Hi va haver “guerra bruta econòmica”

Els poders estatals, amb el govern i la monarquia al capdavant però la complicitat també de les oligarquies empresarials i financeres pròpies, van maniobrar coordinadament fins i tot abans del 155 per mirar de desestabilitzar l’economia catalana a fi d’aturar el procés i dissuadir la població. Aquesta, amb matisos segons els grups, és una altra de les grans conclusions de la comissió parlamentària. La “guerra bruta econòmica” inclou les pressions de l’Estat, amb una “tasca ingent” del rei Felip VI, segons ERC, perquè empreses ubicades a Catalunya en traguessin la seu social, amb l’ajut del decret ad hoc del 6 d’octubre del 2017 per permetre el trasllat sense l’aprovació de la junta d’accionistes, cosa que segons els comuns van fer 3.700 companyies amb un volum de facturació de 100.000 milions. “Va ser un decret per accelerar i facilitar la fugida de les seus socials”, és el seu retret principal, això sí, ja que més aviat hi passen de puntetes. Els independentistes, en canvi, també denuncien la “utilització discrecional” de fons públics, ja que se’n va promoure la retirada massiva dels bancs catalans: uns 35.000 milions segons JxCat, un terç dels quals ho serien per decisió del govern estatal, segons ERC, concertat “amb alts executius unionistes que van voler imposar les seves tesis polítiques a decisions empresarials”. Els republicans ho exemplifiquen amb informacions com ara que Ports de l’Estat, Renfe, Adif, RTVE i altres haurien retirat fins a 2.000 milions del Banc Sabadell en un sol dia, un fet “especialment greu” pel risc inherent de provocar “un pànic bancari descontrolat”.

És clar que, segons les seves conclusions, el decret per facilitar el trasllat es va fer “a petició de les grans entitats financeres”, tal com van reconèixer de forma “vehement i explícita” els directius que van comparèixer a la comissió, que van justificar la demanda de regular-ho per la “sagnant fuita de dipòsits” que patien. ERC constata que allà van admetre que el decret, que troba “imprescindible” que ara es derogui, va ser “negociat directament” entre la cúpula de CaixaBank i el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas. Els republicans –que també veuen “incompatible” l’actual càrrec de vicepresident del Banc Central Europeu de Luis de Guindos amb l’“actuació irresponsable” llavors com a ministre d’Economia– denuncien, a més, que el suport al govern espanyol es va ampliar al trasllat de les participades industrials i asseguradores de les entitats financeres, així com a notes o declaracions públiques de suport.

“La intervenció de l’Estat va comptar amb significats suports i complicitats entre les elits i oligarquies catalanes dels àmbits empresarial, bancari i financer, jurídic i dels mitjans. I es va fer especialment públic i manifest en aquelles més vinculades a l’Íbex 35”, asseguren les conclusions de la CUP, que ho troba també “especialment evident” per les compareixences en què van manifestar “la seva complicitat i suport al 155 i a l’operació repressiva corresponent” per prioritzar la seguretat jurídica associada als riscos i interessos financers per sobre dels drets democràtics. Els cupaires reclamen que l’informe final de la comissió inclogui una relació de les entitats, institucions o empreses “de les quals hagi restat palesa la col·laboració activa” en l’aplicació del 155.

JxCat evita carregar responsabilitats sobre entitats i empreses per culpar del seu comportament les pressions rebudes del rei i el govern espanyols, a qui reproven per actuacions amb “ la voluntat de perjudicar l’economia catalana”. I és que les conclusions de JxCat no són menys dures, ja que denuncien maniobres ja anteriors al 155 a fi de “provocar un impacte social a Catalunya que creés un clima generalitzat de catàstrofe econòmica i així obligar les grans empreses a traslladar la seu social”. Abans del decret del 6-O, descriu JxCat, ja ho havia fet el Banc Sabadell, que ho podia fer per la seva normativa interna, i després van fer-ho també CaixaBank i la resta del seu grup, a més d’altres grans empreses com Abertis, Banco Mediolanum, Colonial, Grupo Planeta, Catalana Occident, Axa, Codorníu, Hotusa o Fichet. Això sí, JxCat es felicita perquè “en cap moment els interessats a provocar el caos empresarial a Catalunya” van aconseguir que es traslladés cap dels centres de producció, fet que atribueix a la feina del Departament d’Empresa per tranquil·litzar l’empresariat.