Política

De cent mil en cent mil

Al llarg de quatre anys i fins al 2012, el rei emèrit hauria retirat mensualment fins a 5 milions d’euros del compte suís

Reforç en la fiscalia, que estudia si pot ser jutjat només per fets a partir del 2014

El rei Joan Carles I retirava periòdicament més de 100.000 euros en efectiu del compte de la banca Mirabaud a Ginebra de la Fundació Lucum, la qual, segons la investigació de la fiscalia helvètica, estava creada per ell mateix com a societat pantalla per ocultar els diners suposadament provinents de la monarquia saudita.

Aquesta nova informació, publicada ahir per El Confidencial, assenyala que la retirada d’aquesta gran quantitat de diners es va produir entre els anys 2008 i 2012. És a dir, i segons la documentació i les declaracions de l’advocat i el gestor del rei emèrit davant el fiscal suís Yves Bertossa, just a l’inici de rebre els diners dels saudites i fins a fer-ne donació a la seva amiga Corinna Larsen. En aquell moment, la Casa del Rei rebia –com ara– una quantitat anual de diners dels pressupostos generals de l’Estat, ja que en aquell moment i fins a la seva abdicació (19 de juny del 2014) era el cap de l’Estat. Traspassada la corona al fill, va continuar rebent una assignació anual, la qual no li ha estat retirada fins al febrer passat per Felip VI, just després de fer-se públics els presumptes delictes fiscals.

La documentació comptable que publica El Confidencial també rebat les afirmacions –publicades aquest dijous pel diari El Mundo tot citant fonts anònimes de l’entorn del rei emèrit– en les quals es negava que els 65 milions del compte de Lucum provinguessin de comissions il·legals pel contracte milionari de la línia de l’AVE a la Meca. Aquesta documentació constata la transferència realitzada el 8 d’agost del 2008 de 64,5 milions d’euros pel rei saudita. I com només unes setmanes després s’inicien les retirades periòdiques mensuals de 100.000 euros, les quals, suposadament, haurien servit per pagar despeses no declarades d’activitats de la família reial.

“Despeses personals”

La primera retirada hauria servit per abonar els honoraris professionals de l’advocat Dante Canonica i del gestor de fons Arturo Fasana, que el rei emèrit hauria cridat per ajudar-lo a crear la fundació Lucum en un paradís fiscal –Panamà– com a pantalla per poder després obrir el compte a Suïssa. Tots dos són investigats pel fiscal Bertossa.

Després d’aquestes transaccions inicials, Joan Carles I va començar a retirar periòdicament els diners: el gener del 2009 van ser 207.000 euros; dos mesos després, 205.000, i al juny, 209.000 euros. Tots sota el concepte de “despeses personals”. La mecànica d’extreure grans quantitats per finestreta i en efectiu es va repetir al llarg dels anys següents. El 2010, es van extreure en diferents vegades 1,5 milions, i la retirada de més quantia va ser el 16 de desembre d’aquell mateix any, per un import de 303.000 euros. Els moviments van continuar fins al juny del 2012, quan després de l’accident del rei emèrit en una cacera d’elefants a Botswana i l’escàndol que va originar, la banca Mirabaud va obligar-lo a tancar el compte, preocupats per la reputació internacional de l’entitat financera.

Abans, Joan Carles I va signar un document, que ahir desgranava El Español, en el qual autoritzava la transferència de tot el que quedava –uns 60 milions– a un compte de Corinna Larsen al paradís fiscal de Panamà. En el document s’especifica que l’amiga del rei emèrit no era la seva testaferro i, un cop transferits els diners, ordenava la dissolució de la Lucum.

La Fiscalia General de l’Estat va emetre ahir un comunicat anunciant el reforç de l’equip de fiscals que investiguen el cas i que tractarà de “delimitar o descartar” la rellevància penal dels fets. És a dir, si obren causa judicial contra el rei emèrit. Ara bé, encara que decidissin que sí, Joan Carles I només podria rendir comptes davant la justícia per fets posteriors la seva abdicació en Felip VI, el juny del 2014. Segons destaca la mateixa fiscalia, abans queda legalment protegit per la inviolabilitat del cap d’estat.

LES FRASES

Això no va contra el rei, sinó contra la monarquia constitucional i la unitat nacional
Pablo Casado
PRESIDENT DEL PP
La ciutadania ja no està disposada a tolerar certs privilegis, ni la corrupció ni la impunitat
Pablo Iglesias
VICEPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Ábalos rebaixa l’expectativa

La Constitució estableix, en l’article 56.3, que la figura del cap d’estat és “inviolable” i “no està subjecte a responsabilitat” mentre en sigui. Amb l’abdicació, Joan Carles I la va perdre i ara la té Felip VI. Arran de la crisi, el president Sánchez va obrir dijous la porta a eliminar una protecció que exonera legalment el rei de qualsevol delicte. El vicepresident, Pablo Iglesias, va mantenir ahir: “Creix un debat sobre la utilitat de la monarquia” i va elogiar la “valentia i sensatesa” de Sánchez. En tromba va respondre-li el president del PP, Pablo Casado: “Exigeixo a Sánchez que digui que no demana l’abdicació ni un referèndum sobre aquesta”. El socialista José Luis Ábalos, va rebaixar el plantejament, tot negant que estudiïn portar-ho al Congrés. La reforma de la Constitució que afecti la corona requereix ampli suport, eleccions i referèndum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El ball de dates electoral

barcelona

El recurs al cas Puig Antich compet al TC

barcelona

La fiscalia no veu delicte en la crítica d’Aragonès al rei

barcelona

Trump insinua que Harris no compleix els requisits per ser vicepresidenta

WASHINGTON

Una màquina de conspiració

Washington

Palestina rebutja de ple l’acord dels Emirats amb Israel

JERUSALEM

Dolors i Montse Bassa presenten llibre a Girona

girona
UNIÓ EUROPEA

Estudien noves sancions contra el règim bielorús

El PIB espanyol, el més colpejat en el segon trimestre
UNIÓ EUROPEA

El PIB espanyol, el més colpejat en el segon trimestre