“Cal més del 50%+1 o el país serà inestable”

Amb una majoria mínima no n’hi ha prou per assolir la independència. Això és el que creu l’historiador irlandès i professor emèrit de la Queen’s University de Belfast, Liam Kennedy, que ahir va fer una intervenció virtual a la Universitat Catalana d’Estiu per advertir que “hi ha d’haver més del 50% + 1, o el nou país seria políticament inestable”. “Aquest és un dels missatges que deixa l’experiència irlandesa”, indicava en un diàleg amb l’activista catalana Anna Arqué, en què va aconsellar que caldria crear dos espais de diàleg: un amb el govern de Madrid, i un altre d’intern, amb els catalans unionistes. “També s’ha de convèncer els conciutadans que no hi estan a favor, és enormement important”, subratllava. L’historiador va recordar el cas d’Irlanda del Nord, on tot i que dos terços dels habitants volien ser britànics, mai des del 1922 ha aconseguit una situació del tot estable. I menys encara entre el 1970 i el 2000, quan hi va haver més de 4.000 morts i 45.000 ferits pels “problemes” causats per l’IRA. “Una Irlanda unida no va estar més a prop després de tres dècades de violència”, constata Kennedy, figura notòria perquè fa uns anys es va presentar a Belfast contra el líder del Sinn Féin Gerry Adams per protestar contra un partit que considerava involucrat directament en els actes terroristes. L’historiador, que ara creu que el Brexit “enfortirà” el nacionalisme irlandès al nord i hi “debilitarà” el britànic, felicitava ahir els catalans per la seva via “pacífica i democràtica”, que, segons ell, és, “amb diferència, la manera més efectiva” d’assolir la independència. En canvi, va acusar Madrid de ser una “fàbrica d’independentistes”, ja que ha encarat la crisi “de manera increïblement dolenta”, un fet que només “enforteix el nacionalisme català”.

Kennedy també és escèptic amb el paper de la UE, contrària a les secessions. “Si Catalunya s’independitza, Escòcia també, i llavors potser també parts del nord d’Itàlia... i ho poden veure perillós; en canvi, no és tan problemàtic si Irlanda s’unifica”, opina el professor, que creu que el Regne Unit “està preparat per acceptar la voluntat majoritària a Irlanda”, a diferència d’Espanya amb Catalunya. “Aquí la principal lluita és que el govern espanyol accepti el dret dels catalans, i fins que no ho faci estaran en una posició molt difícil a la UE”, cloïa.