Política

La defensa dels Pujol no veu cap indici d’un ens criminal

En el seu recurs davant l’Audiencia Nacional, el lletrat sosté que la família es va limitar a acceptar pagaments d’un dels fills

També qüestiona que l’afer hagi acabat en mans d’aquest òrgan judicial

L’advocat de la família Pujol ha presentat un recurs a l’Audiencia Nacional davant la decisió del magistrat José de la Mata de proposar jutjar l’expresident català, la seva esposa Marta Ferrusola i els fills d’ambdós per les acusacions, entre d’altres, d’haver bastit una organització criminal amb la intenció de lucrar-se, aprofitant els seus múltiples contactes i ascendència social i política. En el seu escrit, el lletrat Cristóbal Martell demana el sobreseïment de la causa perquè entén que el gros de les imputacions no té un fonament jurídic sòlid al darrere.

La primera, però, de les impugnacions que fa és sobre una qüestió més de forma, perquè considera que l’Audiencia Nacional no és l’òrgan a qui pertocaria tractar l’assumpte, perquè un dels potencials arguments per fer-ho –que la suposada activitat il·lícita es dugués a terme a l’estranger– ha quedat superada tant per la investigació com per la mateixa fase instructora. “El cert és que els fets fixats són els que són i es descriuen com a esdevinguts a l’Estat espanyol, i això condueix a la pèrdua de competència de l’Audiencia Nacional” conclou l’al·legació.

Un dels apartats, però, on posa més l’accent la defensa, és a intentar desmuntar l’acusació d’organització criminal. I, sobre això, d’entrada el primer que es recorda és que el Codi Penal estableix que les persones a les quals s’atribueixi aquest delicte han d’executar “de pròpia mà” conductes “d’execució, cooperació o per afavorir el fet delictiu” dins l’entramat del qual presumptament formen part. És a dir, el seu paper dins l’organització ha de ser com a mínim actiu. Doncs bé, segons el lletrat això no passa en el cas dels Pujol perquè, per començar, “no s’ha desplegat aquesta conducta delictiva que tan graciosament els atribueixen”. Encara més, es recorda que la mateixa interlocutòria que els incrimina descriu que la relació objecte d’investigació entre la família se circumscriu al cobrament d’uns fons que administrava un dels fills, Jordi Pujol Ferrusola. I, fent l’exercici de donar per bona aquesta tesi, la defensa destaca que la resta de membres de la família es limitava a cobrar aquests diners. L’actitud, per tant, era “passiva” i no hi havia ni “cooperació, ni col·laboració o accions per afavorir el fet delictiu”. Per reblar el clau, a més, com sustenta Martell, aquests cobraments, dels quals tota l’estona destaca que no hi ha elements que portin a assenyalar que són il·legals, van finalitzar el 2004, amb la qual cosa, si hi hagués hagut delicte, aquest hauria prescrit.

A més de destacar també que no s’aporten dades sobre els funcionaris o les autoritats sobre els quals els Pujol haurien exercit la seva influència, el recurs també exposa que l’activitat irregular a jutjar se centra en 32 operacions concretes, de les quals, es diu, només en una hi intervenen altres germans, que no la resta de la família, de Jordi Pujol Ferrusola. Per ser més exactes, és tractaria d’un projecte inversor de quatre dels fills de l’expresident que va generar “una notable plusvàlua”, de la qual, però, segons l’escrit, no hi ha cap constància que s’hagués pogut dur a terme per les influències o prerrogatives associades al cognom Pujol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.