Brussel·les apressa l’Estat a desencallar la renovació de la cúpula judicial
Ignora les denúncies pel cas català en l’auditoria sobre l’estat de dret
Veu amb preocupació les derives antidemocràtiques a Polònia, Hongria i Malta
La Comissió Europea (CE) apressa l’Estat espanyol a renovar d’una vegada la seva cúpula judicial. En plena controvèrsia pels enfrontaments del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb el govern de coalició de PSOE-Unides Podem, Brussel·les va fer costat ahir a Pedro Sánchez afegint pressió per desbloquejar el relleu en aquest òrgan judicial.
En el seu primer informe sobre els punts dèbils de les democràcies europees, la CE va lamentar que encara no s’hagi nomenat els nous membres del CGPJ i va recollir la crida d’associacions professionals que n’exigeixen la renovació.
Això sí, Sánchez no es va escapar de les crítiques pel nomenament de l’exministra de Justícia Dolores Delgado com a nova fiscal general, un estret vincle de l’executiu espanyol amb el ministeri públic que pot “afectar la percepció d’independència”, segons la CE.
“Hi ha marge de millora”, va admetre ahir l’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders. L’executiu europeu també va lamentar les queixes per la llei mordassa, l’atac a periodistes i la falta d’una estratègia àmplia per lluitar contra la corrupció. Tanmateix, l’Estat espanyol va superar amb comoditat el test sobre alguns dels valors fonamentals europeus gràcies a un examen superficial i poc incisiu que, més aviat, feia un simple recull de fets i declaracions. Brussel·les va tenir cura de no incloure a l’informe final ni una sola menció a l’afer català, tot i que el govern i diverses entitats civils van denunciar vulneracions relacionades amb el procés. Reynders ho va justificar al·legant que només s’han fixat en els “problemes sistèmics” relacionats amb la independència judicial, la corrupció i la llibertat de premsa i que no volen comentar “casos particulars” dels estats. Fonts comunitàries reconeixien poc després que l’auditoria sí que inclou situacions puntuals que “val la pena ressaltar” si poden desembocar en “problemes més grans”. “És una avaluació objectiva”, defensaven, però, les mateixes fonts.
Brussel·les va pintar ahir un retrat poc favorable de la salut democràtica als països de l’est i en estats petits com ara Malta. Com era d’esperar, Polònia i Hongria, que ja tenen un procediment sancionador obert per haver posat en risc l’estat de dret, van suspendre la prova per la creixent influència política en el sistema judicial i els atacs a les minories.
Però tampoc en van sortir ben parats altres estats de l’est com ara Txèquia, per problemes de corrupció; Bulgària, per l’augment d’atacs als jutges, i Romania, arran d’unes controvertides reformes judicials. La CE també va posar a la corda fluixa el govern socialista de Malta, preocupada per la corrupció generalitzada que denunciava la periodista assassinada fa tres anys Daphne Caruana Galizia.
Amb tot, no es preveuen conseqüències pràctiques de l’informe, ja que per ara només és un intent de la CE per demostrar a Polònia i Hongria que jutgen tots els governs amb els mateixos estàndards.
Lesmes tira pel dret al CGPJ
RedaccióIgnorant les pressions perquè no designés nous càrrecs mentre no es renovi la institució –en funcions des de fa gairebé dos anys–, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar ahir destacats nomenaments –sis al Tribunal Suprem–, mostrant la seva unitat davant de les crítiques. La majoria del sector progressista va decidir sumar-se al consens i només dos dels 21 membres de l’òrgan de govern dels jutges –Álvaro Cuesta, vocal nomenat el 2013 a proposta del PSOE, i Concepción Sáez, proposada per IU– van votar en blanc en el ple.
El govern de Pedro Sánchez defensava la paralització dels nomenaments com a mesura de pressió perquè el PP s’avingués a negociar una nova composició del CGPJ, mentre que Unides Podem va acusar el president d’aquest òrgan, Carlos Lesmes, d’atemptar contra la Constitució si tirava endavant els seus plans.
