2020
La celebració en plena pandèmia
Per primer cop en una dècada, la Diada deixa enguany de ser una expressió massiva al carrer, però l’independentisme no renuncia a fer-s’hi sentir de nou
Aquesta serà la Diada més insòlita de la darrera dècada de manifestacions massives però probablement també des que el catalanisme va començar a celebrar les seves reivindicacions al carrer l’11 de Setembre. Per causa de les mesures preventives per reduir el contagi del SARS CoV-2, la presència de la reivindicació al carrer es restringeix. La gran majoria d’actes s’han suspès, algun dels més simbòlics institucionalment s’ha eliminat o s’ha hagut de gravar i emetre en diferit, però les entitats no han volgut renunciar a fer acte de presència al carrer.
A banda dels reconeixements als exdiputats i al personal sanitari per part del Parlament, el govern català només manté al carrer la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova, una ofrena que també faran partits, però l’executiu no assistirà oficialment com els darrers anys a la mobilització organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Després de la presència hegemònica de l’independentisme a la Diada en la darrera dècada, enguany també la unionista Societat Civil Catalana anuncia un acte performance al matí, a l’espigó litoral situat al final del carrer Marina.
L’independentisme, però, mantindrà la seva presència majoritària amb les concentracions de l’ANC, Òmnium i l’Esquerra Independentista (EI). Òmnium reclamarà al matí al passeig Lluís Companys l’amnistia dels presos polítics i els exiliats en un acte sense públic, com també ho han estat els organitzats pel Parlament i el govern. També al passeig Lluís Companys, l’EI farà la seva tradicional manifestació; també se’n faran a Girona, Lleida i Reus. Per primer cop una concentració estàtica, amb distància, límit d’aforament i control d’accés. La mateixa fórmula que utilitzarà l’ANC en més d’un centenar de concentracions d’entre 200 i 300 persones de mitjana que farà en desenes de municipis arreu del país. Des de l’acte central es faran connexions arreu.
CRONOLOGIA
Elisenda Paluzie
Aquesta economista formada a la UB, a Yale i a la London School of Economics i exdegana de la Facultat d’Economia de la UB presideix l’ANC en el moment més desagraït. Fracassada la declaració d’independència del 2017, el repte és tornar a mobilitzar la societat civil per forçar partits i el govern a fer-la efectiva.
Més enllà de les grans manifestacions
Elisenda PaluziéLa primera gran acció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser una manifestació multitudinària, l’Onze de Setembre de 2012. D’aleshores ençà, cada any em mobilitzat centenars de milers de persones, en unes manifestacions que han marcat o acompanyat, segons el moment, l’agenda política. Després del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017, i en un context de repressió, l’Assemblea va tornar a mobilitzar un milió de persones, omplint la Diagonal de punta a punta, el 2018, o els carrers que conflueixen a la plaça Espanya, el 2019. Però aquestes manifestacions de la Diada ja no són l’única eina de mobilització als carrers de l’independentisme. Aquests darrers anys han conviscut amb altres manifestacions, com les que s’han fet per la llibertat dels presos polítics; les que s’han fet a Brussel·les, Estrasburg i Perpinyà; les d’altres dates com l’1 d’octubre; o amb accions de desobediència civil com el blocatge de la frontera o l’ocupació de l’aeroport.
L’Assemblea ja a l’octubre del 2018 va analitzar quines fortaleses ens mancaven per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica. La mobilització clàssica que va caracteritzar sobretot l’activitat en el període 2012-2017 segueix sent una eina necessària però no és suficient en una partida que es juga no només amb majories democràtiques i mobilització popular, sinó sobretot en clau de poder.
És per això que hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic. Així, la campanya de consum estratègic, atacada per terra, mar i aire per l’establishment, pretenia afavorir una economia i models d’empresa alternatius que no estiguin tan subjectes a les pressions polítiques. Amb iniciatives com la de les cambres de comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions. I enfortint el sindicalisme nacional ens fem presents en el món del treball. Aviat presentarem altres campanyes d’apoderament ciutadà que s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita no violentaun mètode de lluita contra formes d’opressió que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversar.
Enguany, la situació sanitària fa que no es pugui fer una manifestació massiva, d’alta densitat i amb desplaçaments amb autocars. A l’Assemblea, hem decidit combinar una acció virtual, el web xarxaindependència.cat , que té un objectiu solidari, amb concentracions estàtiques descentralitzades que respectaran totes les mesures sanitàries i que traslladaran el missatge polític per aquesta Diada. No sortirem de la crisi ni reconstruirem el país sense la independència.
