“El PSC tenia a la seva mà que passés una altra cosa”

La situació ve de molt lluny. La incapacitat de les forces de progrés per bastir una alternativa sòlida que freni una sagnia de vots que haurien de ser d’esquerres, però que se’n va cap a Albiol, és una circumstància que no es gesta en unes hores abans del ple de dimarts. Voler canalitzar la frustració, que jo també comparteixo, per tot el que ha passat cap a un únic culpable, és un mecanisme de defensa que impedeix fer una anàlisi profunda de què està passant a la ciutat i com ho hem de resoldre. Ens hem de reconèixer com a actors polítics, i no com a enemics. Si volem bastir una majoria superior al PP i poder governar, cal alguna cosa més que escenificacions com la que hi va haver dimarts.

Cal recordar, primer, que la proposta que obre la possibilitat d’una negociació no apareix fins que falten menys de 24 hores per al ple d’investidura. I nosaltres vam demanar des del principi, tant en l’àmbit nacional com en el local, que aquestes converses havien de respectar la nostra manera de ser, i si hi havia propostes que suposessin un canvi important, no es fessin a última hora. Ja sabem que allò clàssic en aquests processos és jugar a esgotar els terminis per sortir en l’últim moment amb un plantejament que t’acorrala i t’obliga a acceptar-lo. Però nosaltres funcionem d’una altra manera i demanàvem un mínim marge de maniobra.Si no fos que vull pensar que de debò es volia l’acord, pensaria que es van portar les coses fins a l’extrem perquè fos impossible que ens hi sumessin, i així poder-nos assenyalar com a culpables. Dit això, l’escull més important amb què vam topar és que havíem sabut trobar una fórmula per poder sotmetre l’acord a l’assemblea de Guanyem, però això, a última hora, va ser invalidat. I, per tant, no podíem firmar un compromís que ens negava com a essència del que som.

Però és que nosaltres, precisament, el que hem estat dient, i des del primer dia, és que no n’hi ha prou amb dir que Albiol no ha de ser alcalde, sinó que hi havia d’haver una alternativa de govern sòlida i amb garanties de funcionar. Jo ja sé que aquest argument és poc creïble a partir del moment que el 2019, i justament per la pressió que el PP podia tenir l’alcaldia, Guanyem va retirar la seva candidatura.Però si posem el debat en aquests paràmetres, qui tenia a la seva mà decidir que passés una altra cosa era el PSC. Jo vaig treure 10 vots i només me’n van faltar quatre per treure la majoria, perquè la resta de forces, malgrat la crítica que em fan, em van votar. Per tant, estava clar que si el PSC retirava la seva candidatura, teníem el pas barrat a Albiol.

Ells ja saben què van fer amb nosaltres el 2019, on de paraula ens van dir que podíem seguir negociant per mirar de partir-nos l’alcaldia i després, a l’hora de la veritat, tot el que havíem parlat es va esfumar. L’error de dimarts és un error intencionat, perquè es focalitza el fracàs de l’acord en la no signatura del document i es carrega totes les tintes cap a una organització. I això és una escenificació volguda. Jo no estic gens contenta, gens, pel fet que Albiol sigui alcalde, i menys encara pel fet que les forces de progrés no hàgim estat capaces de resoldre la situació, i ara es vulgui entrar en una espiral que ho faci tot encara més difícil. Perquè amb menystenir i culpabilitzar Guanyem no sé què es busca exactament. El que diem nosaltres és que ens hem de culpabilitzar tots, nosaltres també, i construir un espai de confiança que ens permeti avançar cap a un futur.

Molta gent m’ho pregunta, però si tot es basa a culpabilitzar una sola organització d’aquest fracàs i a invalidar-la per seguir fent la seva feina, quin recorregut té això? Perquè, oi que no hi ha cap partit que pugui fer una cosa així tot sol? Oi que caldrien els vots de tots?

La proposta la va fer el senyor Iceta, i la pregunta és per què no ho va fer deu dies abans. El relat de culpabilitzar de tot el que ha passat una única organització és molt més còmode que no pas analitzar que li està passant, a Badalona, i que han de fer totes organitzacions, inclosa la nostra, per poder-ho resoldre. Però de la mateixa que el 2019 no vaig voler acceptar els elogis que se’m van fer, tractant-me d’heroïna, ara no acceptaré la culpabilització cap a Guanyem Entre moltes altres coses, perquè jo defenso un projecte col·lectiu, on la decisió la pren l’organització, i perquè és un error focalitzar tota la responsabilitat en un. Nosaltres ens equivocaríem, també, si donéssim tota la culpa al PSC. I això no ho estem fent.

Potser aquest marc no era el millor moment per entrar en un procés de resolució de conflictes. Però estàvem en un camí per recuperar la confiança mútua, però treure aquella clàusula... El senyor Guijarro i jo vam invertir hores de conversa per millorar aquest marc, però això no es cura en unes hores. Aquesta confiança hi ha de ser.

No tenim cap altra opció. O ho fem així, o tenim PP per molts anys. Potser en lloc d’intentar competir amb els teus companys d’esquerres, s’ha de fer amb el rival comú que és el populisme de dretes. I aquest és l’enfocament que ho faria canviar tot. No s’ha de veure Guanyem com una amenaça, sinó com un actor més d’aquest front d’esquerres.I nosaltres aquest debat el vam fer. O algú es pensa que va ser fàcil d’acceptar com a company de viatge una organització que és règim del 78, 155 i formes de fer polítiques antigues? Però vam veure clar que això, sense el PSC, no es podia fer.

Sobre tot plegat hi ha una mica de llegenda, perquè hi ha qui fa la lectura que se’m veta perquè es diu que soc independentista, però, per contra, aquests dies hem vist que el PSC proposava partir-se l’alcaldia amb ERC.

La decisió que he de jugar a l’espai polític que represento no és meva. L’únic lloc on es pot analitzar quin ha de ser el meu paper dins el moviment és l’assemblea. I aquí cal respectar les organitzacions, que són sobiranes. I jo estic sotmesa a la confiança de la meva organització sempre.