Política

El reglament es reformarà sense acord amb l’oposició

JxCat, ERC i la CUP duran en solitari al ple la proposició de llei amb els canvis en constatar que la investidura telemàtica és un escull insalvable amb la resta

La idea és preservar els punts pactats

La reforma del reglament del Parlament per regular-hi en detall els supòsits en què els seus òrgans podran funcionar per via telemàtica ja no té més recorregut conjunt entre els grups del govern i els de l’oposició, i arribarà pròximament al debat i votació del ple amb l’únic aval i majoria dels tres grups independentistes, després que en els pròxims “tres o quatre dies”, segons fonts consultades, acabin de tancar els detalls del text comú que presentaran ara com a proposició de llei. Després d’algunes setmanes en què s’havia treballat per assolir un acord unitari, la reunió de la ponència conjunta per a la reforma que es va fer dilluns a la tarda va servir perquè s’escenifiqués la ruptura i la resta de grups es desmarquessin finalment de la iniciativa, arran principalment d’un escull que s’ha demostrat insalvable: la possibilitat de celebrar plens d’investidura, mocions de censura i qüestions de confiança per videoconferència, una qüestió a la qual l’oposició es nega en rodó. “Per la seva naturalesa, en aquests plens s’hi hauria d’exigir la presència de manera reforçada perquè s’atorga o es retira la confiança de la cambra al president”, s’exclamaven ahir fonts socialistes, partidàries de definir una excepció per a aquests casos. “Són procediments de massa importància perquè els que s’hi sotmetin i els que els hagin de votar ho facin des de la distància”, reblaven també des dels comuns. “Malauradament, no s’ha arribat a un acord i no donarem suport a la reforma, malgrat que compartim molts dels punts treballats, també la possibilitat d’acordar la celebració de plens telemàtics”, subratllaven, tot assegurant que han estat “flexibles” per mirar d’assolir un consens.

En el rerefons de la negativa de l’oposició, encara més vehement en Cs i PP, és evident que hi pesa també el factor Puigdemont, l’expresident que, tot i que ja no ho pot tornar a ser aquesta legislatura perquè ja no és diputat, podria reaparèixer en futures llistes amb la promesa d’aspirar a una eventual investidura a distància. De fet, quan a principi de legislatura JxCat va insistir a endegar la reforma, no amagava que la volia per reinvestir-lo, si bé amb la pandèmia s’ha reactivat la tramitació i ara s’hi han afegit nous motius de pes. Més que un temor imminent, al PSC puntualitzen que el que els amoïna és que JxCat vulgui instaurar “un precedent” que en el futur pugui dur a una interpretació “anàloga” per a l’expresident, a partir del reglament ja reformat.

No volen excepcions

En canvi, als grups de govern la posició és ben diferent. “L’oposició hi veu fantasmes, la nostra única intenció política és no posar límits a una reforma que es fa per introduir canvis profunds”, asseguraven ahir des de JxCat, que inicialment va registrar un text propi basat en l’informe sobre la qüestió que els lletrats van fer al març, dies després de decretar-se l’estat d’alarma, però que després va retirar, com demanava ERC, per negociar la reforma entre tots. Això sí, tot i que llavors semblava que només els de Torra ho defensaven, també els republicans s’han arrenglerat al final en la mateixa línia vermella: “No volem restringir ni limitar que cap debat sigui telemàtic, que no es posin excepcions de cap tipus per si després surten causes de força major”, argumenten. De propostes per al consens n’hi ha hagut d’altres, com ara els plens “híbrids” amb intervencions presencials i telemàtiques, que proposava el govern, o la possibilitat d’habilitar espais fora del Parlament però dins del país per fer-hi plens oficials, que ha defensat l’oposició.

Bona part consensuada

La ruptura arriba després que els grups ja haguessin fet un bon tros del camí en comú, ja que havien assolit pactes en diverses qüestions. La majoria, per exemple, ja estava d’acord a validar el vot telemàtic, que de fet ja s’està donant; que els plens ordinaris puguin fer-se per videoconferència, i també que el reglament ha de recollir els casos excepcionals que podrien activar-los, que en tot cas hauria d’aprovar la majoria de la mesa i dos terços del ple. Des d’ERC, ara aposten per respectar aquests punts ja acordats, i mantenir-los com a base “per articular a partir d’ara un text final que reculli al màxim les opcions que més suports han rebut durant les sessions de la ponència”. Fonts dels socialistes, en canvi, ahir en recelaven i temien que en l’acord final dels tres grups independentistes es faci marxa enrere en algun dels punts de consens.

No hi ha encara terminis clars a partir d’ara, però no es preveu que la proposició de llei final trigui gaire a anar al ple. Un cop JxCat, ERC i la CUP hagin pactat el text, es convocarà una última reunió de la ponència perquè hi doni el vistiplau formal, que serà l’últim tràmit abans del debat i la votació en el ple. Els grups impulsors ja van dir que volen que es faci pel procediment de lectura única, que permetria reduir terminis per enllestir-ho en un mateix dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES