Divisió al Suprem sobre la negativa de Trump a revelar les seves finances
L’alt tribunal es pronunciarà sobre la petició dels demòcrates al juny o al juliol, en plena campanya electoral
Hi ha en joc els poders presidencials
El Tribunal Suprem dels Estats Units es va mostrar dividit dimarts en l’audiència en què va escoltar, per teleconferència, els arguments de les parts en tres casos relacionats amb la negativa del president, Donald Trump, a fer públiques les seves finances privades. La decisió, que s’espera que es faci pública al juny o al juliol, en plena campanya per les eleccions presidencials del novembre, pot tenir conseqüències importants sobre els poders del president dels EUA.
El primer dels litigis analitzats és el que busca que els bancs Deutsche Bank i Capital One lliurin aquesta informació del mandatari als comitès de serveis financers i d’intel·ligència de la Cambra de Representants, controlada per l’oposició demòcrata, mentre que el segon fa referència a la demanda, l’agost passat, de la fiscalia de Manhattan, que va requerir a Mazars, l’empresa que gestiona la comptabilitat del president i de l’Organització Trump, que li lliurés les declaracions d’impostos dels guanys personals i corporatius del president relatives als darrers vuit anys. La fiscalia ha demanat els documents com a part d’una investigació sobre pagaments de diners en secret a l’actriu porno Stormy Daniels.
L’advocat privat de Trump Patrick Strawbridge va argumentar que el poder del Congrés per investigar el president havia de restringir-se a un propòsit legislatiu clar i va advertir que, en cas contrari, s’obriria la porta a “interminables citacions i fustigacions” contra el governant liderades pel partit que controli una de les cambres del Legislatiu.
Però la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, considerada un dels membres de l’ala progressista del Suprem, va comparar la situació analitzada amb les investigacions sobre el cas Watergate, durant la presidència de Richard Nixon (1969-1974), i el Whitewater, que va afectar el president Bill Clinton (1993-2001), en els quals el Congrés va buscar informació financera i registres de signatures d’advocats privats. “Com es poden distingir tots aquests casos?”, va preguntar la magistrada.
L’advocat privat de Trump en aquesta causa, Jay Sekulow, va al·legar la immunitat del cap d’estat mentre sigui a la Casa Blanca i va assegurar que una decisió favorable del Suprem a la petició de la fiscalia de Manhattan comportaria “armar” 2.300 fiscals de districte de tot el país per “assetjar, distreure” el president i “interferir-ne” la gestió.
L’advocat Carei Dunne, en representació del fiscal de districte de Manhattan, Cyrus R. Vance Jr, va instar a resoldre aviat aquest cas, va remarcar que “s’han perdut nou mesos” a causa de la demanda interposada per Trump i va assenyalar que els presidents han de tenir “responsabilitats” com “qualsevol altre ciutadà”.
Cop dels Estat Units a Cuba
El Departament d’Estat nord-americà va anunciar ahir que ha inclòs Cuba a la seva llista de països que “no cooperen completament” amb els EUA en la lluita antiterrorista, una mesura que prohibeix vendre armes a l’illa i que també afecta Veneçuela, l’Iran, Síria i Corea del Nord. Aquesta és la primera vegada que Cuba apareix en aquesta llistades de 2015, quan el govern de l’aleshores president nord-americà, Barack Obama, va retirar l’illa de la seva llista d’estats patrocinadors del terrorisme. Cuba va respondre als EUA que el país caribeny és “víctima” del terrorisme “organitzat, finançat i executat” per Washington.
