“Han intentat desgastar el govern de Girona amb relats incerts”

Jo considero que gràcies a la negociació que he estat fent la ciutat hi ha guanyat.

Aquí pot haver-hi una confusió. Fa tres anys, quan em van reunir a la conselleria de Salut, em van dir que el Trueta anava exactament al davant del Santa Caterina, en uns terrenys exclusivament de Salt. I aquí hi havia també més problemes afegits que ara han quedat resolts. Ara l’acord és que una tercera part del parc serà a Girona i això em permet fer una transformació urbanística molt important al barri de Can Gibert.

Sí, és ben bé així, perquè quan m’ho van comunicar era sense cap tipus de contraprestació, cap fórmula per decidir què passaria amb l’edifici del Trueta ni amb l’atenció d’urgències de la meitat nord de Girona i dels municipis del nord de la comarca que tenen com a referència el Trueta. Després d’aquesta negociació, en què per cert em vaig quedar completament sola, perquè abans hi havia unanimitat que anés als terrenys de Girona i aquest darrer any els altres grups se n’han anat desmarcant, he aconseguit resoldre incerteses que haurien sigut problemes per a la ciutat. És a dir, no només el Trueta anirà encavalcat entre Girona i Salt i això permetrà transformar Can Gibert, sinó que el sector nord queda totalment protegit, en equilibri, amb un equipament sociosanitari a l’edifici del Trueta i un nou centre d’urgències. I, a més, un nou CAP a l’Eixample. Crec que era molt intel·ligent acabar arribant a aquest acord. És un exercici de responsabilitat i no només cap als ciutadans de Girona, sobretot, sinó també de certa capitalitat amb els municipis del nord, i per tant estic satisfeta del resultat de la negociació.

A veure, ho veig una mica difícil, però per part nostra no serà que no es miri d’anar el més ràpid possible. És tot el que puc dir.

Allò ara es desenvoluparà molt ràpid. Ja tenia un munt de núvies esperant per començar a demanar llicències. Això no em preocupava en absolut.

En absolut suposa una crisi per al govern. Era una persona de molta vàlua i que era important per a l’equip, però l’Eduard Berloso també és molt important per mi, de la meva absoluta confiança, està gestionant els contractes més importants de la ciutat. Són perfils diversos però tots dos molt bons. Jo, després d’haver passat en 10 mesos l’enorme crisi pública de les sentències contra els presos polítics, la del Glòria i la de la Covid, us asseguro que, ni el tema del Trueta ni que un regidor per raons personals després de nou anys decideixi fer un canvi a la seva vida, per mi això de crisi no en té res, les altres sí que eren crisis.

Com que ara tenim tot un mes de marge, perquè fins al setembre tampoc no pot entrar en actiu el nou regidor, ho he de pensar bé. Trobarem una solució, la millor fórmula, i quedaran totes les àrees molt ben liderades...

No ho havia pensat mai, però t’he de dir que no. És que, com que estem tan imbuïts, no he notat ni més ni menys feina, perquè són totes les hores de tots els dies. Segueix sent igual.

No, perquè jo quan estic al Parlament tinc el 100% dels meus sentits pensant en la ciutat i en el món local. En moltes normes i propostes de resolució, ha estat molt útil que al Parlament hi siguem alcaldes i alcaldesses. Segona cosa, alguns dels que ho han criticat tenen alcaldes i alcaldesses al Parlament i al Congrés, per tant són una mica hipòcrites. Tercera cosa, els 38 milions per a la reforma de la incineradora, per exemple, algú es creu que això és enviar un correu i ja et venen els 38 milions? No, les coses s’han de treballar. A mi el fet d’estar al Parlament i poder tenir els consellers i conselleres a la bancada de davant m’ha estat molt útil per molts temes. I en aquest sentit jo crec que compensa. Personalment, desgasta molt més, és clar, és un esforç immens, però per la ciutat estic absolutament convençuda que compensa. I, encara més, l’alcalde del PSC en el seu dia també estava al Parlament...

