El PDeCAT es posa data límit per aclarir quin encaix manté amb JxCat
La direcció del partit, representada per David Bonvehí, aspira a evitar la dissolució de la formació i manté l’enfrontament amb Carles Puigdemont
Setmanes decisives per al PDeCAT. El cap de setmana del 25 i 26 de juliol el partit preveu celebrar el consell nacional que ha de servir per resoldre l’encaix amb JxCat. La direcció té marcades en vermell les dates, abans de l’aturada del mes d’agost, per reunir els consellers nacionals del partit. El president, David Bonvehí, aspira a evitar la dissolució de la formació.
La reunió –encara no s’ha convocat– servirà per desencallar l’endreça postconvergent i dirimir el futur del PDeCAT. La direcció –Bonvehí hi té majoria– manté l’enfrontament amb Carles Puigdemont, que podria concretar els propers dies la seva proposta de crear una organització nova. Els crítics amb Bonvehí –liderats per Míriam Nogueras– confien tenir majoria en el consell nacional.
Per la seva banda, els afins a Bonvehí tenen l’objectiu d’arribar a la cita decisiva amb possibilitats de mantenir les sigles del partit. La direcció recorda que, de fet, la marca de JxCat pertany al PDeCAT, i que la formació de Puigdemont es va presentar a les eleccions del 2017 gràcies a una coalició entre CDC i el Partit Demòcrata. Tot i això, fonts de l’executiva neguen que es plantegin usar la marca de JxCat en cas de trencament.
En acabar l’executiva extraordinària de divendres passat, el portaveu del partit, Marc Solsona, va insistir que les bases podrien debatre i votar “qualsevol” proposta que s’hi fes arribar. Els quatre exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Lluís Puig van fer-ne arribar una a la direcció, que la majoria que hi té Bonvehí va rebutjar. Ahir, els quatre dirigents van comunicar que retiraven la proposta per no generar “tensió” dins el PDeCAT. Apostaven per convocar una assemblea constituent dels electes de JxCat –sense establir cap termini–, i que passats sis mesos de la creació i la consolidació del nou partit, el PDeCAT debatés si es manté o bé es dissol en la nova formació.
La marxa enrere dels quatre exconsellers facilitarà que Puigdemont concreti la seva proposta de crear una organització nova, que ha d’anar “més enllà” de JxCat i la Crida. Mentrestant, continua la guerra oberta entre l’expresident i Bonvehí, que al seu torn manté converses amb la Crida i el seu líder, Jordi Sànchez. Els presos, però, prioritzen la creació del nou espai polític al voltant de Puigdemont.
Lliures i la unitat del catalanisme
El partit Lliures celebra avui la cinquena conferència de la formació amb la voluntat de defensar la unitat del catalanisme, un catalanisme que vol “moderat, centrat i constructiu”. Durant la trobada també es decidirà la nova estructuració de la direcció del partit. L’entitat anuncia que es vol preparar davant d’una situació “conseqüència de la incompetència absoluta” del govern per encarar la crisi de la Covid-19, i d’un procés polític sobiranista que “ha debilitat l’estructura i la praxi de la política catalana” i que ha abocat Catalunya “a un desgavell polític, social i institucional majúscul”. Lliures preveu eleccions catalanes “abans de fi d’any” i creu que els comicis presenten el “risc” d’una “cronificació” dels conflictes.
Lliures afirma que vol aportar les línies prioritàries al “redreçament polític i econòmic” del país, que passen per “impulsar l’aliança electoral del catalanisme”.
