generalitat ha pogut comprar material. Des del 9 de març a Catalunya s’han posat en circulació 24,6 milions de mascaretes sanitàries provinents de la central de compres catalana (13,4 milions) i del govern espanyol (11,4 milions, de les quals, 200.000 van ser retirades per defectuoses i 1,7 milions les va entregar al Departament d’Interior perquè fossin repartides als treballadors al transport públic). Es tracta de tres tipus diferents de mascaretes, les quirúrgiques, les FFP2 i les FFP3. Cal tenir en compte que,en condicions normals, estan pensades per a un sol ús o una curta durada i que només el personal sanitari en una setmana en gasta a un ritme d’un milió. El govern recomana l’ús generalitzat de mascaretes però no és obligatori, i tot just ahir va començar el repartiment generalitzat entre la població a través de les farmàcies –amb certs problemes informàtics.
Segons dades facilitades pel Departament de Salut –fins al 14 d’abril– i per la delegació del govern espanyol –actualitzades el 18 d’abril–, Catalunya ha adquirit el 54% de les mascaretes que s’han distribuït al Principat, mentre que l’Estat n’ha aportat el 46%.
Si bé el gros de les gairebé 35 milions d’unitats de material sanitari adquirides en conjunt són mascaretes, hi ha també altres accessoris per lluitar contra el coronavirus, com ara quasi 6 milions de guants, uns 4 milions de bates, davantals i granotes i 127.000 ulleres, a més de 45.000 solucions hidroalcohòliques i dispositius de ventilació mecànica invasiva i no invasiva. La gran majoria de tot aquest material ja s’ha distribuït. El govern espanyol també ha enviat 351.800 tests de diagnòstic.
Les xifres revelen que des de Catalunya s’ha aportat el 52% de mascaretes, bates, davantals, granotes, guants i ulleres, mentre que l’Estat n’hi ha posat el 48%.
Compensació a la privada
Amb el sistema de sanitat privada a disposició del Servei Català de la Salut, el govern ha decidit compensar econòmicament els centres privats i concertats per l’atenció pública que estan fent arran de la crisi sanitària. La consellera de Salut, Alba Vergés, admet que hores d’ara és impossible conèixer el cost d’aquestes actuacions i ha fixat un escandall amb els preus que es bonificaran en funció de la tipologia de malalts. Segons un decret ja publicat al DOGC, els hospitals rebran 43.400 euros per cada pacient que hagi estat a l’UCI per la Covid-19 i posteriorment hagi rebut l’alta hospitalària. Les hospitalitzacions sense UCI es compensaran amb 2.500 euros si no han sobrepassat les 72 hores o amb 5.000 si se superen els tres dies o el pacient va acabar morint. També s’han fixat tarifes per a l’atenció sociosanitària, els hospitals de campanya, l’hospitalització a domicili i fins i tot les proves PCR (93 euros).
Vergés remarca que són preus “aproximats” per compensar el fet que el sistema de pagament habitual d’aquests centres “ha saltat pels aires” en ser inclosos en el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. El govern encarregarà pròximament una auditoria per analitzar el preu real “i es podran fer les correccions necessàries, per dalt o per baix”. Segons les dades de Salut, la sanitat privada ha habilitat 264 llits per atendre malalts de Covid-19, dels quals ara n’hi ha 142 d’ocupats.
Desconfinament per a corredors, aturats... pas a pas
c. sabatéEl Departament d’Interior i Protecció Civil treballen en noves mesures per esglaonar el desconfinament, més enllà que els menors puguin iniciar passejos dilluns. Tot i que la decisió final depèn del ministeri, es preveu estendre l’estada al carrer per segments de població que garanteixin l’aïllament, com ara esportistes de manera individual que puguin córrer o caminar ràpidament, o afeccionats a l’esport que es comprometin a exercitar-se individualment. També caldria tenir en compte aviat les persones amb una mobilitat reduïda que no formen part de cap grup de risc, i fins i tot els aturats. Aquest últim col·lectiu, cada cop més nombrós, té ara restringides les sortides a comprar, i si no té feina quedaria confinat, de manera que formaria part dels pròxims col·lectius a anar obtenint permís per sortir les pròximes setmanes. El procés s’hauria de portar a terme en col·laboració amb els 947 municipis. Interior preveu també que les sortides al carrer no siguin les mateixes segons el teixit urbanístic de cada municipi, ja que no és el mateix passejar infants a ciutat o en un poble. Més endavant, l’obertura de l’activitat comercial inclouria també permetre obrir els comerços en funció de la superfície ocupada, de menor a major, per evitar aglomxsderacions, i segons quines activitats, entres les quals, les d’oci o festa serien al final de la llista.