És que són mocions polítiques, no són acords de govern. És una expressió de voluntat. Una cosa són les propostes d’acord que presenta el govern, que és aquí on l’oposició pot influir aprovant-les o no, i una altra que, sense tenir en compte pressupost, ni recursos humans, ni si és contradictori amb d’altres mesures que s’estan emprenent, a través de mocions polítiques es pugui afectar directament accions de govern.

Moltes coses, ja les treballem. El que passa és que, per més que ens poséssim d’acord en un cosa, després ens trobarem que no té pressupost. És tan fàcil com això. Quan s’han de prendre les decisions és quan es fa el pressupost.

Sí, una oposició en bloc.

Les fórmules matemàtiques són les que són i, per tant, tot és possible. L’oposició ha de decidir si treballa per la ciutat o per desestabilitzar-la. La ciutadania sap que venim de 10 mesos en què hem tingut tres crisis enormes, i ens han vist matí, tarda i nit de dilluns a diumenges afrontant-les. Una oposició responsable no pot fer veure que això no ha passat. Quan aquests dos darrers mesos es parla que el govern està aturat, em sembla molt poc responsable eludir aquestes tres crisis, i també una falta de respecte no només cap als regidors sinó també cap als treballadors de la casa. Traiem un munt de temes. A part de gestionar les crisis, hem continuat gestionant el dia a dia. Només cal anar a l’hemeroteca. Que jo sàpiga una moció de censura es presenta quan hi ha un govern inexistent, inoperatiu o bé que hagi protagonitzat un gran escàndol. La ciutadania sap que no s’ha produït cap d’aquestes dues coses. Per tant, més enllà que s’estigui pensant en cadires, una possible moció no estaria justificada. I, a més, no té base social ni suport ciutadà. Aquesta és una maniobra purament política, no està justificada. Ara ve l’estiu, espero que tots reflexionem una mica i quan tornem l’oposició decideixi treballar per la ciutat i no per desestabilitzar-la.

Nosaltres estem aquí per servir la ciutat i es faran tan llargs com calgui. Els resultats electorals van ser clars, la ciutadania va dir que volia un govern de JxCat però que hagués de parlar i entendre’s o bé amb Guanyem, o bé amb el PSC, o bé amb Esquerra; tampoc no hi ha un grup d’oposició claríssim que preferissin. I això és el que estem fent. Sempre he defensat que arribar a pactes i acords enriqueix les polítiques, però això és quan per part de tothom es treballa en pro de la ciutat. Les mocions són declaracions de voluntats, no són executives legalment. El que és important és que tots se sentin apel·lats, com jo m’hi sento també, a pactar amb el govern, que és qui pot desenvolupar les propostes que s’acabin aprovant com a propostes d’acord. És això el que té sentit. Acords i pactes entre dos grups de l’oposició està molt bé, però no farà evolucionar ni progressar la ciutat.

És que és difícil parlar per a un període d’un mes. Crec que han intentat fer una política de desgast directe i desestabilització del govern amb relats incerts, purament per fer canvis de cadires. Però no hi ha un rerefons ciutadà. No hi ha aquesta percepció que estan dient ells, d’un govern que no es veu enlloc, si justament quan em para algú pel carrer em diu que soc a tot arreu! Són tàctiques polítiques: crear un relat i a veure si el poden fer calar. En no haver-hi base social, aquestes estratègies tenen una durada en el temps, perquè se’n veu la poca utilitat. Confio que tornarem a retrobar espais de confiança. Jo vull retrobar aquell Salellas pactador i responsable i no aquest Salellas del no a tot. Vull confiar que veuran que aquesta estratègia no és útil per a la ciutat. A més, el grau de compliment de tot allò que vam acordar amb ells és extraordinari. Ho hem complert gairebé tot. Això no va de pèrdua de confiances, no va del fet que ells han perdut la confiança en nosaltres i que no complim els acords, perquè ho hem fet. Això va d’altres coses, d’estratègies polítiques. És lícit, però no és bo per a la ciutat.

Jo fins que no trobem la vacuna ja viuré permanentment preocupada. La tensió a l’Ajuntament és permanent i no penso baixar la guàrdia en aquest tema. Una altra cosa és que veiem que no està evolucionant prou negativament. Ara està estable. Però ho analitzem cada setmana. No ens agafarà el toro, com no ens va agafar llavors.