Comença la cimera europea per negociar el pla per rellançar l’economia amb “diferències importants” entre els 27
Merkel i Michel admeten que les converses seran “difícils”
Macron es mostra “prudent”
La cimera dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea per negociar el pla per rellançar l’economia després de la crisi de la covid-19 ja ha començat, però amb “diferències importants” entre els líders que fan complicat l’acord, segons apunten fonts comunitàries. Els líders negocien un pla que inclou un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros -500.000 milions en transferències i 250.000 en préstecs- i un pressupost reduït a 1,074 bilions. Malgrat la pressió d’alguns líders per arribar ràpid a un pacte, l’acord “no està garantit”. De fet, el president del Consell Europeu, Charles Michel, coincideix amb la cancellera Angela Merkel que les converses seran “difícils”, mentre que el francès Emmanuel Macron ha volgut ser “prudent”.
La primera reunió presencial des de l’inici de la pandèmia ha desencadenat tota una nova logística a l’edifici on es reuneixen els líders dels 27. Les delegacions s’han reduït, es fan desinfeccions de sales a cada pausa, hi ha ascensors exclusius per als líders, no hi poden accedir els periodistes i és obligatori portar mascareta quan no es pugui respectar la distància de seguretat.
A l’arribada a la cimera, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha admès que serà una negociació “molt difícil”, però veu possible un acord. “Amb coratge polític és possible aconseguir un acord”, ha dit el belga abans d’entrar a la reunió.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assenyalat que si la UE ho fa “bé”, pot “superar la crisi i sortir-ne més forta”. “Totes les peces necessàries estan sobre la taula i una solució és possible. És el que la gent d’Europa espera de nosaltres”, ha dit Von der Leyen.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha admès que “les diferències són encara grans”. “No puc dir si arribarem a un acord”, ha dit Merkel, que ha subratllat que seria “desitjable”. “Espero unes negociacions difícils”, ha afirmat.
El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat que ara és el “moment de la veritat per a Europa” i ha reclamat “solidaritat” i “ambició” als seus homòlegs europeus. “Les pròximes hores són decisives”, ha dit Macron, que ha dit “confiar” en la possibilitat d’acord malgrat ser “prudent”.
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que tindrà una actitud “constructiva” per arribar a un acord. “Espanya té voluntat per trobar un acord”, ha dit en arribar a la cimera. Segons Sánchez, els estats estan “obligats” a pactar davant la crisi causada per la covid-19.
Els punts de negociació
Del paquet econòmic, els punts més conflictius són el volum del fons de recuperació, la proporció de préstecs i transferències, la majoria necessària per aprovar els plans de reformes presentats pels estats i les compensacions als contribuents nets.
Els ‘frugals’ – els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia- defensen un fons més reduït i basat en préstecs i el manteniment dels reemborsaments per aportar més al pressupost del que reben. A més, els Països Baixos volen que els plans de reformes presentats pels estats hagin de ser aprovats per unanimitat, cosa que permetria vetar els plans que presentin estats com Espanya o Itàlia per accedir als fons.
En canvi, estats com Espanya, Itàlia o Alemanya pressionen per assolir un acord com abans millor, idealment abans de la pausa d’estiu. Espanya i Itàlia, els dos estats europeus més afectats per la pandèmia, estan més còmodes que els ‘frugals’ amb la proposta que hi ha sobre la taula i defensen la necessitat que part dels fons siguin en forma de transferències per no augmentar el deute.
Divergències entre els líders
El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha dit abans d’anar cap a la cimera que les possibilitats que hi hagi un acord estan “per sota del 50%”. “Al final, el contingut és més important que la velocitat”, ha dit Rutte, que ja ha avisat que no té pressa per a l’acord sobre el pla.
El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha admès les “divergències existents”, però ha assenyalat que hi ha la “determinació que cal superar-les” perquè és “en l’interès de tots els ciutadans europeus”.
Al seu torn, el primer ministre portuguès, António Costa, ha instat a “no perdre temps i prendre les decisions ràpidament” per donar “resposta a la urgència”.
El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, ha defensat que “no hi ha cap motiu que no impedeixi arribar a un acord en aquesta cimera” recordant que està en joc “la depressió més gran des de la Segona Guerra Mundial”. Mitsotakis ha reconegut que hauran de fer algunes “concessions” per pactar un fons de recuperació, però que han de garantir una “solució ambiciosa”.
El primer ministre letó, Arturs Krisjanis, ha defensat que la UE necessita “certeses” en aquests moments difícils. “Volem un resultat i treballarem fins que tinguem un resultat”, ha dit en una intervenció sense preguntes a la seva arribada a la cimera.
El primer ministre d’Estònia, Jüri Ratas, ha admès que seran dos dies de “difícils” negociacions”, però creu que “tots els estats hauran de fer concessions” per trobar un acord sobre el fons de recuperació. “La proposta sobre la taula és un bon punt de partida”, ha dit Ratas, que ha defensat una resposta “forta i unida” de la UE davant la crisi de la covid-19.
El primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, ha dit que és una “trobada important” i ha instat els 27 a ser “solidaris”, però també ha remarcat que cal un “control” sobre els fons. “Solidaritat, regles i control”, ha dit.
El primer ministre eslovè, Janez Jansa, espera que s’arribi a un “bon acord”. “Ja és hora que la UE doni una resposta”, ha exigit a la seva arribada.
El primer ministre txec, Andrej Babis, ha criticat diversos punts de la proposta, com per exemple que un dels criteris d’assignació dels fons sigui l’atur registrat entre el 2015 i 2019. Segons Babis, això “penalitza els que han aplicat polítiques exitoses” en ocupació. “No es pot motivar els països a tenir atur”, ha dit el primer ministre txec.
La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ha assegurat que serà una “negociació difícil”, però s’ha mostrat positiva. “Tinc esperances ara mateix”, ha dit. Marin ha afirmat que tots els estats tindran “veu” en les converses i que s’hauran de fer concessions per trobar “solucions comunes” a la UE.
La primera ministra belga, Sophie Wilmès, ha remarcat que “la unió fa la força” i ha instat a “aplicar-ho” en la cimera. “Estem satisfets amb la proposta”, ha dit. El primer ministre de Bulgària, Boyko Borisov, ha afirmat que es tracta d’una cimera “extremadament important” i ha reivindicat els fons agrícoles i de cohesió. “Confio que, malgrat les diferències, tinguem una decisió de consens”, ha dit. El primer ministre d’Irlanda, Micheál Martin, ha dit que “és molt important que la UE doni, col·lectivament, un missatge fort als ciutadans que té la capacitat de gestionar aquesta crisi sense precedents”.
El president lituà, Gitanas Nauseda, ha assegurat que els fons de cohesió al macropressupost de la UE són molt importants per al seu país. “El fons de recuperació no es pot finançar a costa del Marc Financer Plurianual”, ha avisat. Nauseda també ha mostrat el seu malestar per la manca de pagaments directes als països de l’est i ha recordat que els socis europeus van prometre el 2013 que s’anirien augmentant aquestes transferències. “Només vull recordar les promeses”, ha reblat.
El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha criticat la proposta de Michel i ha dit que donarà el seu vistiplau al pla depenent dels diners que vagin destinats al país en infraestructures, agricultura i per a la transformació energètica.
