Brussel·les treu la lupa
La Comissió Von der Leyen examinarà si tots els països membres respecten l’estat de dret
Hongria i Polònia es neguen a corregir derives antidemocràtiques a canvi de les ajudes per a la recuperació
L’acord per a la recuperació econòmica ha despertat els fantasmes autoritaris de la Unió Europea (UE). El sacrifici de la clàusula sobre l’estat de dret a petició de Polònia i Hongria com a condició per crear el fons anticrisi ha deixat al descobert les febleses del club europeu per defensar internament els fonaments de la democràcia.
La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, es va comprometre a l’inici del seu mandat a reforçar els mecanismes de la UE per vigilar les derives antidemocràtiques i les vulneracions de drets fonamentals. Com a primer pas, enguany farà un examen sobre l’estat de dret a tots els països membres de la UE. Serà només un punt de partida per animar el debat, però no està clar si tindrà cap conseqüència pràctica.
En espera de la presentació de l’informe al setembre, alguns grups polítics a l’Eurocambra, sobretot d’esquerres, recelen de les premisses per elaborar-lo. Diversos eurodiputats han criticat que Brussel·les es negui a deixar en mans d’experts independents l’avaluació i temen la seva connivència amb alguns governs.
La Comissió Von der Leyen, en canvi, assegura que tindran en compte “fonts diverses” per comprovar la qualitat de l’estat de dret a cada país. Entre aquestes, hi ha els mateixos estats, altres organitzacions intergovernamentals com ara el Consell d’Europa o l’OCDE, i entitats de la societat civil. Tanmateix, Brussel·les tindrà l’última paraula a l’hora de decidir què inclou a l’informe.
Una altra de les queixes és que no avaluï la situació dels drets fonamentals i la democràcia. La CE no descarta fer-ho més endavant, però per ara es limita a l’estat de dret, que desglossarà en tres capítols: sistema judicial, corrupció i llibertat de premsa. Això sí, ha colat un capítol ad hoc sobre vulneracions durant la pandèmia.
L’expert en dret europeu de la Universitat de Groningen Dimitri Kotxenov veu amb bons ulls que la Comissió se centri en un sol tema. El que no li agrada és que fiqui tothom al mateix sac i sosté que hi ha dos estats dels 27 membres que no estan en peu d’igualtat amb la resta.
I després, què?
“Cap país és perfecte en el respecte a l’estat de dret, però a Polònia i Hongria el govern té un programa polític dirigit a destruir-lo”, avisa. Kotxenov tem que, posant l’Estat espanyol o el francès al costat del polonès o l’hongarès, es pot acabar “tergiversant” la situació i presentar atacs sistèmics a l’estat de dret només com a “errors ocasionals”.
Amb tot, Kotxenov recorda que el més important no és l’informe, sinó què se’n farà després. Des de Brussel·les defensen que permetrà un “debat obert” sobre la fortalesa de l’estat de dret a la UE, però no concreten quins passos s’emprendran després per fer complir aquest principi fonamental. De fet, aquesta és la promesa política de la Comissió Von der Leyen. “No hi pot haver cap transigència quan es tracta de respectar l’estat de dret. No n’hi haurà mai”, va assegurar en el seu discurs d’investidura a l’Eurocambra.
A la UE fa mesos que es parla de vincular les ajudes europees al respecte a l’estat de dret com una mesura per millorar-ne el control, més enllà del complex procediment sancionador ja obert contra Polònia i Hongria, que encara no ha redreçat les amenaces a la independència judicial, la llibertat d’expressió i als drets de les minories.
Moneda de canvi
La via del càstig econòmic per ara sembla poc viable. Durant les dures negociacions del fons de recuperació i el pressupost plurianual, Varsòvia i Budapest es van negar a acceptar el paquet econòmic si no es retirava la clàusula sobre l’estat de dret que permetia tallar l’aixeta en cas de vulneracions.
“L’estat de dret és una moneda de canvi en mans dels governs de la Unió Europea”, deplora Kotxenov, que constata la “politització” d’aquest “sagrat principi”. Si s’ha arribat fins aquí, diu, és perquè la UE ha sigut massa tova durant massa temps amb aquests dos governs i ara és més difícil corregir la seva conducta perquè poden vetar qualsevol decisió del club. “Nosaltres mateixos els hem donat les eines perquè ens facin xantatge”, assenyala.
LES FRASES
Què és l’estat de dret?
L’estat de dret és un sistema institucional que sotmet tots els poders públics a la llei per garantir les llibertats individuals.
La primacia de la llei té com a objectiu impedir l’ús arbitrari del poder per part dels governants. És a dir, ningú està per sobre de la llei i tothom és tractat amb igualtat per les mateixes normes.
De la mateixa manera que la democràcia o el respecte pels drets humans, l’estat de dret és un dels valors fonamentals de la Unió Europea (UE). Per al bloc europeu, al centre d’aquest sistema de garanties hi ha la protecció judicial efectiva. Això implica que els estats que formen part de la Unió Europea han de tenir sistemes de justícia independents, de qualitat i efectius.
La Unió Europea disposa d’una sèrie de mecanismes per controlar que tots els socis compleixen aquests requisits. Van des d’avisos lleus fins a l’obertura d’un expedient que pot acabar amb la suspensió del dret a vot al club europeu. Ara bé, el grau de càstig depèn de la voluntat política de la resta d’estats.
