El primer 155 torna a Negrín

Madrid, València, Barcelona, la mina Canta (la Vajol), Pau i les mans del cònsol mexicà a Marsella abans de dècades d’oblit en un bagul de París. Aquesta és la peripècia del primer article 155 aplicat a la Generalitat de Catalunya. Vuitanta-tres anys abans de la suspensió de l’autogovern imposada per Mariano Rajoy el 2017, l’Estatut de Núria, que havia superat l’examen a la comissió mixta de les Corts republicanes i que tot just es desplegava, era retallat a partir de l’octubre del 1934 com a represàlia del Consell de Ministres a la proclamació de l’Estat Català feta per Lluís Companys el 6 d’octubre. La documentació del primer 155 ha dormit en un bagul del soterrani de la casa dels Negrín a París i retorna ara a la Fundació Juan Negrín de Las Palmas, presidida per José Medina, que l’obre per a El Punt Avui en exclusiva, mentre treballa en la seva digitalització.

El barri de la Vegueta, la joia del nucli històric de Las Palmas de Gran Canària, és un emblema: els seus edificis i les seves places són el patró urbanístic que va ser exportat a les ciutats colonials de l’Amèrica Llatina. Al número 30 del carrer dels Reis Catòlics hi ha la Fundació Juan Negrín, consagrada al llegat de l’eminent doctor i president de la República Espanyola (1937-1939) nascut a Las Palmas el 1892 i mort a l’exili de París el 1956. Que aquest llegat es trobi a 2.000 quilòmetres de Madrid és un acte de resistència. “Vam tenir una baralla amb Madrid... És que això són papers de l’Estat! És un país curiós, aquest, amb papers dispersos per tot arreu, crec que no hi ha cap país amb més papers que aquest!”, ironitza Medina. Si bé agraeix l’ajuda de la vicepresidenta Carmen Calvo a l’hora de negociar amb França una sortida dels papers, Medina es veu com un “un perifèric” que desafia el centralisme.

Per Negrín, els papers eren la justificació de tot, i d’aquí aquest viatge en què l’investigador anota cada etapa: Madrid, València, Barcelona, la mina Canta, Pau i finalment Marsella, per ser entregats al cònsol de Mèxic. I en el cas de la mina Canta, a la Vajol, s’hi atura: “Negrín, que s’endú tot durant tot el recorregut perquè entre altres coses és ministre d’Hisenda, ordena al seu fill gran, que era metge com ell, construir en una mina de talc del Pirineu l’espai per als quadres que vindran del Museu del Prado, la seva documentació i la seva biblioteca”. La mina de la carretera de Maçanet de Cabrenys a la Vajol serà un dels últims arxius de tot el que més tard viatjarà a França o serà embarcat al vaixell Vita rumb a Mèxic. I això que des del 1937 Francisco Franco té un presoner d’excepció: el pare de Negrín.

Gràcies a l’impuls de la neta, Carmen Negrín, i al finançament del Cabildo Insular de Gran Canària, però sobretot a la tenacitat de l’equip investigador de Medina, el primer 155 aplicat a Catalunya pot ser ara objecte d’estudi. Qui lidera l’estudi del material és Candelaria González, catedràtica de la Universitat de Las Palmas i investigadora principal de la Càtedra Juan Negrín. “El que trobem és documentació tant de la comissió mixta que funciona del 1932 al 1934 i que gestiona els traspassos de competències, com de la comissió de revisió que treballarà a partir dels fets d’octubre i fins al 1935. I el que fa aquesta comissió és utilitzar la documentació de la comissió mixta [vegeu l’índex a la fotografia] que ha permès el desplegament de l’Estatut i examinar punt per punt si es mantenen les competències o no, si es mantenen les assignacions pressupostàries o no”, relata la historiadora Candelaria González, al capdavant d’un equip d’història contemporània. Quan acabi l’escanejat i la digitalització, el contingut podrà ser analitzat a fons a partir del setembre. Entre els papers arribats hi ha també un expedient dels judicis del POUM.