Política

Aposta històrica per Harris

El demòcrata Joe Biden escull la senadora californiana com a companya de fórmula electoral

És la primera dona d’una minoria racial que aspira a ocupar el segon lloc de poder dels Estats Units

“No tinc cap dubte que he triat la persona correcta per unir-se a mi i ser la propera vicepresidenta dels Estats Units.” Joe Biden, aspirant presidencial del Partit Demòcrata a les eleccions d’aquest novembre, no va deixar marge per a la sorpresa, però alhora va fer un pas històric. La tria de la senadora Kamala Harris com a companya de fórmula electoral i aspirant a la vicepresidència era la més lògica i exempta de risc que podia haver fet. Escollir-la és, també, una nova fita en la igualtat als EUA: es converteix en la primera afroamericana i asiaticoamericana a formar part d’una candidatura al cim del poder d’un dels dos grans partits nord-americans.

Qui seria la número dos de Biden era el secret més ben guardat des de fa quatre mesos, quan l’exvicepresident havia aconseguit virtualment la nominació i va prometre que escolliria una dona. Havia anunciat una tria a principis d’agost i va allargar la decisió uns dies més, fins a la matinada de dimecres. Totes les travesses, que des del principi col·locaven Harris com a favorita, la van encertar.

El procés va ser llarg, intens i profund. Biden, que s’ha definit com una figura de transició cap a la nova generació de líders polítics –deixant entreveure que, en cas de guanyar les eleccions, serà president d’un únic mandat–, era conscient que la tria de la seva acompanyant en la cursa electoral era el seu testament polític, el missatge de com creu que ha de ser el Partit Demòcrata del futur. Amb l’elecció de Harris ho deixa clar: una dona jove i afroamericana. Una picada d’ullet a dos pols demogràfics (vot femení i minories) que seran cabdals en l’elecció del 2020.

Biden buscava algú que compartís els seus valors, que estigués preparada des del primer dia; algú amb qui tingués sintonia personal, com la que tenia ell amb Barack Obama. El desvetllament dels moviments socials per exigir justícia racial, que van esclatar després de la mort de George Floyd a mans de la policia, va augmentar la pressió perquè la tria de Biden no només fos una dona, sinó que fos afroamericana.

Tots els camins assenyalaven des del principi Harris, a qui coneixia de fa temps per l’amistat entre ella i un dels seus fills, Beau Biden. Però l’equip de Biden, hermètic pel que fa a qualsevol filtració, va fer un procés exhaustiu: va analitzar una vintena d’alternatives, i fins fa deu dies encara n’hi havia onze que tenien possibilitats. No es va resoldre fins al cap de setmana passat, amb dos noms sobre la taula: Harris i l’exassessora en seguretat nacional Susan Rice, també afroamericana, finalment descartada, però amb números per ocupar la secretaria d’Estat.

Tots els sectors del partit van aplaudir la decisió. “L’ha clavat”, va alabar l’expresident Obama, un dels consellers i assessors que, a l’ombra, van guiar Biden durant el procés de selecció –era un secret de domini públic que Harris era la seva favorita–. Activistes afroamericans i en favor dels immigrants van celebrar la decisió. El consens és pràcticament unànime i es dona un altre missatge d’unitat en un Partit Demòcrata amb diverses ànimes.

Biden escull com a companya una exrival presidencial que el va atacar brutalment a l’inici de la cursa amb crítiques per la seva posició sobre la segregació racial a les escoles, una acusació que ha quedat en el passat. Es vol donar així la imatge que Biden vol i pot perdonar, abraçant els crítics i tenint-los al voltant. “No hi ha rancor”, va dir.

Ahir va ser la presentació oficial de la parella electoral, però la primera fotografia –coses de la pandèmia– va ser la de la videoconferència en què Biden, la matinada de dimecres, li va proposar de manera explícita si volia el càrrec. “Aleshores, la resposta és sí?”, pregunta l’exvicepresident. “Absolutament sí”, respon Harris, a través de la pantalla, amb un somriure d’orella a orella.

Una estrella demòcrata per al futur dels EUA

Kamala Harris (Oakland, Califòrnia, 1964) era l’opció més lògica des del principi. Filla d’immigrants (pare de Jamaica, mare de l’Índia), “orgullosa” de ser negra, bregada en política nacional, figura popular al país i ben valorada dins del partit, la senadora californiana és l’epítom d’estrella demòcrata que encaixa a la perfecció en el que el partit estava demanant com a companya de fórmula del veterà Joe Biden, una aposta de futur que, si tot va bé, està en una posició immillorable per ser la candidata presidencial del 2024. Harris ha tingut una carrera fulgurant. Va passar de fiscal de San Francisco a fiscal general de Califòrnia en menys d’una dècada; fa tres anys, va guanyar un seient al Senat dels EUA i es va convertir en la segona afroamericana de la història a aconseguir-ho. Al Capitoli s’ha guanyat fama de contundent i exigent. La seva popularitat la va empènyer a presentar-se a les primàries demòcrates d’aquest any, intentant emular Obama, però, tot i la demostració de força de la presentació (va reunir més de 22.000 persones), no va arribar a les primeres votacions, ja que va pecar de falta de missatge polític clar. Diversos sectors socials, principalment del moviment Black Lives Matter, critiquen el passat com a fiscal a Califòrnia i algunes decisions, com la poca fermesa i definició per posar fi a la brutalitat policial. Ara és una de les principals veus que exigeixen una reforma.

El president Donald Trump, que va finançar part de la campanya de Harris a la fiscalia general de Califòrnia, no va esperar ni un minut a atacar-la, i ràpidament la va desqualificar al crit de “falsa” i “desagradable”, recuperant insults que ja va utilitzar per atacar Hillary Clinton ara fa quatre anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament rebutja l’enjudiciament i la possible condemna del president Torra

Barcelona

La CUP, a Torra: “Som al seu costat però els governs han de ser part de la solució”

barcelona

ERC reclama “respondre conjuntament” la inhabilitació de Torra per “no caure en un nou episodi de desorientació”

barcelona

JxCat avisa que només el Parlament pot atorgar o retirar la confiança al president de la Generalitat

barcelona

Els comuns veuen una “irresponsabilitat” que Torra no convoqui ja eleccions per acabar amb un Govern “zombie”

barcelona

Roldán insta Torra a plegar “si de veritat està tan preocupat” per la pandèmia

Barcelona

El PSC carrega contra el Govern “esgotat i sense credibilitat” i insisteix en les eleccions

Barcelona

Última jornada del debat de política general al Parlament

barcelona

Torra refusa convocar eleccions

barcelona