Sotrac electoral per la mort d’una jutgessa del Suprem
La mort de la progressista Ruth Bader Ginsburg desperta una lluita política als Estats Units per substituir-la
Trump vol una nominació exprés que reforci la majoria conservadora del tribunal
En les eleccions dels EUA sempre s’espera una “sorpresa d’octubre”, un fet que trastoca la campanya poques setmanes abans de la votació. En aquest 2020 atípic, aquesta vegada ha arribat a mitjan setembre. La mort de Ruth Bader Ginsburg, la venerada jutgessa progressista del Tribunal Suprem, ha desfermat una nova tempesta a Washington, un terrabastall electoral que promet posar l’estament judicial en el centre del debat polític.
A només 45 dies de les eleccions de novembre, Donald Trump té la possibilitat de posar un jutge més en l’Alt Tribunal, el que seria el tercer del seu mandat, i desequilibrar encara més una institució que, ara mateix, gaudeix d’una majoria conservadora. El president no vol perdre el temps: està camí de nominar el tercer jutge en menys de quatre anys, molt per davant dels seus dos predecessors, Barack Obama i George W. Bush, que només en van col·locar dos en vuit anys. El caràcter vitalici dels magistrats del tribunal permetria a Trump deixar una empremta perenne als EUA durant dècades i encaminar-lo cap a una jurisprudència ultraconservadora disposada a estripar drets com ara el dret a l’avortament.
Nomenar un nou jutge seria trencar el precedent establert pels republicans, fa quatre anys, quan van aturar en sec la substitució del conservador Antonin Scalia gairebé 300 dies per no posar l’escollit per Obama. També traeix l’última voluntat de Ginsburg, que, com a testament, va dir que el seu “desig més fervorós és no ser reemplaçada fins que hi hagi un nou president”.
L’animadversió de Ginsburg contra Trump era pública i notòria. Les ganes de Trump que es retirés i poder substituir-la per algú més jove i ultraconservador tampoc eren cap secret.
“Republicans, ens han posat en una posició de poder i importància per prendre decisions per a la gent que ens va escollir de forma orgullosa, de què la més important ha estat sempre considerada l’elecció de jutges per al Tribunal Suprem. Tenim aquesta obligació, sense demora!”, va piular Trump. Tot encaixa: fa deu dies, Trump presentava una llista de candidats al Suprem, tots ultraconservadors que rejovenirien el tribunal. Mitch McConnell, el líder republicà en el Senat, ja va prometre que l’escollit pel president tindrà l’oportunitat de ser aprovat.
Entre els demòcrates s’ha disparat el pànic. Joe Biden, l’exvicepresident i candidat a la Casa Blanca, va exigir que s’esperi al resultat de les eleccions per veure quin president ha de fer la tria. Un pànic que, entre els votants demòcrates, ha suposat una empenta: centenars van fer cua, ahir, per votar de forma anticipada, molts impulsats per la mort de Ginsburg, fet que augura un ressorgiment de la participació dels progressistes. En les quatre hores següents a la notícia, el partit va recaptar més de 20 milions de dòlars.
LA XIFRA
RBG, icona pop i referent indiscutible del feminisme
La transcendència, als EUA, de Ruth Bader Ginsburg és incommensurable. Icona del feminisme i incansable lluitadora per la igualtat de gènere, RBG (Nova York, 1933-Washington, 2020) era tractada com una estrella del pop, amb desenes de milers de seguidors que veneraven la seva feina com a jurista. Ginsburg era molt més que la segona dona en la història a arribar al Tribunal Suprem, institució on es va estar 27 anys després de ser nomenada per Bill Clinton. La seva figura minúscula (amb prou feines superava el metre i mig d’alçada) carregava a les espatlles la responsabilitat d’aguantar i vetllar en el Suprem per les posicions progressistes. S’havia convertit en una brúixola moral, una inspiració per a milers de dones al país, que veien en ella la transfiguració absoluta i completa de la lluita feminista, que es resumeix en una de les seves frases més cèlebres: “Les dones pertanyen a tot arreu on es prenen decisions.” La idolatria és total. Hi ha samarretes i mascaretes amb la seva cara, als carrers es pinten murals d’homenatge, les cues per veure-la eren quilomètriques, va protagonitzar un documental sobre la seva vida i, fins i tot, va participar en una òpera, una de les seves grans passions.
Ginsburg va morir als 87 anys, a Washington, a conseqüència de complicacions d’un càncer de pàncrees. El dol als EUA serà majúscul.
