Bandera xinesa

Coincidint amb el 75è aniversari de la seva fundació, l’ONU ha obert aquesta setmana la seva primera Assemblea General virtual, forçada per la pandèmia de coronavirus. La sessió inaugural va servir, una vegada més, per constatar les profundes diferències que oposen els EUA i la Xina, les dues potències cridades a tenir el paper protagonista en l’escenari mundial que va prenent forma des de la fi de la guerra freda.

Des de l’actual crisi sanitària fins als models de governança globals, des del canvi climàtic fins als drets humans, Trump i Xi Jinping van topar en diversos fronts: l’un, amb el teló de fons de les eleccions presidencials de novembre; l’altre, amb l’afany de projectar la imatge d’una Xina pacífica i responsable, capaç d’exercir un lideratge global.

Com s’esperava, l’escalada retòrica es va concentrar en el “virus xinès”, amb Trump culpant Pequín de la crisi sanitària i econòmica mundials i Xi prometent cooperació internacional en el control de l’epidèmia i el subministrament de material mèdic, tractaments i vacunes.

Però, més enllà de la guerra sanitària –que s’afegeix a la guerra comercial i tecnològica que lliuren les dues superpotències–, la sessió virtual va permetre observar una situació paradoxal que s’ha anat repetint en les cites de líders mundials: Pequín defensant l’ordre internacional promogut per Washington després de la Segona Guerra Mundial, el mateix que ara repudia Trump, entregat a un replegament nacionalista en nom de l’America, first. El sistema multilateral (de cooperació entre estats a través d’institucions internacionals que graviten al voltant de l’ONU), la globalització econòmica derivada de l’obertura de fronteres al comerç –pedra angular de l’ordre liberal occidental– són ara banderes en mans de la Xina, un règim autoritari, d’economia planificada i governat pel Partit Comunista. “La Covid-19 ens recorda que la globalització econòmica és una realitat incontestable i una tendència històrica. Amagar el cap a la sorra com un estruç o combatre-la brandant la llança com Don Quixot va contra corrent de la història. El món no tornarà mai més al tancament i a l’aïllament”, va proclamar Xi, que va negar ànsies expansionistes i de “lliurar cap guerra freda o declarada amb ningú”. Com sempre, però, una cosa són les paraules i l’altra, la realitat dels fets. La proclamació de grans principis no amaga la preocupació, expressada pel secretari general de l’ONU, António Guterres, que la rivalitat estratègica creixent entre Washington i Pequín empenyi el món cap a “una direcció molt perillosa”, un planeta fracturat en dos, “cadascun amb les seves pròpies regles comercials i financeres i capacitats d’internet i d’intel·ligència artificial”. Un escenari inquietant en un moment en què els reptes que afronta la humanitat només tenen resposta global.