Política

Campanya per denunciar el judici als síndics de l’1-O

Es presenta el grup de suport, que també anuncia mobilitzacions per al 4 de novembre

El Grup de Suport als Síndics de l’1-O convocarà mobilitzacions el 4 de novembre a la Ciutat de la Justícia, dia d’inici del judici per presumpta usurpació de funcions i desobediència als cinc membres de la sindicatura electoral que el Parlament, basant-se en la llei del referèndum, va nomenar el setembre del 2017 perquè supervisessin les votacions. La protesta, que es coordinarà amb les que l’ANC i Òmnium ja van anunciar a l’agost, s’emmarcarà en una campanya per denunciar la “persecució i vulneració dels drets” dels cinc professors universitaris jutjats (Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marc Marsal i Marta Alsina), segons va anunciar ahir, en la seva presentació, Maria Rosa Bayà, portaveu del col·lectiu, format per professors, personal i estudiants universitaris, que fa mesos que hi treballa. “És la primera vegada que s’amenaça acadèmics per fer la seva feina”, lamentava Bayà, que explicava que, a causa de la pandèmia, la majoria d’actes de difusió en les pròximes setmanes s’hauran de fer a través del web i les xarxes socials.

Matas denunciava les maneres de fer “inconstitucionals” de la fiscalia, que en principi també els acusava de malversació, i del TC, que els va amenaçar amb una sanció de 12.000 euros diaris si no deixaven el càrrec (6.000 als suplents i síndics territorials), que els haurien suposat més de 2 milions si no haguessin plegat. Segons Matas, poden al·legar un atac a la “llibertat acadèmica” –han rebut el suport majoritari dels claustres de les universitats catalanes, i també d’associacions de ciència política de països com el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà– i fins i tot podrien recórrer a raons polítiques, de valors i principis democràtics, però faran bàsicament una “defensa jurídica”. “L’únic delicte que vam cometre és exercir com a acadèmics, no vam usurpar funcions a ningú”, exemplificava, i assegurava que per acusar-los del “comodí” de desobediència “convindria precisar quins requisits” ha de complir aquest delicte. Marsal denunciava la qualificació “confosa” dels fets per part de la fiscalia, que els acusa de desobediència com a autoritats i com a particulars, cosa que “genera certa indefensió”. Segons ell, a més, les proves “no són excessivament lluïdes”. “La querella ens sobrepassa, és el senyal repressiu que s’envia al conjunt del món universitari per atemorir-lo i que no s’impliqui en processos polítics”, sentenciava Verge, que recorda que fins i tot a l’exterior ho qualifiquen de “persecució ideològica”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La defensa de Pere Soler veu “difícil de revocar” l’absolució de l’Audiència Nacional

Barcelona
En directe
Parlament

El ple debat l’impost als vehicles contaminants i sobre les estades als establiments turístics

Barcelona
En directe
Moció de censura

Sánchez acusa Abascal d’odiar “Espanya tal com és” i demana al PP que voti ‘no’

Madrid

Cuixart recusa un magistrat del TC que havia de resoldre el seu recurs d’empara per “falta d’imparcialitat”

Barcelona

Abascal diu que els diputats independentistes són “renegats” i defensa la il·legalització dels seus partits

Madrid

El vicepresident reclama l’amnistia per superar la “repressió” i encarar un diàleg amb l’Estat que culmini amb un referèndum

Barcelona

La magistrada que volia condemnar Trapero argumenta que va propiciar la “passivitat” dels Mossos per permetre l’1-O

Barcelona

Aragonès convocarà els presidents dels grups parlamentaris per abordar la crisi sanitària

Barcelona

Sàmper: “La sentència d’avui referma la necessitat de fer justícia amb el conseller Quim Forn”

Barcelona