Política

2014

‘Ara és l’hora’

L’horitzó de la consulta del 9-N va protagonitzar la Diada, tot i que la intervenció del Tribunal Constitucional la va acabar convertint en un procés participatiu

La Diada del 300è aniversari dels fets de l’11 de setembre del 1714 es va convocar amb esperit de victòria per demostrar la voluntat d’un poble per decidir el seu futur mitjançat el vot. D’aquí ve el simbolisme de la V gegant que va acompanyar la campanya Ara és l’hora, convocada unitàriament per Òmnium, l’ANC, l’AMI i altres entitats. Una Diada tenyida del groc i del vermell de els samarretes per configurar una gran senyera en forma de V gegant que va omplir l’avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona fins a unir-se a la plaça de les Glòries. Un total d’11 quilòmetres de recorregut que va aplegar 1,8 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana.

Les urnes van ser les protagonistes amb la votació simbòlica de la rubinenca Emma Soler a les 17.14 hores, acompanyada per nou adolescents més, que el 9 de novembre farien 16 anys, just la data de l’anhelada consulta anunciada per Artur Mas després de l’acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Un consulta que es va fer malgrat tots els entrebancs durant aquell any, amb recursos del Tribunal Constitucional deixant en suspens la llei de consultes i el decret de convocatòria o manant la retirada de la campanya informativa. El govern espanyol s’enrocava sense voler escoltar cap proposta, fins i tot en una trobada al juliol entre Mas i el president espanyol, Mariano Rajoy. L’objectiu era posar tots els pals a les rodes possibles amb una negativa del Congrés d’acceptar el traspàs de competències per poder-la executar. El 14 d’octubre Mas va anunciar un procés participatiu en comptes de la consulta definitiva, que va situar en unes eleccions plebiscitàries el 2015, per a la qual va demanar una llista unitària. El 9-N va ser un èxit en què van participar 2,3 milions de persones i al desembre el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) admetia a tràmit la querella contra Mas; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau.

CRONOLOGIA

16 de gener. CiU, ERC, ICV-EUiA i tres diputats del PSC demanen el traspàs de competències per fer el referèndum.
8 d’abril. El Congrés rebutja que es faci la consulta.
26 de maig. ERC guanya les europees a Catalunya.
11 de juny. Pere Navarro anuncia que deixa la secretaria general del PSC i el relleva Miquel Iceta al juliol.
19 de juny. Proclamat Felip VI rei d’Espanya per l’abdicació de Joan Carles I.
14 de juliol. Pedro Sánchez lidera el PSOE.
25 de juliol. Jordi Pujol reconeix haver tingut a Andorra diners heretats sense regularitzar i compareix el 26 de setembre al Parlament.
19 de setembre. Aprovada la llei de consultes.
14 d’octubre. Mas evita el TC anunciant un procés participatiu en lloc de la consulta i vol llista unitària.
9 de novembre. Voten 2,3 milions de persones i el sí obté un 80,9% dels vots.
EL PROTAGONISTA

Joana Ortega

Era la vicepresidenta del govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals durant la consulta del 9-N, fet que li va acabar suposant una multa de 30.000 euros i una inhabilitació que va caducar el 10 de juliol passat. Va ser parlamentària del 2006 al 2015 i regidora a Barcelona del 1996 al 2007.

OPINIÓ A ORTEGA

Superar dinàmiques enquistades

Joana Ortega

“No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.” Aquestes paraules del poeta Vicent Andrés i Estellés em venen a la ment junt amb la veu del meu pare: “Si vols canviar el món, arremanga’t i baixa a l’arena.”

Estic convençuda que en la memòria col·lectiva d’una majoria de catalans ressonen paraules similars. Aquesta consciència compartida resumeix una dècada en què el poble de Catalunya no ha parat de reivindicar-se de manera pacífica i contundent, i on l’única resposta que ha trobat d’un Estat petri és la repressió i la supressió de drets i llibertats.

Una Diada Nacional més, vivim un moment polític complex, amb un Parlament on la política ha donat pas al diàleg crispat i erm, i on partits extremistes són incapaços de gestionar la diversitat de la societat en què vivim. Espais on sembla que malauradament no hi ha lloc per als matisos i en què la discrepància esdevé traïció, com hem vist recentment, on tot el debat polític es redueix a un: “Amb mi o en contra meu”.

Hem de trobar la manera de superar les dinàmiques enquistades que ens aturen. Sense perdre l’horitzó, hem de promoure de manera efectiva i proactiva actuacions que tinguin com a conseqüència un benefici social sostenible. No podem defallir en la defensa de la democràcia i l’ètica pública, elements bàsics per afrontar aquest futur. Un futur en què la política local esdevé clau.

Els municipis són la base del nostre país; els que poden copsar millor els esdeveniments, les necessitats i el potencial del nostre territori. La seva participació activa resulta fonamental en la construcció de polítiques efectives. La resiliència i la perseverança ens han dut fins aquí i ens hi mantindran amb els nostres anhels de llibertat i en defensa del dret a decidir el nostre futur com a poble. Les diferents diades han estat, sens dubte, la culminació de l’expressió col·lectiva dels catalans. Diades que han estat possible gràcies a la unió més enllà dels partits polítics, les diferències i les estratègies de la política que es van produint i que la ciutadania no entén. Cal sumar matisos, no aïllar-los, per superar els entrebancs que, segur, trobarem.

No es poden descriure amb paraules els sentiments i les emocions viscudes en cadascuna de les diades de Catalunya de l’última dècada; només aquells que hi hem participat activament podem saber-ho.

En aquests moments excepcionals, confusos, amb tantes angoixes i pèrdues personals, toca reivindicar una Diada Nacional també especial, reivindicativa, sí; però també agermanadora i que cridi a la unitat, l’esperança i el ressorgiment col·lectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.